Rubí al dia, d'11 a 12h
Entrevistes, seccions i connexions amb la unitat mòbil. De dilluns a divendres, d'11 a 12h.
Subscriu-te
#757 - Autonomia i discapacitat: veu, drets i ciutat
La presentadora introdueix el 3 de desembre com a **Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat** i explica que el programa es dedicarà a llegir el **Manifest de les Persones amb Discapacitat** i a parlar de drets i vida quotidiana. Presenta la Noa Redondo (alumna de Can Oriol), l’Àlex Santiago (educador), la Marta Sabater (mestra d’audició i llenguatge) i la Maria Vila-Josana (tècnica municipal d’atenció a la discapacitat). Es fa una breu referència a la **festa de les entitats i serveis de discapacitat** celebrada el diumenge anterior.
La Maria descriu la **Festa de les Entitats i Serveis en l’Àmbit de la Discapacitat**: jornada oberta a la ciutadania a la plaça de la Nova Estació, de 10 a 11h amb **hora silenciosa** per persones amb alta sensibilitat auditiva o autisme, i a partir de les 11h amb més música i activitats. S’entrevista l’alumnat del **programa Singulars** (formació per a joves amb discapacitat en hostaleria i turisme), es llegeix el manifest amb la participació de diverses entitats i es tanca amb un espectacle de **circ inclusiu** de la companyia Mur, “Únics”.
La presentadora remarca la **forta xarxa d’entitats** de discapacitat a Rubí i les esmenta (Dapsi Rubí, Rubitea, Abdir, Centre d’Educació Especial de Can Oriol, Club Horitzó, Club Escola de Futbol Can Mir, Fundació Prodis, Font del Ferro, FAC Terrassa, Fundació Avant, Llar de Canal Samora, ONCE, Oficina d’Atenció a la Diversitat, entre d’altres). Defensa que el 3 de desembre ha de ser un dia de **reivindicació i lluita**, i introdueix el tema central de la jornada: **guanyar autonomia** per a les persones amb discapacitat.
L’Àlex explica que la feina principal del centre és **promoure l’autonomia** a partir de tasques quotidianes: estendre roba, fer una rentadora, sortir al carrer, vigilar passos de vianants, etc. Es dona suport adult al principi i es retira progressivament per generar **seguretat i independència**. La Marta reforça que cal **donar confiança i empenta** als alumnes perquè puguin fer el seu dia a dia sense problemes quan surtin del centre.
La presentadora conversa amb la **Noa**, de 15 anys, gairebé adulta. La Noa explica que vol **treballar de dependenta**, idealment en una **botiga de roba**, i assumeix que haurà de seguir estudiant després de Can Oriol. La presentadora li demana sobre les dificultats i aprenentatges en el trajecte caminant fins a la ràdio (creuar passos de vianants, semàfors, etc.), com a exemples concrets d’**autonomia quotidiana**. Es remarca que cada alumne té **capacitats i límits diferents**, i que el centre també ha d’orientar-los cap a la vida adulta i professional.
S’aborda la **situació estructuralment precària** del Centre d’Educació Especial de Can Oriol. L’escola pateix una **manca extrema d’espai**: han reconvertit el menjador en aula i l’alumnat **dina als passadissos** amb taules improvisades. Dos grups s’ubiquen al centre Terés del TET, just davant, perquè a l’escola no hi caben, una situació que els professionals troben molt xocant. A més, falten **aules específiques** (gimnàs, música, etc.) i **recursos materials**; el professorat compensa amb creativitat i esforç, però reconeixen que la manca d’espai i materials limita molt la capacitat de **fomentar l’autonomia** de manera òptima.
La Maria aporta una visió de **ciutat** i relaciona autonomia amb **participació a la comunitat**. Defensa que per participar cal ser autònom, i per ser-ho cal que els **entorns siguin accessibles**. Detalla tres dimensions: **accessibilitat física** (barreres arquitectòniques), **cognitiva** (senyalització clara, textos comprensibles) i **comunicativa** (facilitar l’accés a la informació). Remarca que adaptar entorns beneficia **tota la població**, inclosa la gent gran o famílies amb cotxet, i posa l’exemple d’una **factura de la llum entenedora** com a cas d’accessibilitat cognitiva.
