#753 - Rubi Sound, Rosalia i joves: música i ciutat
Lidia Martín situa l’oient dins el magazín **Rubí al dia, d'11 a 12h**: recorda els trams previs amb Pamela Martínez i Albert Solé, i anuncia el caire d’“hora més magazine” del dijous 27 de novembre de 2025. Avança els continguts: autobombo pel **festival Ruby Sound**, record de la preestrena d’**Avui no ploraré** de T de Teatre a La Sala, i la secció musical amb **Quique Guillem** dedicada al nou disc de la **Rosalía**.
S’anuncia que el **Ruby Sound** se celebrarà al barri del Pinar, a l’**espai 14-13**, amb novetats com les samarretes oficials del festival. Es recorda la **preestrena d’Avui no ploraré** de T de Teatre al **Teatre Municipal La Sala** i el sorteig d’entrades. Lidia presenta la futura intervenció de **Quique Guillem** per analitzar el disc **LUXE** de Rosalía, amb la presència esperada de la tècnica de joventut **Sandra Borrego** de Torre Bassas. Encara és un sumari; els temes reals començaran més endavant.
Amb la sintonia del programa reapareix Lidia i entra **Robert Fernández**. Presenten la **samarreta oficial del Ruby Sound** per a l’equip de RÀDIO RUBÍ i la samarreta que es regalarà al públic. Expliquen que n’hi ha gairebé **200 unitats** amb tallatges diversos per a dones i homes, i que es repartiran entre la jornada matinal i la nocturna. El criteri serà **“qui arriba primer, tria talla i s’emporta samarreta”**, reservant-ne algunes per als músics. També comenten el procés **democràtic** de tria del color i el límit de pressupost que ha condicionat el disseny.
Robert detalla la **novetat de la jornada matinal** del Ruby Sound davant l’**espai 14-13**: una sessió de **swing i bebop** amb **Jazz Rubí i la formació East Wind & AJR Cats**, pensada per ballar **lindy hop**. Hi col·labora el col·lectiu **Fem l’Indi Sant Cugat**, que oferirà una **classe oberta de 30 minuts** per aprendre passos bàsics o perfeccionar tècnica. Es confirma que hi haurà **servei de barra** (aigua, refrescos, vermut, cervesa) i menjar a càrrec de **Moa Street Food** (hamburgueses, hot dogs i altres propostes). S’insisteix que ballar dona felicitat i que serà una matinal pensada per gaudir, beure un vermut i socialitzar.
Es descriu la **programació nocturna del Ruby Sound** a l’espai 14-13. Obertura de portes a **dos quarts de vuit del vespre**. A les **20 h**, actuació de la **Societat de Blues de Rubí amb The Hicks**; a les **21.15 h**, **We Rock Monkeys** (Rubi Rock) amb 13 músics i cinc guitarristes rotant, després d’assaigs previs a la sala. A **dos quarts d’onze**, concert d’**Aurora Brothers Band** amb Santi Úrsul i Serginho Moreira (que fa doblet). Cap a **tres quarts de dotze**, **Rando Fighters** aporten hip-hop de qualitat, molt lligat a la història de RÀDIO RUBÍ. El tancament serà amb **Sònica** en format *sound system* i músics convidats com **Ugo Otto** i el trombonista **Jaime Muñiz**, amb gran pes de la improvisació. Es comenta la logística: recollir l’espai exterior al migdia, preparar proves de so i la implicació intensa de l’equip de la ràdio durant tot el dia.
Lidia aprofita una pausa per recordar que el **27 de novembre de 1970** es publica *All Things Must Pass* de **George Harrison**, disc clau de la dècada dels 70. Sona **“My Sweet Lord”**, single principal i cançó més coneguda de l’àlbum. Lidia esmenta que ha estat versionada per noms com **Peggy Lee, Elton John, Julio Iglesias i Nina Simone**. Es vincula aquesta efemèride amb la referència prèvia als Beatles i el *Magical Mystery Tour*.
