Rubí al dia, d'11 a 12h
Entrevistes, seccions i connexions amb la unitat mòbil. De dilluns a divendres, d'11 a 12h.
Subscriu-te
#758 - Mercat d’art de Nadal i racó literari
Belén Tierno Nebot obre el tram final de "Rubí al dia, d'11 a 12h" anunciant un espai dedicat íntegrament a la cultura: art, llibres, teatre i cinema. Avança l’entrevista amb l’artista local Núria Lacambra sobre el Mercart 2025 al Claraboia, el Racó literari amb recomanacions de llibres i la referència a sortejos d’entrades per espectacles com "El trencanous", concerts, l’obra "Les Bàrbares" i el cicle de cinema Gaudí.
Entrevista amb Núria Lacambra sobre el Mercart al Claraboia. Explica que fa uns 16 anys que existeix l’experiència, encara que el format actual, amb postals i més difusió, en porta 12 (amb pausa durant la pandèmia). El Mercart reuneix artistes locals que volen mostrar la seva obra en formats petits i assequibles, abastant disciplines com dibuix, il·lustració, fotografia, pintura, escultura i ceràmica. Enguany destaca la incorporació de màscares de Joan Mas. La filosofia és apropar l’art a un públic que potser no visita galeries, oferint peces originals a preus comparables a regals habituals com un perfum, però amb una durada i valor emocional molt superiors.
Núria Lacambra defensa el regal d’art per Nadal com a alternativa significativa als regals convencionals: obres de petit format que es poden integrar fàcilment a qualsevol llar i amb preus no prohibitifs. Subratlla que l’art condensa anys de feina i emoció de l’artista sobre paper, tela o volum, i que esdevé un goig diari per a qui el contempla. Destaca que l’art no es "ven" en sentit estricte, sinó que hi ha persones que s’enamoren d’una obra determinada —d’una pinzellada, d’una abstracció o d’una fotografia concreta— i senten la necessitat d’emportar-se-la a casa.
Es comenta com molta gent de Rubí ha incorporat el Mercart a la seva agenda de Nadal, ja sigui per comprar o simplement per mirar. Núria explica que el Mercart és obert gairebé cada dia entre el 19 de desembre i el 6 de gener, amb horaris que permeten visitar-lo fins i tot el dia de Nadal o Sant Esteve. Subratlla que, més enllà de la venda, hi ha el plaer d’observar què ha fet cada artista aquell any, seguint-ne l’evolució. El conjunt d’unes 10–15 obres per artista ofereix una experiència comparable a passejar per un paisatge que nodreix l’esperit.
Belén repassa el llistat d’artistes que participen al Mercart: Sandra Bea, Pep Borràs, Pepe Ferrés, César Font, Sònia González (Cuchu), Ruth Hernández, Sergi Marcos, Joan Mas, Miquel Mas, Monsino, Núria Lacambra i Anna Tamayo. Es destaca la diversitat de disciplines i la combinació de generacions, amb artistes veterans i d’altres més joves. Núria valora molt aquest relleu i explica que Pep Borràs, propietari de l’espai Claraboia, facilita el lloc tant per a la seva obra com per donar obertura als altres. També comenta que, si calgués, alguns artistes consolidats cedien de bon grat el seu espai a noves incorporacions.
Núria descriu l’evolució de la seva trajectòria artística: formada en Belles Arts amb una base acadèmica i realista (figuració, bodegons, dibuix acadèmic), ha anat derivant cap a un llenguatge més abstracte i intuïtiu. Actualment treballa sobre el mar, en obres que el públic continua llegint com onades, peixos o horitzons marins, però des d’una perspectiva més abstracta i emocional. Reivindica la necessitat que l’obra sigui "veritable" amb el caràcter i impuls de l’artista, encara que això impliqui desviar-se de l’academicisme o tenir menys èxit comercial en una indústria de l’art dominada per marxants i col·leccionistes.
Núria reflexiona sobre la distància entre els artistes que viuen a la "base" del sistema artístic i la indústria de l’art que fa pujar determinats noms a preus molt elevats. Explica que hi ha pintures amb molta potència que, tot i així, tenen dificultats per sortir d’aquesta base, perquè l’èxit econòmic depèn sovint dels marxants i col·leccionistes que aposten estratègicament per alguns artistes. Tot i això, reivindica el valor intrínsec de l’obra i la importància de ser fidel a la pròpia expressió, independentment del reconeixement mercantil.