Es reflexiona sobre com han canviat les coses des del 1992, amb més mesures d’accessibilitat (per exemple, **interpretació en llengua de signes** en actes públics). L’Àlex insisteix que l’accessibilitat ha d’anar acompanyada d’**empatia**: cal respectar que cada persona té **un ritme diferent**, com al cas del **pas de vianants**, on alguns necessiten més temps per decidir si creuen. La presentadora ho compara amb la precaució que tenen molts pares i mares davant escoles. Es conclou que aquesta empatia s’ha de **treballar des de petits**, a través de l’educació i la sensibilització, per construir una societat **més justa i respectuosa amb la diversitat**.
La presentadora torna a donar veu a la Noa, demanant-li què li agrada i què no li agrada de Rubí. A la Noa li agrada molt **estar amb els amics**, tant al centre com a les places de la ciutat, i explica que ja la deixen estar amb ells sola en espais públics. Pel que fa al que no li agrada, destaca **la foscor al carrer**, que li fa por, i distingeix entre espais de Rubí ben il·luminats i altres més foscos. A partir d’això, es reflexiona sobre **seguretat, il·luminació urbana** i com aquests elements afecten especialment persones com la Noa, però també una gran part de la ciutadania.
La Maria presenta l’aplicació **“Al teu costat”**, desenvolupada per l’Ajuntament de Rubí. Explica que s’ha treballat durant molt temps entre el Servei d’Informàtica i el Programa d’Atenció a la Discapacitat, i que finalment es posa a disposició de la ciutadania. L’app vol **posar la discapacitat al centre**, oferint: • Un apartat d’**informació** sobre entitats i serveis de discapacitat de Rubí i de Catalunya. • Un espai de **comunitat**, on les persones usuàries poden exposar **necessitats**, fer **oferiments de suports** (material, acompanyaments, formació) i proposar **noves iniciatives**. També serà una eina estratègica per a l’Ajuntament, ja que permetrà **detectar necessitats en temps real** a partir de les dades que hi generi la comunitat.
L’Àlex valora l’app “Al teu costat” com una eina **molt útil** per compartir informacions i recursos entre professionals i famílies, i per crear una **xarxa de suport**. Es parla de com es gestiona la tecnologia al centre: els **mòbils personals no es fan servir** a l’escola, però sí que s’utilitzen **tauletes**. Aquestes serveixen per treballar amb **Google Maps**, mirar vídeos i, sobretot, com a suport de comunicació. La Marta introdueix el concepte de **SAC (Sistema Alternatiu i Augmentatiu de Comunicació)**, que inclou llibres de pictogrames (baixa tecnologia) i aplicacions com **Estel Escrit** en tauletes (alta tecnologia) per facilitar que alumnes amb dificultats de parla o llenguatge puguin **comunicar-se i entendre millor l’entorn**.
S’aprofundeix en com els **pictogrames** i el SAC no només serveixen perquè els alumnes es puguin expressar, sinó també per **entendre el món**. La Marta explica que, encara que alguns alumnes parlin, els pictogrames es poden fer servir com a **suport visual** del llenguatge oral (modelatge), afavorint una millor comprensió de l’entorn. La presentadora recorda que recursos similars també s’han usat i s’usen a **escoles ordinàries**, sobretot amb infants petits, per reforçar el llenguatge i l’aprenentatge.
La presentadora pregunta a la Noa sobre l’ús de tecnologia. La Noa té **mòbil**, però el deixa a casa quan va a l’escola i l’usa amb **normes d’horari** (principalment per parlar amb amics i mirar coses per internet). També fa servir la **tauleta del centre**, que en el seu cas s’utilitza sobretot per **mirar vídeos a YouTube** i com a espai d’oci en estones d’“escollir”. L’Àlex aclareix que, en el cas de la Noa, la tauleta no s’usa com a sistema de comunicació, sinó com a eina de **lleure i motivació**.