Amb la cançó **“Reliquia”** de Rosalía de fons, Lidia dona entrada a **Quique Guillem** i **Sandra Borrego**. Sandra explica que fa dues setmanes no va poder venir perquè assistia a un **fòrum a Lleida sobre polítiques de joventut, polarització i radicalització**. Es recupera l’encàrrec pendent: analitzar el disc **LUXE**. Sandra defineix el disc com una mena de **banda sonora Disney orquestral**, i Quique subratlla el caràcter **espiritual** i **eclèctic**, en l’eix entre allò terrenal i allò religiós, i més proper a *El mal querer* i *Los Ángeles* que a *Motomami*.
Quique exposa dades bàsiques de **LUXE**: **15 cançons** en **49 minuts** i **3 temes exclusius només al vinil**, la qual cosa fa que la versió digital sigui incompleta. Es parla de la **filtració prèvia** a X/Twitter i del paper confús del màrqueting de la discogràfica, que va donar massa detalls abans del llançament, cosa que per a molts fans redueix la sorpresa. També es comenta l’èxit de reproduccions: **42,1 milions d’streamings el primer dia** a Spotify, davant els 16 milions de *Motomami* en el seu dia. Quique interpreta que Rosalía s’ha consolidat a l’“elit” mundial, en un rang comparable al de **Taylor Swift**.
S’aprofundeix en la lectura temàtica de **LUXE**: un disc que parla de **devoció, cos, ànima i experiències personals** barrejades amb referències a **santes i religions diverses**. Quique el descriu com un treball molt més **artístic i partitural** que *Motomami*. Lídia i Sandra comenten que, tot i agradar-los molt el disc i trobar-lo coherent, troben a faltar un **hit més desmarcat** que sobresurti. Després, Quique repassa els **13 idiomes** del disc (castellà, català, anglès, alemany, llatí, sicilià, ucraïnès, àrab, italià, japonès, portuguès, francès i mandarí), comentant que alguns com l’ucraïnès no es perceben fàcilment a primera escolta, i que la col·laboració amb **Björk** incorpora l’alemany.
Quique explica que el disc està estructurat en **quatre moviments**, en la línia de la música clàssica. Al **Moviment 1** (Sexo, Violencia y Llantos, Reliquia, Divinice, Porcelana i Mío Cristo) es reflexiona sobre els **excessos de la devoció** i la **fragilitat del cos i l’ànima**. Al **Moviment 2** (Convergen, La Perla, Mundo nuevo i De madrugá) domina la **dualitat entre desig i redempció**, amb una fusió de textures electròniques i sensibilitat flamenca. Quique destaca que *Mundo nuevo* i *De madrugá* funcionen gairebé com una **peça doble**, molt ben enllaçada.
El **Moviment 3** (Dios es un stalker, La jugular, Foc Urrani, Savignon Blanc i Jean) tracta la **vigilància, la vulnerabilitat i la identitat digital**, incorporant referències a tradicions religioses més enllà del cristianisme, com l’**islàmica** a *La jugular*. El **Moviment 4** (Novia Robot, La rumba del perdó, Memoria i Magnolia) tanca el disc amb una mirada al **perdó, la memòria i la mort**. *Magnolia* es descriu com una cançó de to **funeralici i emotiu**, on Rosalía imagina el seu propi funeral amb imatges potents com motos cremant roda i magnòlies al taüt. Es cita el vers “Y lo que no hice en vida lo hacéis en mi muerte” i es remarca la bellesa i força d’aquest tancament. Pel que fa a gustos personals, Quique tria **La jugular** com a favorita, mentre Lídia destaca **Porcelana, Magnolia i La Perla**.
La conversa se centra en **“La Perla”**, cançó que alguns fans interpreten com una **tiradera** adreçada a exparelles com **Rauw Alejandro** o **C. Tangana**. Rosalía ha negat que vagi dirigida a ningú concret, però la lletra inclou expressions com **“terrorista emocional”** i referències a la necessitat que a ell el considerin un **“icono”**, cosa que Quique vincula a **C. Tangana** i el seu disc *Ídolo*. El mateix títol *La Perla* remet tant al **barri de La Perla a Puerto Rico** (relacionat amb Rauw) com a l’expressió col·loquial de ser “un perla”. La conclusió és que, encara que no sigui un atac directe, la cançó juga conscientment amb aquestes referències i deixa espai a la interpretació.