Núria detalla el seu treball actual sobre el mar: ha passat d’uns mars més horitzontals a obres que transmeten la sensació de bussejar dins l’aigua. Explica el seu vincle amb el mar de Llançà i el Cap de Creus, on té una caseta i fa excursions, es banya, neda i observa les roques batudes per la tramuntana. Aquesta força del vent i de les onades li dona impuls creatiu, i tot aquest univers marí es transforma en pintures plenes de moviment i energia. Les seves peces transmeten una relació íntima i vital amb el paisatge marítim empordanès.
Núria comenta la feina d’altres companys del Mercart. De Pep Borràs destaca les seves sèries de dones africanes amb farcells al cap, ocells i composicions fetes a partir d’objectes trobats (ferros, fustes, fragments d’armari) que reconfigura en nous objectes bells i enginyosos. Ho relaciona amb el corrent de l’"objecte trobat" dels anys vint del segle passat i subratlla la capacitat de Pep per sorprendre cada any. De Miquel Mas n’elogia la base hiperrealista i el virtuosisme en el dibuix, que continua present darrere els seus collages i taques de pintura. Les seves obres són tan característiques que, segons comenta Belén, qualsevol persona que en tingui una a casa sentirà dir "tens un Miquel Mas".
Es parla de la relació de companyonia entre els artistes del Mercart, que sovint compren obres els uns dels altres per conservar una peça d’aquell company estimat. Núria explica el funcionament de la "llumineta": per 2,50 € es compra un número vinculat a les dues terminacions de la loteria del Niño; si toca, la persona guanyadora pot escollir obres per un valor d’uns 250 €. Quant als preus generals, es confirma que hi ha moltes peces per menys de 100 €, tot i que alguna pot arribar als 150 €. Núria concreta els seus: formats de 40x40 sobre fusta a 100 €, obres sobre cartró entre 70–75 €, i peces més petites a 60 €, insistint que són preus pensats per a totes les butxaques.
Belén i Núria tanquen la conversa resumint que el Mercart s’ha convertit en una tradició nadalenca més a Rubí, amb la cita fixa al Claraboia entre el 19 de desembre i el 6 de gener. Es recorda que els horaris detallats es podran consultar al web i es desitja molt d’èxit a la dotzena edició, amb bons desitjos de bones festes. Núria agraeix l’espai i es convida els oients a visitar el mercat, tant per comprar com per gaudir de l’art exposat.
S’emet una falca institucional recordant que Ràdio Rubí és la primera en informació local i convidant a seguir l’actualitat de la ciutat. Tot seguit, s’anuncia que falten pocs minuts per a dos quarts de dotze i es dona pas a una estrena musical de Meghan Trainor, avançant un dels seus darrers treballs abans de la sortida del disc complet prevista per a l’abril de 2026.
S’encadenen diverses falques: butlletins informatius que parlen de la normalització de la plaça Pompeu Fabra després d’un assentament de persones sense sostre, un incendi en un edifici del carrer Lope de Vega i notícies sobre cinema català al Teatre Municipal La Sala, reconeixements a empreses locals i decisions de l’Ajuntament. També es promocionen programes de la graella de Ràdio Rubí com "Sonido vinilo" (espai musical sobre discos dels 70, 80 i 90), "Inspira't" amb Cuca Fernández i Carme Moreno, "En Joc" sobre esport local, "Experimenta" dedicat a nous gèneres musicals, i "Les Gildes", una tertúlia jove quinzenal.
Comença el Racó literari amb la presència d’Enric Pallarés i Carme Pomereda. Belén destaca que, tenint tan a prop les festes de Nadal, moltes de les recomanacions de llibres poden esdevenir regals. Es comenta que Enric porta llibres "gruixuts" i importants, anticipant una selecció variada per a adults i joves.
Enric explica que l’any anterior, coincidint amb el 50è aniversari de la llibreria, es va fer una gran festa amb activitats tot el dissabte. Aquest any, tot i que ja en són 51, volen mantenir l’esperit amb una jornada anual que han batejat com la "Marató del Racó". El dissabte 13 al matí faran un taller de Nadal, un contacontes amb Carme Pomereda i Lídia Juste, i de 12 a 1 una lectura col·lectiva de poemes de Pere Quart, acompanyats musicalment per Jordi Voltes i amb la participació d’amics i clients. Finalitzaran amb un vermut i música de jazz, convidant tothom a sumar-s’hi.