Es dedica un tram extens del programa a la **lectura del Manifest de les Persones amb Discapacitat**, preparada i llegida en part per la Noa i altres participants. El manifest gira al voltant de la frase repetida **“Vull ser una persona més autònoma”** i formula diverses demandes: • Dret a rebre **els suports reals i necessaris** en educació, salut, cultura i feina. • Necessitat d’**escoles amb recursos i infraestructures adequades** per ensenyar habilitats d’autonomia. • Accés a **ajudes tècniques** per facilitar les tasques diàries. • Eliminació de **barreres arquitectòniques i prejudicis** per tenir les mateixes oportunitats. • Reconeixement que l’**autonomia és llibertat**: no fer-ho per la persona, sinó ensenyar-la a fer-ho. • Dret a **equivocar-se i aprendre dels errors**, assumint riscos sense confondre’ls amb posar-se en perill. • Reconeixement de la **diversitat com a riquesa**. • Dret a **feina i salari digne**, habitatge i serveis centrats en les necessitats de les persones amb discapacitat. • Reivindicació de la **plena accessibilitat** i l’accés a la informació per conèixer els propis drets. El manifest acaba agraint la participació de les entitats i serveis de Rubí que l’han fet possible, reforçant la idea de **treball en xarxa**.
Després de la lectura, la presentadora comenta amb la Noa algunes paraules clau del manifest, especialment **“respecte”** i la frase **“deixa’m equivocar-me”**. Li pregunta si a casa reclama autonomia i si té discussions generacionals típiques sobre voler fer les coses a la seva manera. La Noa reconeix que s’equivoca en coses com els dibuixos, i la presentadora aprofita per fer un paral·lelisme: igual que un dibuix que surt malament es pot **arreglar o tornar a fer**, a la vida també es pot **equivocar-se, rectificar i començar de zero**. Es reforça la idea que el dret a equivocar-se és part essencial de la **dignitat i l’autonomia**.
La presentadora recapitula els temes tractats: **visibilització**, ciutat accessible en sentit ampli i importància de l’educació. Introdueix un tema més estructural: la necessitat que els avenços es **regulin** mitjançant normatives. La Maria admet que és una pregunta complexa, però sosté que estem en el **camí correcte**: cal seguir treballant en sensibilització i en accions que millorin la qualitat de vida, sempre acompanyades per canvis normatius. Destaca el paper de les **grans entitats i plataformes** de discapacitat, que tenen coneixement i fan **pressió** perquè les administracions adaptin lleis i regulacions. S’emfatitza que la **força col·lectiva** és la que dona veu al col·lectiu i impulsa les millores legals necessàries.
L’Àlex remarca que, malgrat els avenços, continua faltant **visibilitat** perquè molta gent desconeix les situacions reals. La presentadora vincula la discapacitat amb altres **problemes estructurals** com l’**habitatge**, subratllant que les persones amb discapacitat pateixen una doble dificultat: el problema general d’accés a l’habitatge i la necessitat d’espais **versàtils i adaptats** (per viure semiautònomament, amb tutories, etc.). Es reflexiona sobre la manca d’“imaginació social” i de polítiques prou flexibles. També es parla de **formació professional adaptada** i inserció laboral: després de l’escola, a molts joves els costa trobar formacions ajustades a les seves capacitats i interessos professionals (com ser dependenta), i sovint han de desplaçar-se lluny (per exemple a Barcelona) per accedir a centres específics. La Maria insisteix que les necessitats són **molt diverses** i que calen recursos ajustats a cada perfil; des del Servei d’Atenció a la Discapacitat es recullen aquestes veus i es treballa per activar recursos el més ajustats possible, tot i que reconeix que és complicat, però **no impossible**.