Finalment, Quique comenta **“Dios es un stalker”**, on ell interpreta que **Déu parla a través de la veu de Rosalía**: observa, estima, però la persona no respon; un amor no correspost que fa paral·lelismes entre la **fe i l’stalking** en temps de xarxes. Es cita el fragment “Vivo en las nubes arriba, tengo el buzón explotado”, que presenta un Déu amb “bústia saturada” de peticions. Després introdueix el concepte alemany **“doppelganger”**, definit com un **clon espiritual o alter ego** que representa el nostre costat fosc, i en fa broma amb una hipotètica versió fosca de Lídia. El temps s’acaba i no hi ha marge per a l’agenda de Torre Bassas; Lídia agraeix a Quique i Sandra la secció i dona pas als informatius, tot anunciant que seguiran parlant d’aquests temes en futurs programes.
Resum general del programa
Rubí al dia, d'11 a 12h amb Lidia Martín Juanes combina en aquest espai:
- Autobombo de RÀDIO RUBÍ amb la presentació detallada del festival Ruby Sound (programació, logística i samarretes).
- Un bloc musical històric amb referències als Beatles i a George Harrison.
- Una secció jove amb Quique Guillem i Sandra Borrego dedicada a analitzar el nou disc de la *Rosalía, LUXE***, des del punt de vista musical, conceptual i generacional.
El programa barreja agenda cultural local, promoció d’activitats de RÀDIO RUBÍ i anàlisi musical en profunditat, amb un to molt distès i col·loquial però amb contingut força elaborat quan entra en el disc de la Rosalía.
1. Presentació del tram de programa
Context del magazín
- Lidia recorda l’estructura diària de Rubí al dia, d'11 a 12h:
- Primer tram amb Pamela Martínez Ortega des de les 8 h. - Tertúlia de les 10 h amb Albert Solé. - Informatius amb una altra periodista. - Aquest quart tram és l’“hora més magazine” de dijous 27 de novembre de 2025.
- To proper i d’acollida, marcant que ara ve la part més lleugera i cultural del programa.
2. Ruby Sound: samarretes, cartell i logística del festival
2.1. Introducció al Ruby Sound i paper de la ràdio
- S’anuncia que aquest dissabte se celebra una nova edició del Ruby Sound a l’espai 14-13 del barri del Pinar.
- Lidia admet que faran “una mica d’autobombo” perquè el festival està impulsat per RÀDIO RUBÍ.
- Es destaca:
- Jornada doble: matí i tarda-nit. - Caràcter de festassa musical i cultural. - Protagonisme de les entitats musicals rubinenques, clau en la difusió de la música local.
2.2. Samarretes del festival i estratègia de repartiment
Amb Robert Fernández, responsable musical de la ràdio:
- Es presenten dues samarretes:
- La samarreta oficial “d’equip titular” per al personal de la ràdio (edició limitada, més cara de produir). - La samarreta que es regalarà al públic, que porta el mateix Robert.
- Dades clau:
- Gairebé 200 samarretes per repartir. - Distribució aproximada: 40 al matí i 140 a la tarda-nit. - Algunes peces reservades per als músics com a record. - Sistema de repartiment: “qui arriba primer, s’endú samarreta i tria talla”.
- Tallatges:
- Dones: de S a XL. - Homes: de M a XXL.
- Elecció del color:
- Procés “democràtic” via participació dels oients i l’equip a la ràdio. - Es comenta que la samarreta multicolor de l’equip hauria triplicat el pressupost, però que no hi havia marge econòmic per replicar-la per al públic.
2.3. Promoció i visibilitat del Ruby Sound a la ciutat
- Es juga amb la idea del compte enrere (queden 49 hores perquè comenci el festival).
- Es menciona per comparació la pantalla de compte enrere de la Plaça Catalunya / entorn del Casino, i es lamenta que la ràdio no en tingui una específica.
- Difusió del festival:
- Pantalles dels Cardíbols. - Pantalla del Mercat. - Cartelleria pels carrers i el centre.