Enric afegeix que, en paral·lel a la Marató de TV3 dedicada al càncer, la llibreria col·laborarà amb Oncolliga Rubí, entitat propera, donant un percentatge de les vendes del dia 13. L’endemà tindrà lloc la Marató de contes al Casino, vinculada també a Oncolliga i La Marató. Carme expressa la il·lusió de ser de les primeres entitats a estrenar el nou espai del Casino. Es descriu la Marató de contes com una gran festa amb lectures, dansa, gaites i molta participació ciutadana, consolidant-la com un esdeveniment anual molt esperat.
Belén recorda que a Rubí passen moltes coses aquell cap de setmana (Marató del Racó, inauguració del Casino, Marató de contes) i dona pas ja a la part de recomanacions literàries. Carme anuncia que començarà ella amb un llibre juvenil que, d’entrada, li semblava una mica frívol pel títol, però que l’ha sorprès positivament: "13 fòbies i un misteri".
Carme presenta "13 fòbies i un misteri" com un llibre adreçat a nois i noies de 3r o 4t d’ESO (fins i tot algun de 6è). El protagonista és un noi petit, anomenat "rateta", víctima d’un company alt i fort que exerceix bullying. El noi acumula 13 fòbies (por a la foscor, a les aranyes, etc.). Un altre personatge, un noi d’altes capacitats amant dels misteris i el true crime, l’arrossega a aventures que el fan enfrontar-se a cadascuna de les pors (com tancar-lo en una cova plena d’aranyes). Sense adonar-se’n, aquest amic l’ajuda a recuperar l’autoestima fins al punt d’enfrontar-se amb èxit al bully. El llibre combina humor, peripècies i fins i tot algun mort, i reforça el missatge que els joves no han de perdre mai l’autoestima.
Enric presenta una edició especial en català d’"Els miserables" de Víctor Hugo, de més de mil pàgines, ideal com a regal de Nadal. Destaca que es tracta d’un volum molt ben editat, que és tant un plaer de lectura com un objecte bonic que il·lusiona rebre. Fins ara només hi havia una edició catalana modesta i de butxaca, mentre que aquesta nova edició recupera la traducció de Maria Bohigas en un format molt més digne i atractiu.
Enric aprofundeix en la història de la traducció d’"Els miserables" per Maria Bohigas, responsable també de Club Editor. La traducció li va comportar gairebé 10 anys de feina intercalada amb altres tasques. Ara, en voler-la reeditar, s’hi ha tornat a endinsar i s’ha trobat revisant-la profundament per adaptar-la al català actual i al lector d’avui. Enric cita una carta de Bohigas als llibreters i remarca que, segons ella, ha trigat encara més en traduir el llibre que el mateix Víctor Hugo en escriure’l. Es destaca una cita de Rimbaud que defineix l’obra com "un poema de debò" i es reivindica la traducció com un treball creatiu i essencial, sovint poc valorat.
La conversa deriva cap al reconeixement de la tasca dels traductors. Enric comenta que cada cop es parla més de traducció i es dona més visibilitat als professionals, amb iniciatives com un futur simpòsium europeu de traductors a Barcelona, especialment de i cap al català. Es subratlla que, quan llegim traduccions, en realitat llegim la veu del traductor tant com la de l’autor original, i que per això cal reverenciar-los i atribuir-los el mèrit que els correspon. Això s’emmarca dins l’augment d’activitat literària arran de la Fira de Guadalajara i la internacionalització de la literatura catalana.
Carme presenta "En Pere dels set secrets", un àlbum il·lustrat trobat gairebé a última hora però que l’ha entusiasmat. Pere és un nen murri de sis anys amb set secrets que no vol explicar als seus pares. Com que els pares sempre tenen compromisos o feina, el deixen sovint amb altres adults: la Lola de la fruiteria, els avis, el padrí, l’oncle, etc. Cada un d’ells li permet fer coses que els pares no li deixarien: en una fruiteria, la Lola el posa a despatxar darrere el taulell i rep propina; el padrí el porta a les muntanyes russes i li deixa menjar de tot fins que ho vomita. Tots aquests moments es converteixen en secrets compartits. El llibre mostra com, malgrat els límits que li posen els pares, Pere els estima molt i alhora creix gràcies a la xarxa de persones que l’envolten. Es destaca la qualitat de les il·lustracions de Cristina Los Santos i el to divertit i tendre.