En els minuts finals, la presentadora pregunta a la Noa pels **desitjos de cara a l’any 2026**, en el context del Nadal. Entre bromes, la Noa diu que li agradaria tenir **un mòbil nou**, mostrant un desig molt quotidià i compartit per molts adolescents. Es tanquen les intervencions agraint la presència de la Noa, la Marta, l’Àlex i la Maria, i expressant el desig de retrobar-se l’any vinent amb **més avenços en autonomia, accessibilitat i drets** per a les persones amb discapacitat.
Context i motiu de l’episodi
Programa especial de Rubí al dia, d'11 a 12h dedicat al Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat (3 de desembre).
Hi participen:
- Noa Redondo, alumna del Centre d’Educació Especial de Can Oriol
- Àlex Santiago, educador del centre
- Marta Sabater, mestra d’audició i llenguatge
- Maria Vila-Josana, tècnica del programa d’atenció a la discapacitat de l’Ajuntament de Rubí
L’episodi gira al voltant de tres eixos: autonomia personal, accessibilitat i entorns inclusius, i necessitat de recursos i canvis estructurals.
Festa de les entitats i serveis de discapacitat
Jornada a la plaça de la Nova Estació
Es comenta la festa de les entitats i serveis en l’àmbit de la discapacitat, celebrada el diumenge anterior a la plaça de la Nova Estació.
- Festa oberta a tota la ciutadania, amb parades informatives i tallers
- De 10 a 11h: “hora silenciosa” per a persones amb alta sensibilitat auditiva, autisme o qui prefereixi un ambient tranquil
- A partir de les 11h, més música i activitat
Programa Singulars i circ inclusiu
- Entrevista pública a l’alumnat del programa Singulars, formació d’inserció laboral per a joves amb discapacitat intel·lectual, autisme o trastorn mental, en hostaleria i turisme.
- Lectura col·lectiva del Manifest de les Persones amb Discapacitat per part de 13–14 entitats.
- Cloenda amb espectacle de circ inclusiu de la companyia Mur, “Únics”, amb dos números especialment emotius.
Xarxa d’entitats de Rubí
S’esmenta la riquesa associativa de la ciutat en l’àmbit de la discapacitat, amb entitats com Dapsi Rubí, Rubitea, Abdir, Centre d’Educació Especial de Can Oriol, Club Horitzó, Club Escola de Futbol Can Mir, Fundació Prodis, Font del Ferro, FAC Terrassa, Fundació Avant, Llar de Canal Samora, ONCE i Oficina d’Atenció a la Diversitat Funcional, entre d’altres.
Idees clau: Rubí disposa d’una xarxa d’entitats consolidada, una festa ja arrelada al calendari i espais que combinen visibilització, convivència i sensibilització ciutadana.
Autonomia a l’escola: què vol dir i com es treballa
Tasques quotidianes i confiança
Els professionals expliquen que l’objectiu central del Centre d’Educació Especial de Can Oriol és promoure l’autonomia dels alumnes:
- Treballar tasques del dia a dia: estendre roba, posar una rentadora, sortir al carrer, creuar passos de vianants, fer trajectes caminant…
- Suport progressiu: primer amb acompanyament adult i, a mesura que guanyen seguretat, retirada gradual del suport.
- Generació de confiança en les pròpies capacitats, tant dins com fora de l’escola.
La Marta destaca la importància de “donar confiança i empenta” perquè els alumnes puguin fer el seu dia a dia sense problemes quan surtin del centre.
La veu de la Noa: futur, amistats i pors
La Noa, de 15 anys, comparteix:
- Vol treballar de dependenta, preferentment en una botiga de roba.
- Sap que haurà de continuar estudiant després de Can Oriol per aconseguir-ho.
- Li agrada molt estar amb els amics, tant al centre com a les places i espais públics de Rubí.
- Li fa por la foscor al carrer, i això obre el debat sobre il·luminació i seguretat urbana.
La conversa amb la Noa humanitza el discurs: mostra desitjos molt compartibles (feina, amistats, oci) i por a espais poc il·luminats, qüestions que afecten molta més gent enllà de la discapacitat.