2.4. Jornada matinal: swing, lindy hop i vermut
- Novetat d’aquesta edició: jornada matinal de ball davant l’espai 14-13.
- Continguts:
- Concert de Jazz Rubí amb la formació East Wind & AJR Cats. - Sessió de swing i bebop pensada per ballar lindy hop. - Participació del col·lectiu Fem l’Indi Sant Cugat amb dos professors que faran una classe oberta de 30 minuts: - Per introduir les nocions bàsiques de lindy hop. - O per perfeccionar el nivell de qui ja en sap.
- Serveis addicionals:
- Barra de begudes: aigua, refrescos, vermut, cervesa. - Menjar amb Moa Street Food (food truck local que ja ha estat a la Fira del Vi): - Hamburgueses. - Hot dogs. - Altres propostes de street food.
- Objectiu: crear un espai de ball, socialització i felicitat. S’insisteix que ballar dona felicitat.
2.5. Jornada nocturna: programació de bandes
Robert detalla el cartell de la nit a l’espai 14-13, amb obertura de portes a dos quarts de vuit del vespre:
- 20:00 h – Societat de Blues de Rubí amb The Hicks
- Nova incorporació al festival. - Representen la branca blues de la ciutat.
- 21:15 h – We Rock Monkeys (Rubi Rock)
- 13 artistes entre cantants i guitarristes. - 5 guitarristes es van combinant, cosa que complica la coordinació i requereix assaigs previs al mateix espai 14-13. - Es recomana escoltar l’entrevista especial de Rubi Sound emesa l’endemà, amb membres de: - Aurora, ACR i Rubí Rock.
- 22:30 h – Aurora Brothers Band
- Liderats per Santi Úrsul, molt conegut per Lídia. - Presència de Serginho Moreira, que fa doblet (també participa amb altres formacions).
- 23:45 h – Rando Fighters (hip-hop)
- Descrits com hip-hop de qualitat i imperdible. - Robert té una relació de llarga trajectòria amb el grup a través de Ràdio Rubí: presentacions, col·laboracions i evolució vital (paternitat, maduresa). - Es subratlla la qualitat artística i el vincle emocional amb l’emissora.
- Tancament – Sònica Sound System
- Format sound system amb components electrònics i filtres en directe. - Han pujat el nivell tècnic del directe, incorporant més complexitat. - Participants clau: - Ugo Otto, cantant de reggae que aporta el vessant vocal i d’improvisació. - Jaime Muñiz (Jaime Tron), trombonista, definits com “el Jaime dels cabells”, nova incorporació. - Es remarca la improvisació i el “feeling” en directe, connectant hip-hop i músiques jamaicanes com a tradicions que comparteixen arrels.
2.6. Logística de muntatge i ritme del dia
- El matí es dedica al muntatge de l’exterior davant l’espai 14-13.
- A migdia es fa el parèntesi llarg per recollir l’exterior i preparar les proves de so de totes les bandes de la nit.
- Lidia i Robert comenten que l’equip de RÀDIO RUBÍ anirà de bòlit tot el dia, entre producció, presentació i ball.
3. Bloc musical històric: Beatles i George Harrison
Entre seccions, Lídia introdueix dues pinzellades històriques relacionades amb efemèrides musicals del 27 de novembre:
3.1. Beatles – Magical Mystery Tour
- Es recorda que el 27 de novembre de 1967 es publica l’àlbum Magical Mystery Tour dels Beatles.
- Es descriu el disc com una barreja de pop psicodèlic i pop més clàssic.
- Sonorització destacada: “I Am the Walrus”, que Lídia dedica a Xesco Caballero perquè és una cançó que li agrada molt.
3.2. George Harrison – All Things Must Pass
- Es commemora que el 27 de novembre de 1970 surt a la venda All Things Must Pass, de George Harrison, tres anys després de la separació dels Beatles.
- Lídia el presenta com un dels discs més importants dels anys 70.
- Es posa el single “My Sweet Lord”, considerat la cançó més coneguda de l’àlbum.
- Es recorda que ha estat versionada per artistes com Peggy Lee, Elton John, Julio Iglesias o Nina Simone.