Enric recomana "Guia de les criatures fantàstiques catalanes" de Joan de Déu Prats amb il·lustracions de Maria Padilla. El llibre recull éssers mítics del folklore català com fumeres, gambutzins, dones d’aigua i altres criatures menys conegudes. Cada pàgina ofereix una il·lustració i una fitxa amb l’origen, el territori associat, l’aspecte, els poders i els parentius d’aquestes criatures. S’expliquen anècdotes com la caça de gambutzins als esplais o el seu vincle amb dies ventosos a l’Ebre. Es reivindica que aquest imaginari sovint és poc explicat a les escoles, on es prioritzen contes i mites d’altres cultures. Enric subratlla que aquestes criatures estan també darrere del bestiari festiu (bèsties de foc, etc.) i que podrien inspirar novel·les negres o fantàstiques ambientades al Pirineu, Montseny o Collserola, a l’estil de Dolores Redondo però amb paisatges catalans. Es recorda que el llibre es presentarà a la llibreria el 17 de desembre amb la presència de l’autor.
Carme i Enric aprofundeixen en la manca de presència de les llegendes catalanes al sistema educatiu, sobretot en etapes en què es vol reforçar una visió molt multicultural que acaba invisibilitzant el propi imaginari. Carme lamenta que es coneguin molt bé dracs i criatures d’altres països mentre que els dracs i misteris de Sant Llorenç o Montserrat són pràcticament desconeguts per a molts infants. Enric recorda el discurs d’Anna Maria Matute a la Real Academia, en què reivindicava el paper de les mitologies i llegendes pròpies. Es proposa utilitzar llibres com la "Guia de les criatures fantàstiques catalanes" a escoles i instituts com a recurs transversal per treballar llengua, història i creativitat literària.
Carme presenta l’àlbum "O pastanagues". El protagonista és un conill que viu sol, amb rutina tranquil·la de te diari, i que quan s’enfada exclama sempre "O pastanagues". Un dia, en plantar pastanagues, li sobra una llavor que decideix mimar especialment: la planta, la rega, li parla i li canta. D’aquesta llavor neix una pastanaga que parla i esdevé la seva amiga inseparable. Junts decideixen plantar més llavors i cuidar-les amb amor, fins a obtenir moltes altres hortalisses amigues. El conill porta la seva pastanaga arreu perquè conegui món i descobreix que mai més estarà sol. El llibre transmet que amb cura i amor es poden fer créixer amistats, i juga amb el contrast humorístic que els conills, tot i menjar pastanagues, en aquest cas protegeixen i estimen una pastanaga concreta com a companya.
Belén tanca la secció agraint a Enric i Carme les propostes i recordant que tots els llibres comentats són excel·lents opcions de regal per Nadal, tant per infants com per adults. Es fixen per retrobar-se d’aquí quinze dies, el dia 18, per continuar amb noves recomanacions nadalenques. La conversa subratlla la idea que la cultura —llibres, contes, poesia— és un regal valuós i significatiu per aquestes dates.
Context general de l’episodi
Espai de Rubí al dia, d'11 a 12h conduït per Belén Tierno Nebot, centrat en cultura local: arts visuals, llibres i activitats nadalenques. L’episodi combina una entrevista sobre el mercat d’art Mercart 2025 al Claraboia i un racó literari amb recomanacions de llibres i activitats lectores, especialment pensades com a regals de Nadal i com a impuls de la vida cultural rubinenca.
1. Mercart 2025: el mercat d’art al Claraboia
Funcionament i filosofia del Mercart
- Mercart és un mercat d’art organitzat en un espai-taller del Pep Borràs al Claraboia, que fa uns 16 anys que existeix (amb aturada a la pandèmia) i que arriba a la 12a edició en el format actual.
- Reuneix un grup d’artistes de Rubí amb ganes de mostrar i vendre la seva obra en formats petits i a preus assequibles, per acostar l’art a persones que no acostumen a anar a galeries.
- Es poden trobar disciplines diverses: dibuix, il·lustració, fotografia, pintura, escultura, ceràmica, i aquest any també màscares amb una tècnica especial.
- Objectiu clau: democratitzar l’art. S’insisteix que, per un preu similar a un perfum de gamma alta, es pot adquirir una peça original que dura tota la vida i que es converteix en part íntima de la llar.
"L’art no es ven, hi ha un client que el vol comprar perquè s'ha enamorat d’aquella obra."
Calendari, horaris i experiència de visita
- Inauguració: 19 de desembre a les 19.30 h.
- Durada: del 19 de desembre al 6 de gener (amb obertura pràcticament cada dia de festes: Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, etc.). Els horaris són variats i es penjaran al web per evitar confusions.