Mancança de recursos i espai al Centre Can Oriol
Problema estructural d’espais
Els professionals exposen una situació molt precària al centre:
- Manca greu d’espai; el menjador s’ha reconvertit en aula i l’alumnat dina als passadissos amb taules improvisades.
- Dos grups s’han d’ubicar en un altre centre educatiu (Terés del TET) al davant, perquè no hi caben a l’escola.
- Falta de sales específiques: no disposen de totes les aules especialitzades típiques (gimnàs, aula de música, etc.), que també són clau per treballar autonomia.
- Pocs recursos materials: es treballa sobretot amb creativitat i idees, fent “malabars” per suplir la manca de materials físics.
Tot i la implicació del professorat, l’ampliació prevista del centre arriba tard i ja serà insuficient.
Recursos i visibilitat
A banda de l’espai, apunten que calen:
- Més recursos humans i materials per poder treballar totes les habilitats d’autonomia.
- Visibilitat social de la feina i de les necessitats reals del col·lectiu, perquè molta gent ni tan sols sap en quines condicions treballen.
Missatge de fons: el compromís professional és alt, però sense espais ni recursos adequats no es pot garantir l’autonomia ni els drets dels alumnes com caldria.
Entorns accessibles i autonomia: més enllà de les barreres físiques
Accessibilitat física, cognitiva i comunicativa
La Maria amplia el concepte d’accessibilitat:
- Física: eliminació de barreres arquitectòniques, accessos adaptats, espais transitables per a tothom.
- Cognitiva: senyalització clara, textos fàcilment comprensibles (ex.: factura de la llum entenedora), informació visual i estructurada.
- Comunicativa: canals i llenguatges accessibles (inclosa, per exemple, interpretació en llengua de signes a pregons i actes públics).
Subratlla que uns entorns accessibles beneficien tota la població: persones amb discapacitat, gent gran, famílies amb cotxets, etc.
“Per mi, l’autonomia té molt a veure amb l’accessibilitat i l’adaptació dels espais”.
Empatia i ritmes diferents
Es posa molt d’èmfasi en la necessitat d’empatia en el dia a dia:
- Exemple del pas de vianants: hi ha persones que necessiten més temps per valorar si poden creuar; cal que conductors i vianants respectin aquest ritme més lent.
- Comparació amb la sortida d’infants de l’escola: quan ets pare o mare, preveus que pot sortir una criatura corrent i redueixes la velocitat; el mateix cal quan hi ha persones amb altres necessitats.
La idea central és que una societat realment inclusiva ha de donar temps i espai als ritmes diversos, enlloc d’imposar sempre la rapidesa i l’eficiència.
Educació i sensibilització
Es remarca que aquesta empatia s’ha de treballar des de petits:
- L’educació ha d’incorporar valors de respecte a la diversitat, acceptació d’errors i ritmes diferents.
- La sensibilització ha d’anar de la mà de les transformacions físiques i normatives.
Tecnologia i comunicació: mòbils, tauletes i SAC
L’app “Al teu costat”
Es presenta la nova aplicació “Al teu costat”, desenvolupada per l’Ajuntament de Rubí:
- Fruit d’un treball llarg entre Servei d’Informàtica i Servei d’Atenció a la Discapacitat.
- Objectiu: posar els temes de discapacitat al centre i centralitzar informació.
- Inclou:
- Informació d’entitats i serveis de l’àmbit de la discapacitat a Rubí i altres punts de Catalunya. - Un espai de comunitat on les persones usuàries poden exposar necessitats, oferir suports (cadires de rodes, acompanyaments, formacions…) i fer propostes.
- És una eina també per l’Ajuntament: permetrà detectar necessitats en temps real a partir de les dades recollides.
És una app oberta a tothom: persones amb discapacitat, professionals, famílies i ciutadania que vulgui oferir ajut.
L’Àlex la valora com una eina “superútil” per compartir, coordinar-se i crear comunitat de suport.