4. Secció jove: anàlisi del disc LUXE de la Rosalía
4.1. Introducció: retorn de la secció juvenil
Amb la sintonia de Rosalía i la cançó “Reliquia”, entren a l’estudi:
- Quique Guillem, col·laborador habitual que analitza música des d’una òptica jove.
- Sandra Borrego, tècnica de joventut de Torre Bassas (Espai Jove).
Elements clau de context:
- Sandra no va poder venir fa dues setmanes perquè era en un fòrum a Lleida sobre polítiques de joventut, polarització i radicalització.
- Quique havia ajornat expressament la seva secció per poder comentar LUXE amb ella.
- A Lídia se li havia “posat deures”: escoltar el disc complet de la Rosalía, però admet que només ha arribat a escoltar unes quantes cançons.
4.2. Primera impressió del disc LUXE
Percepcions generals:
- Sandra compara el disc amb una banda sonora de clàssic Disney (tipus Blancaneus):
- Orquestracions. - Ambient cinematogràfic.
- Es destaca el caràcter espiritual i eclèctic del disc:
- Barreja de cel i terra, d’allò terrè i allò espiritual. - Lídia assenyala ressonàncies religioses.
- Quique subratlla que és un disc que oscil·la entre experiència personal i narrativa de santes:
- Rosalía es posa en la pell de figures religioses. - Relaciona vivències pròpies amb la devoció i la fe.
- Comparacions dins la discografia de Rosalía:
- LUXE s’assembla més a El mal querer i Los Ángeles. - S’allunya del to més *trencador, simple i dopamínic de Motomami**, que defineixen com “més TikTok, més locura sonora contínua”. - LUXE* seria més artístic en sentit clàssic: partitures, orquestració, estructura en moviments.
4.3. Estructura i dades del disc
- 15 cançons en aproximadament 49 minuts.
- 3 temes exclusius en vinil (Foc Urrani, Jean i Novia Robot), cosa que fa que:
- Els qui només escolten la versió digital no tinguin l’obra completa. - S’estimuli la compra de vinil com a objecte físic.
- Es comenta la filtració prèvia d’algunes cançons a Twitter/X, fet que descol·loca els fans:
- La discogràfica fa molta promoció i entrevistes prèvies. - Es perd una mica l’efecte sorpresa d’“enfrontar-se al disc de cop i volta”.
- Èxit a plataformes:
- 42,1 milions de reproduccions el primer dia a Spotify. - En comparació, Motomami en va fer 16 milions en 24 hores. - Interpretació: creixement de la base de fans i impacte de Motomami com a llançadora; Rosalía se situa al nivell de Taylor Swift en rang global.
4.4. Idiomes i dimensió global
Rosalía canta en 13 idiomes al disc:
- Castellà, català, anglès, alemany, llatí, sicilià, ucraïnès, àrab, italià, japonès, portuguès, francès i mandarí.
Comentaris:
- Es destaca l’ús d’alemany en la col·laboració amb Björk.
- Alguns idiomes (com l’ucraïnès) no resulten tan fàcilment identificables a primera escolta.
- S’evidencia la dificultat d’identificar mandarí vs japonès per oients no habituats.
4.5. Moviments del disc i temàtica
Quique exposa que el disc està pensat en 4 moviments (influència de la música clàssica):
Moviment 1
- Cançons: Sexo, Violencia y Llantos, Reliquia, Divinice, Porcelana, Mío Cristo.
- Temes centrals:
- Excessos de la devoció. - Fragilitat del cos i de l’ànima. - Dimensió més espiritual que estrictament religiosa.
Moviment 2
- Cançons: Convergen, La Perla, Mundo nuevo, De madrugá.
- Idea central: dualitat entre desig i redempció.
- Fusió de:
- Electrònica. - Sensibilitat flamenca.
- Quique destaca que Mundo nuevo i De madrugá funcionen gairebé com dues parts d’una mateixa peça, amb una transició molt fluida.
Moviment 3
- Cançons: Dios es un stalker, La jugular, Foc Urrani (exclusiva vinil), Savignon Blanc, Jean (exclusiva vinil).
- Temes:
- Vigilància i privacitat. - Vulnerabilitat emocional. - Identitat en l’era digital.
