#749 - Violència masclista, Alba Luz i ciberseguretat juvenil

Resum general del programa

En aquesta hora de Rubí al dia, d'11 a 12h amb Lidia Martín, el programa combina cultura i música local amb una reflexió profunda sobre la violència masclista i un ampli bloc de ciberseguretat i joves a internet.

1. Introducció del tram del magazín

La presentadora situa l’oient en el format del programa:

• Recorda l’estructura de Rubí al dia, d'11 a 12h i el relleu de presentadores (Pamela Martínez, Belén Tierno i el bolletí amb Pàtria Díaz).

• Anuncia els temes del dia:

- Música i cultura local amb una entrevista a Alba Luz, cantautora rubinenca. - Un espai de reivindicació feminista vinculat al 25 de novembre, Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones. - La secció Territori digital amb Germà Bustamante, centrada avui en ciberseguretat i jovent.

• Es menciona també la possibilitat d’aconseguir entrades per a l’obra “Avui no ploraré” al Teatre Municipal La Sala, a través del telèfon del programa.

2. Context cultural i efemèride musical

Abans de les seccions principals, es fa una petita peça cultural/musical:

• Sonorització amb la cançó “Island Girl” d’Elton John.
• S’explica l’efemèride: fa 50 anys (21 de novembre de 1975) que Elton John va rebre l’estrella al Passeig de la Fama de Los Angeles.
• La cançó s’utilitza per connectar data i memòria musical, amb un to divulgatiu i proper.

3. Entrevista a Alba Luz: música, abús i sanació col·lectiva

3.1. Presentació de l’artista

La segona part del programa gira al voltant d’Alba Luz, artista rubinenca:

• Se la defineix com a cantautora, poeta i actriu, molt vinculada a Ràdio Rubí i a la ciutat.
• Presenta el seu treball en solitari “En la raíz”, un projecte llarg de:

- Composició i investigació personal. - Recerca del seu propòsit artístic i polític. - Exploració de la seva identitat com a dona, activista i ésser humà en el context actual.

"En la raïs és un exercici d'entrar molt en les profunditats i de descobrir d'on vinc i quines són les coses que m'han portat fins al moment on estic ara, com a dona, com a activista, com a ésser humà a la Terra 2025."

3.2. Actuació del 25N a Rubí

Es detalla la participació d’Alba Luz en els actes del 25 de novembre a Rubí:

• Data i lloc: dimarts 25 de novembre, plaça Doctor Guardiet.
• Serà part de la programació vinculada al Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones, després de la lectura del manifest.
• L’artista explica que:

- Feia gairebé dos anys que no actuava a Rubí i li fa molta il·lusió tornar. - És una data emocionalment difícil per a moltes dones, però considera important compartir-la col·lectivament amb la ciutat, amigues i família.

3.3. “Dejará de doler”: música sobre l’abús, la culpa i la sanació

El nucli de l’entrevista se centra en la cançó “Dejará de doler”, que es presenta en exclusiva radiofònica:

• És, segons l’autora, la cançó més especial i més difícil del disc, perquè explica la seva pròpia història d’abús sexual en l’adolescència.
• Funcions principals de la cançó:

- Sanació personal: escriure-la li va permetre posar nom a l’abús, portar-ho a teràpia i compartir-ho amb amigues. - Presa de consciència: l’ajuda a entendre com aquella experiència havia travessat tota la seva vida des de la preadolescència. - Abraçada col·lectiva: vol ser una mà estesa a altres dones que han viscut situacions semblants i:

• No s’han atrevit a explicar-ho, o bé
• Ho han fet però encara ho senten al cos.

"L'objectiu d'aquesta cançó no és només com una sanació interna [...] sinó també que sigui una abraçada per totes les dones que per desgràcia també comparteixen aquesta experiència amb mi."

3.4. La culpa i el sistema

La conversa entra en una reflexió feminista més ampla:

• Es pregunta per què les dones solen sentir culpa davant la violència sexual.
• Alba Luz assenyala el sistema patriarcal com a responsable:

- Culpabilitza la dona per la seva vestimenta, la seva manera de ser i la seva llibertat. - Exculpa o silencía els agressors, desplaçant el focus de responsabilitat.

Aquest fragment converteix l’entrevista en una denúncia política contra la violència masclista i la seva normalització social.

3.5. El videoclip com a ritual de sanació col·lectiva

Al voltant del llançament del tema i el seu videoclip:

• La cançó “Dejará de doler” surt oficialment aquell mateix dia, i a les 12 h es publica el videoclip a YouTube.
• Aquest videoclip es concep com un ritual col·lectiu:

- Rodat amb les seves amigues, que han compartit el procés. - Dirigit per Esther Munec, responsable de tots els videoclips del projecte. - Plantejat com un ritual de crema i d’homenatge a:

• La força pròpia.
• La vida de les dones i les ancestres.
• Tota la violència viscuda i la que encara existeix.

• Objectiu simbòlic: cremar, abraçar i celebrar el que són, transformant el dolor en força.