Ús de tecnologia al centre
Al Centre d’Educació Especial de Can Oriol:
- Mòbils personals: no s’utilitzen dins el centre.
- Tauletes: sí que s’utilitzen amb diversos usos:
- Oci i motivació: en moments d’“escollir”, per mirar vídeos a internet o cercar continguts d’interès. - Orientació: ús de Google Maps per ubicar-se en destinacions i aprendre recorreguts. - Comunicació: com a part d’un SAC (Sistema Alternatiu i Augmentatiu de Comunicació).
La Marta explica que:
- Alguns alumnes disposen de llibres de pictogrames (baixa tecnologia) amb el vocabulari essencial.
- Altres utilitzen tauletes amb aplicacions gratuïtes com Estel Escrit, on activant pictogrames poden construir missatges.
- El SAC no només serveix per expressar-se, sinó també per entendre millor el món, ja que el professional pot fer modelatge (acompanar el llenguatge oral amb pictogrames).
L’ús de pictogrames no és exclusiu de l’educació especial: reforça llenguatge i comprensió, també present a escoles ordinàries, especialment en edats inicials.
La Noa, en el seu cas, fa servir la tauleta sobretot per mirar vídeos, mentre el mòbil a casa té normes d’ús i horaris, principalment per parlar amb amics i mirar continguts a internet.
Manifest de les Persones amb Discapacitat
Lectura compartida i estructura
Cap al tram central del programa es llegeix, a diverses veus, el Manifest elaborat per entitats i serveis de Rubí. La Noa és la primera a llegir, amb unes fitxes preparades i plastificades.
El manifest posa l’autonomia al centre i articula una sèrie de demandes clau.
Idees principals del manifest
Les frases del manifest es repeteixen en primera persona, amb un to reivindicatiu i afirmatiu:
- “Vull ser una persona més autònoma”: es reclama suport adequat per poder participar en decisions, relacionar-se, ser lliure i comunicar necessitats i desitjos.
- Dret a suports reals i suficients en educació, salut, cultura i feina, per poder créixer amb dignitat i independència.
- No fer les coses “per” la persona, sinó ensenyar-li a fer-les: l’autonomia s’entén com a llibertat real.
- Escoles amb recursos i infraestructures adequats per ensenyar habilitats d’autonomia.
- Ajudes tècniques (productes de suport) que facilitin les tasques del dia a dia.
- Eliminació de barreres arquitectòniques i prejudicis socials, per garantir mateixes oportunitats.
El manifest també subratlla que:
- Tothom té dret a equivocar-se i aprendre dels errors; sense autonomia no hi ha aquesta oportunitat.
- Assumir riscos no és sinònim de posar-se en perill, sinó part necessària de viure en llibertat.
- La diversitat és una riquesa, no una barrera.
- Cal plena accessibilitat en entorns públics i privats.
- Per ser autònom cal accedir a la informació, conèixer els drets propis i disposar de suports adequats.
- La inserció laboral és un eix bàsic: trobar feina i cobrar un salari digne es vincula directament a tenir un futur millor.
Una de les idees més potents: respecte i escolta. Es reclama que s’escolti la persona, es respectin les seves decisions i no se la invalidi quan s’equivoca.
El manifest tanca agraint la implicació de totes les entitats que l’han fet possible, reforçant el treball en xarxa.
Normatives, drets i camí pendent
Avanços des del 1992 i canvi de llenguatge
La presentadora recorda que des de 1992, any en què l’ONU estableix el Dia de les Persones amb Discapacitat:
- Han canviat normatives i terminologia; ara es parla més de persones amb discapacitat o diversitat, i menys de termes estigmatitzants.
- S’han incorporat pràctiques d’accessibilitat abans impensables (festes silencioses, llengua de signes a actes oficials, etc.).
Tot i això, insisteix que encara queda molt per fer, especialment en l’àmbit de regulacions i polítiques públiques.
El paper de les plataformes i entitats
La Maria destaca que:
- S’està avançant en la bona direcció, però cal que les normatives continuïn evolucionant.