- La Jugular introdueix referències a altres tradicions religioses, com l’islàmica, mostrant que el disc no és només cristià.
Moviment 4
- Cançons: Novia Robot (exclusiva vinil), La rumba del perdó, Memoria, Magnolia.
- Funció: tancament i reconciliació.
- Temes:
- Perdó. - Memòria vital. - Acceptació de la mort.
- Magnolia destaca com a peça “funeralícia” i emotiva. Es cita especialment:
“Hoy se derrocha burlando la suerte / y lo que no hice en vida lo hacéis en mi muerte”
- La cançó descriu el propi funeral de Rosalía, amb imatges com:
- Motos cremant roda. - Tirar magnòlies sobre el taüt.
4.6. Cançons destacades i recepció personal
- Lídia confessa que no domina encara tots els títols, però li agraden especialment:
- Porcelana. - Magnolia. - Cada cop més La Perla.
- Quique declara que la seva preferida és “La jugular”.
- Valoració general:
- Disc molt ben construït i coherent amb la seva pròpia lògica interna. - Alguns troben a faltar una cançó més immediata i “hit” fora de la línia general, però entenen que el treball aposta per la coherència global més que pel single fàcil.
4.7. El cas de “La Perla”: autobiografia, ex i “bif”
- “La Perla” genera debat sobre si és una tiradera o una cançó dirigida a exparelles concretes (Rauw Alejandro, C. Tangana).
- Rosalía ha declarat en una entrevista amb Broncano que no va per ningú en concret, sinó que és una combinació d’experiències.
Elements que alimenten la interpretació:
- Expressions com “terrorista emocional” apunten a relacions tòxiques.
- El nom La Perla remet tant:
- A un barri de Puerto Rico (lligat a Rauw Alejandro). - Com al joc de paraules sobre ser “un perla” (persona espavilada, amb cara i creu).
- Fragment on es parla d’“icono” i “narrativa reduccionista”, associant-ho a:
- C. Tangana, que té un disc titulat Ídolo i un ego molt marcat.
Conclusió del grup: encara que l’artista negui el “bif” explícit, la cançó juga conscientment amb referències que el públic reconeix.
4.8. “Dios es un stalker”: mirada des de la veu de Déu
- Títol molt provocador que genera curiositat.
- Interpretació de Quique:
- No és Rosalía parlant a Déu, sinó Déu parlant a través d’ella. - Lletres que suggereixen: - “Te sigo, te veo, te quiero.” - Déu veu, estima, però la persona no s’hi acosta; hi ha amor no correspost.
- Exemple de lletra que destaca:
“Vivo en las nubes arriba, tengo el buzón explotado”
- S’imagina Déu com una mena de observador massiu en plena època de xarxes, amb el “bústia saturada”; l’artista juga amb el paral·lelisme entre fe i stalking digital.
4.9. Altres conceptes: “doppelganger” i costat fosc
- Es comenta la paraula doppelganger, molt viral a TikTok.
- Definició que dona Quique:
- Expressió alemanya que descriu una mena de “clon espiritual” o alter ego. - Representa el que temem ser, el nostre costat fosc.
- Es fa la broma d’un “lado oscuro de Lídia Martín”, posant-hi un toc d’humor mentre expliquen el concepte.
5. Tancament
- El temps s’esgota i no dona temps de fer l’agenda de la Torre Bassas que portava Sandra.
- Lídia proposa recuperar-la en un altre programa i seguir parlant de LUXE i altres temes juvenils.
- El tram es tanca donant pas als informatius, recordant la lògica de franges del magazín matinal.
Temes principals del podcast
- Promoció del festival Ruby Sound de RÀDIO RUBÍ (programació, logística, samarretes, participació d’entitats musicals locals).
- *Anàlisi musical i conceptual de LUXE de Rosalía* (estructura per moviments, idiomes, espiritualitat, relacions personals, ús de gèneres i tradicions religioses).
- Història de la música pop i rock amb efemèrides dels Beatles i George Harrison.
- Participació juvenil i mirades joves a través de la secció amb Quique Guillem i Sandra Borrego.