3.6. Trajectòria artística: de la filosofia a la cantautora

La Lidia Martín repassa la trajectòria d’Alba Luz:

• Formació acadèmica:

- Va estudiar filosofia amb la idea de dedicar-se a la investigació i l’escriptura.

• Gir cap a la música:

- S’hi aboca quasi per atzar i per necessitat d’expressió. - Se li fa curt només escriure poesia, necessita posar-hi veu i cos.

• Projectes destacats:

- Molts anys amb el grup “Xapaos a la Nueva”, molt vinculat a Ràdio Rubí i a la ciutat. - Posterior projecte “Queixia”. - Carrera en solitari amb l’àlbum “En la raíz”. - Publicació del llibre de poemes “Espacio propio” (2021), ja presentat també a l’emissora. - Treball com a actriu, amb obres com “Los hombres blancos deben morir”, de l’Ignasi Muñoz, que actualment continua en cartell amb un altre repartiment.

• La pròpia artista expressa que, mirant enrere, veu que “han fet moltes coses” i que Ràdio Rubí ha acompanyat el seu recorregut.

3.7. Present i futur: teràpies, gestió cultural i concerts

Cap al final de l’entrevista, es parla del present i els plans futurs:

• Actualment està molt centrada en:

- Música. - Gestió cultural. - Teràpies: formada en gestalt i altres teràpies humanístiques, es dedica a l’acompanyament terapèutic.

• La faceta d’actriu queda més aparcada per manca de temps.

• Sobre la poesia en directe:

- Normalment la poesia està integrada dins les cançons. - No descarta llegir algun poema el dia 25 si “li neix” en aquell moment.

• Plans per a Rubí:

- Té moltes ganes de presentar el disc a Rubí. - L’objectiu és fer-ho a la primavera, un cop el disc estigui publicat sencer.

3.8. Missatge final

La conversa es tanca amb agraïments i un missatge clau:

• El tema “Dejará de doler” vol ser eina de curació personal i col·lectiva.
• Es remarca la importància de fer comunitat i no viure el trauma en solitud.

Idea clau: només des de la comunitat, la paraula i la sororitat es pot avançar en la sanació de la violència masclista.

4. Territori digital: ciberseguretat i joves

La darrera part del programa és la secció “Territori digital” amb Germà Bustamante, enfocada avui en seguretat a la xarxa per al jovent.

4.1. Punt de partida: joves hiperconnectats

La secció comença amb una introducció distesa, a partir de la figura de Morad (el raper de l’Hospitalet) i el concepte MDLR (Mec de la Rue, “xaval del carrer”), per connectar amb el món juvenil.

Després entra en un to més analític:

• Es tanca un cicle de ciberseguretat que havia començat amb la gent gran i la canalla; avui es dedica als joves.
• Es presenten dades d’un estudi del govern espanyol amb UNICEF, Red.es, Universitat de Santiago de Compostela i Consell d’Enginyeria Informàtica, sobre més de 100.000 joves de 10 a 20 anys:

- Primera mitjana de mòbil propi: 10,8 anys (aprox. 5è de Primària). - Gairebé el 79% dels alumnes de Primària ja és en alguna xarxa social en acabar aquesta etapa. - A l’ESO, 92,8% ja tenen mòbil propi i 92,5% estan registrats almenys a una xarxa social. - 9% dels infants de 10-12 anys passa més de 5 hores diàries connectat entre setmana; prop del 20% durant el cap de setmana. - 1 de cada 4 joves reconeix haver sentit ansietat, tristesa o depressió per l’ús de la tecnologia. - L’accés a pornografia comença, de mitjana, als 11,5 anys; el 29,6% ja n’ha vist. - El 9% ha rebut pressions per enviar fotos o vídeos de contingut sexual.

• Bustamante qualifica el panorama de preocupant, però insisteix que l’única sortida eficaç és:

Pedagogia, sensibilització i esperit crític, més que no pas “posar tanques al camp”.

4.2. Decàleg de riscos i precaucions per a joves a internet

Bustamante desenvolupa un decàleg de riscos principals i consells pràctics.

1) Ciberassetjament

• Definició: insults, humiliacions i amenaces a través de:

- Xarxes socials. - Eines de missatgeria (p. ex. WhatsApp). - Jocs en línia.

• Impacte: afecta greument la salut emocional dels joves.
• Factors de risc: l’anonimat a la xarxa dona ales als assetjadors.

• Recomanacions:

- Bloquejar i treure de les xarxes les persones assetjadores. - Parlar amb adults de confiança (família, docents, professionals). - Denunciar: l’assetjament a la xarxa és delicte penal i pot arribar a judici.

2) Grooming (entabanament)

• Definició: adults que es fan passar per joves per guanyar la confiança de menors i cometre abusos (virtuals o físics).

• Recomanacions:

- No compartir informació personal amb persones que no es coneixen realment. - Desconfiar de peticions estranyes, urgents o coercitives. - Aplicar la mateixa norma que al carrer: no parlar ni obrir la porta a desconeguts, només que ara l’escenari és digital.