- Les grans entitats i plataformes especialitzades en discapacitat (física, intel·lectual, etc.) són les que fan pressió perquè les administracions regulin i millorin les condicions de vida del col·lectiu.
- La força de la gent i de les entitats és clau perquè es prenguin decisions polítiques amb coneixement de causa.
Sense la veu organitzada de les persones afectades i de les entitats, els canvis normatius no avancen prou.
Visibilització i conscienciació social
L’Àlex reforça la idea que:
- Hi ha molts avenços, però encara falta que la societat vegi de prop les necessitats reals.
- Qui no conviu amb la discapacitat sovint no percep les barreres existents.
- La visibilització constant és necessària perquè els qui poden impulsar canvis siguin conscients i actuïn.
Habitatge, treball i “imaginació social”
Habitatge: el problema general i l’afegit
En el tram final, es connecta el tema de discapacitat amb altres grans reptes socials, com l’habitatge:
- L’habitatge és un problema general (a Catalunya, a Espanya i a Rubí), però per a persones amb discapacitat és encara més greu.
- Es reivindica la necessitat d’habitatges versàtils i diversos:
- Per famílies nombroses. - Per persones que poden viure semiautònomes amb certa tutela. - Per gent gran sola. - Per joves que es volen emancipar.
Es diu que potser falta “imaginació” social per pensar models d’habitatge i suports més flexibles i adaptats.
Formació i inserció laboral
Es parla també de la transició escola–món adult:
- Després de Can Oriol, alguns alumnes poden continuar estudiant, altres volen incorporar-se al món laboral.
- Les opcions són limitades, especialment per a persones que volen feines concretes, com la Noa que vol ser dependenta en una botiga de roba.
- Falta formació professional adaptada propera al territori:
- Al Vallès hi ha recursos, però molts joves han d’anar a Barcelona. - A altres comarques (Pallars, zones rurals) la distància pot ser de molts quilòmetres.
La Maria ho vincula de nou a la necessitat d’adaptar entorns i recursos a les diverses capacitats:
- Persones amb discapacitat lleu necessiten un tipus de suport, i altres amb més necessitats en requereixen un de molt més intensiu i adaptat.
- Això multiplica la complexitat, però no ho fa impossible: cal planificació i voluntat política, escoltant les veus que arriben a través del Servei d’Atenció a la Discapacitat i de la xarxa d’entitats.
El missatge final: no és senzill, però és factible si es posen recursos i s’escolten les persones.
Tancament: desitjos, respecte i futur
En el minut final, la presentadora torna a parlar amb la Noa:
- Li pregunta pel Nadal i els desitjos per l’any vinent (2026); la Noa admet, entre broma i serietat, que voldria un mòbil nou.
- Es recuperen conceptes del manifest: respecte, autonomia, dret a decidir i a equivocar-se.
S’estableix un paral·lelisme entre equivocar-se en un dibuix i a la vida:
- Si un dibuix surt malament, es corregeix o es torna a fer.
- A la vida passa el mateix: equivocar-se, rectificar o començar de nou forma part del procés.
L’episodi es tanca amb agraïments a la Noa, la Marta, l’Àlex i la Maria, i amb el desig de retrobar-se l’any següent havent avançat en més drets, més recursos i més autonomia per a les persones amb discapacitat.
Idees força de l’episodi
- Autonomia com a eix central: dret a decidir, a equivocar-se i a rebre els suports necessaris.
- Accessibilitat integral: física, cognitiva i comunicativa, pensada per a tothom.
- Manca estructural de recursos i espai al Centre d’Educació Especial de Can Oriol, tot i la implicació dels professionals.
- Tecnologia com a eina d’inclusió (app “Al teu costat”, SAC amb tauletes i pictogrames).
- Treball en xarxa de les entitats de Rubí i importància de les plataformes de discapacitat per impulsar canvis normatius.
- Necessitat d’habitatge adaptat i diversificat i de formació professional adaptada accessible territorialment.
- Empatia i educació com a base d’una societat més justa i inclusiva.