- Es proposa tant comprar com simplement “anar a remenar” i gaudir mirant art. Molta gent ho ha incorporat a la seva rutina de Nadal com una visita imprescindible.
- Cada artista presenta habitualment entre 10 i 15 obres. Mirar totes aquestes produccions es descriu com un passeig paisatgístic per la creativitat: observar evolucions, estils i canvis d’any en any.
Artistes participants i relleu generacional
- Llista destacada d’artistes: Sandra Bea, Pep Borràs, Pepe Ferrés, César Font, Sònia González (Cuchu), Ruth Hernández, Sergi Marcos, Joan Mas, Miquel Mas, Monsino, Núria Lacambra, Anna Tamayo.
- Hi ha una combinació de generacions veteranes i noves fornades, fomentant el relleu. Alguns artistes donen pas a joves creadors en determinades edicions.
- Pep Borràs, com a amfitrió, posa a disposició el seu espai per promocionar l’art local, no només el propi. Hi ha una actitud col·lectiva de cessió de lloc si calgués incorporar nous artistes.
L’obra de Núria Lacambra
- Núria Lacambra, artista local de formació en Belles Arts, explica l’evolució del seu treball:
- De la figuració acadèmica i el realisme a la abstracció intuïtiva. - Actualment centrada en ambients marins: primer mars horitzontals i ara una mirada de “busseig” dins l’aigua.
- El seu vincle vital amb el mar (Cap de Creus, Llançà, tramuntana, banys i immersions) alimenta la seva obra, que expressa força, moviment i intensitat natural.
- Defensa que l’artista ha de ser veritable amb si mateix, fins i tot si això el fa menys “vendible” dins la indústria artística convencional.
Altres propostes artístiques del grup
- Joan Mas presenta enguany màscares amb una tècnica sorprenent, ja aplaudida a la Fira de Sant Galderic.
- Pep Borràs treballa amb:
- Figures de dones africanes amb farcells al cap. - Ocells i composicions fetes amb objectes trobats: ferros, fustes, fragments d’armaris… - Núria ho relaciona amb el corrent de l’objet trouvé del segle XX.
- Miquel Mas combina:
- Una base d’hiperrealisme i virtuosisme tècnic. - Amb collage i taques que mantenen, al darrere, un gran domini del dibuix.
Preus i economia de l’art
- Es recalca que els preus són assequibles:
- En el cas de Núria Lacambra: formats 40×40 sobre fusta al voltant dels 100 €, obres sobre cartró entre 70–75 €, i formats més petits sobre 60 €. - Altres artistes poden tenir peces fins als 150 €, però majoritàriament per sota dels 100 €.
- Es destaca que així es pot regalar art sense fer una gran despesa, però adquirint anys de feina, ànima i ofici concentrats en una peça.
- Entre els propis artistes també hi ha intercanvi i compra mútua d’obres, com a mostra d’estima professional i personal.
La “llumineta” del Mercart
- Es manté la tradicional “llumineta”:
- Cada número costa 2,50 €. - Es juguen les dues terminacions de la loteria del Niño. - Si el número coincideix, la persona guanyadora pot escollir obres del Mercart per un valor d’uns 250 €.
- Aquesta fórmula combina joc, il·lusió i accés ampliat a l’art.
Reflexions sobre el món de l’art
- Núria Lacambra comenta la distinció entre:
- El “món de base” d’artistes que viuen l’art amb molta potència però amb difícil accés al mercat elitista. - I la indústria de l’art, condicionada per marxants, col·leccionistes i estratègies de revalorització.
- Es reivindica el valor de l’art al marge de la gran indústria, posant en relleu la importància de la connexió emotiva entre obra i comprador.
2. Racó literari: llibres i maratons de contes
La segona part del programa és el Racó literari amb Enric Pallarés i Carme Pomereda, centrat en:
- Activitats especials per Nadal: maratons, lectures, vermut literari i accions solidàries.
- Recomanacions de llibres per a nens, joves i adults, idònies com a regals de Nadal.
2.1. Marató del Racó i activitats solidàries
Marató del Racó (13 de desembre)
- Es recupera l’esperit de la gran festa dels 50 anys de la llibreria, celebrats l’any anterior, amb tot un dia d’activitats.
- Dia: dissabte 13 de desembre.
- Programa del matí:
- Taller de Nadal per a infants. - Contacontes a càrrec de Carme Pomereda i Lídia Juste (presentades com a “fitxatges de luxe”).