3) Sextorsió

• Definició: xantatge a partir d’imatges íntimes per obtenir diners o favors.
• Context juvenil: és habitual l’intercanvi de fotos “pujadetes de to” entre joves de confiança.

• Risc clau:

- Un cop la imatge surt del teu dispositiu, perds el control. - Pot ser difosa en grups, modificada amb intel·ligència artificial (per exemple, despullant digitalment la persona fotografiada) i reutilitzada.

• Aspecte legal: també és un delicte penal.

4) Addicció a pantalles

• Problema: un ús excessiu pot afectar:

- Estudis. - Cicles de son. - Relacions socials i familiars.

• Bustamante matisa que el paradigma de comunicació ha canviat (ara es relacionen molt via mòbil), però l’excés és el problema.

• Recomanacions:

- Fixar horaris raonables d’ús de pantalles. - Promoure activitats sense pantalles (esport, lectura, lleure presencial, etc.). - Treballar la força de voluntat i, en el cas de menors, el paper actiu de mares i pares.

5) Fake news i desinformació

• Risc: les notícies falses poden condicionar opinions i decisions, sovint amb intencions:

- Polítiques. - Econòmiques. - Socials.

• Recorda un principi de periodisme:

"Contrastar les fonts" abans de donar res per bo.

• Recomanacions:

- Verificar la informació en fonts diverses i fiables. - Fomentar un pensament crític per no creure’s tot el que circula per la xarxa.

6) Robatori d’identitat

• Problema: ús fraudulent de comptes i dades personals.
• Pràctiques de risc: compartir contrasenyes entre amics, repetir la mateixa en tots els serveis.

• Recomanacions:

- Utilitzar contrasenyes segures i diferents per a cada servei. - No compartir credencials amb ningú. - Activar el doble factor d’autenticació sempre que es pugui.

7) Fraus i estafes en línia

• Els joves són especialment vulnerables a:

- Ofertes falses i concursos enganyosos. - Missatges de phishing. - Continguts d’influencers amb objectius opacs (clics, diners, dades).

• Recomanacions:

- No clicar en enllaços sospitosos o massa “bons per ser veritat”. - Desconfiar de missatges que demanin dades personals, financeres o documents.

• La Lidia aporta un exemple real d’un correu de suposat Fons Monetari Internacional + Nacions Unides que li demana dades com DNI, adreça o telèfon per a una falsa transferència milionària. Bustamante recorda que amb aquest tipus de dades ja es poden demanar crèdits a nom de la víctima.

8) Exposició excessiva i pèrdua de privacitat

• Risc: compartir massa informació de la pròpia vida (fotos, ubicacions en temps real, rutines) a les xarxes.

• Conseqüències:

- Pèrdua de privacitat. - Risc de robatoris si s’informa de viatges o absències de casa.

• Recomanacions:

- Pensar abans de publicar: què, quan i per a qui. - Configurar la privacitat de les xarxes perquè no tot sigui públic. - Evitar indicar en directe quan es deixa la casa buida (vacances, estades llargues fora, etc.).

9) Continguts inapropiats

• Risc: accés a materials violents, sexuals o perillosos que no s’ajusten a l’edat dels joves.

• Debat: fins a quin punt cal control parental estricte vs. educació i diàleg.

• Recomanacions:

- Explicar què és adequat i què no, i per què. - Acompanyar l’ús de la tecnologia, recordant que ser “nadius digitals” no vol dir ser conscients de tots els riscos.

10) Pressió social i autoestima

• Problema: les xarxes fomenten la comparació constant, generant:

- Ansietat. - Baixa autoestima.

• Recordatori clau:

Les xarxes mostren realitats filtrades, no la vida real sencera.

• Cal treballar amb els joves:

- La distinció entre aparença i realitat. - Una relació més sana amb la pròpia imatge i la validació externa.

4.3. Tancament de la secció

La secció es tanca amb to proactiu:

• Es resumeix la importància de:

- Educar, acompanyar i parlar obertament. - Ensenyar a no fiar-se de tot i a fer servir la tecnologia amb criteri.

• S’anuncia que en dues setmanes hi haurà una nova secció sorpresa de Territori digital.

5. Idea global del programa

Aquest tram de Rubí al dia, d'11 a 12h combina tres eixos principals:

1. 1 Informació i cultura local (efemèride musical, agenda d’espectacles, presència d’artistes de Rubí com Alba Luz).
2. 2 Reivindicació feminista i memòria del 25N a través del testimoni artístic i personal d’Alba Luz i del seu tema “Dejará de doler”, que aborda l’abús sexual, la culpa i la sanació col·lectiva.
3. 3 Educació digital crítica amb un decàleg clar de riscos i mesures de ciberseguretat per al jovent, destacant la necessitat de pedagogia, sensibilització i esperit crític davant dels perills de la xarxa.

El programa aconsegueix així un equilibri entre entreniment, cultura, denúncia social i formació en competències digitals, sempre des de la proximitat amb la realitat de Rubí i el seu entorn.