- De 12 a 13 h: lectura col·lectiva de poemes de Pere Quart (després de l’haver dedicat l’any anterior a Salvat-Papasseit), amb:
- Amics i clients llegint poemes. - Acompanyament musical del mestre Jordi Voltes.
- A partir de la 1 del migdia: vermut i concert de jazz amb un grup amic.
- Es convida tothom a participar-hi a la porta de la llibreria, al carrer, amb carpes i ambient de festa.
Marató de contes al Casino i La Marató de TV3
- L’endemà, diumenge 14, hi haurà la Marató de contes organitzada per La Xarxa i entitats locals, enguany al Casino recentment reobert com a equipament cultural.
- Aquesta marató és una gran festa d’entitats i ciutadania: hi participen narradors, músics, dansaires (s’esmenten balls, gaites, etc.), i també la Lídia explicant contes.
- Tant la Marató del Racó com la Marató de contes se sumen a La Marató de TV3 dedicada al càncer.
Col·laboració amb Oncolliga Rubí
- Durant el dia 13, la llibreria destinarà un percentatge de les vendes a una donació solidària a Oncolliga Rubí, l’entitat local de suport a persones amb càncer.
- Es posa en valor la dimensió comunitària i solidària de la cultura: llibres, contes i poesia com a instruments per teixir vincles socials i suport mutu.
2.2. Llibres infantils i juvenils recomanats
a) “13 fòbies i un misteri”
- Llibre per nens i nenes a partir de 6è de primària i sobretot 3r–4t d’ESO.
- Protagonista: un noi petit i vulnerable, anomenat “la rateta”, que pateix assetjament escolar per part d’un company alt, fort (el “matón” de l’escola, ara anomenat bully).
- El protagonista té 13 fòbies (por a la foscor, a les aranyes, etc.).
- Un altre noi, d’altes capacitats i obsessionat pels misteris i el true crime, l’arrossega a aventures que, sense voler, l’ajuden a afrontar i superar les seves pors:
- El tanca en una cova (foscor i aranyes). - El porta a situacions que el confronten amb cada fòbia.
- A mesura que viu aquestes situacions, el protagonista guanya autoestima i arriba a enfrontar-se al bully, malgrat ser físicament més petit.
- El llibre combina humor, intriga i crítica social, amb una moraleja clara: la importància de no perdre l’autoestima i de trencar la dinàmica de l’abús.
b) “En Pere dels set secrets”
- Llibre il·lustrat per a lectors de cicle inicial/mitjà i per llegir en família.
- Protagonista: Pere, un nen de sis anys, murri i observador, que té set secrets que no explica als seus pares.
- Context: els pares sempre estan ocupats (casaments, bateigs, feina…) i el deixen amb diferents persones de confiança: la Lola de la fruiteria, avis, padrí, oncle, etc.
- Cada cura li fa fer coses que els pares no li permetrien:
- A la fruiteria, la Lola el posa darrere el taulell a atendre clients i fins i tot rep propina. - Amb el padrí, se’n va a les muntanyes russes i menja de tot, acabant marejat i vomitant.
- Els set secrets són totes aquestes experiències, plenes de llibertat i aventura.
- Missatge de fons: malgrat les prohibicions i normes, el Pere estima profundament els seus pares, i el llibre mostra com les xarxes d’adults del voltant (amics, avis, padrins) aporten riquesa vital als infants.
- Es destaca especialment la qualitat de les il·lustracions (de Cristina Los Santos) i el to tendre i humorístic.
c) “O pastanagues”
- Àlbum il·lustrat per a primeres lectures o per ser explicat en veu alta.
- Protagonista: un conill que viu sol i repeteix cada dia la mateixa rutina (te, tranquil·litat…). La seva expressió preferida quan s’enfada és “O pastanagues!”.
- Un dia planta pastanagues i li queda una llavor a la bossa. La planta, la rega, l’estima i li parla. D’aquesta llavor neix una pastanaga especial que parla i li fa companyia.
- A partir d’aquí:
- El conill porta la pastanaga arreu (en cotxe, a la botiga, a les muntanyes…). - Junts decideixen plantar i cuidar més llavors fins a tenir moltes altres hortalisses “amigues”.
- Missatge central: amb afecte, cura i temps es poden fer créixer amistats i vincles; el conill descobreix que viure acompanyat és molt millor que viure sol.
- El llibre juga amb el gir humorístic: els conills solen menjar pastanagues, però aquesta no se la menja, perquè és la seva amiga.
2.3. Llibres per a adults
a) “Els miserables” de Víctor Hugo (nova edició en català)
- Edició especial de Nadal del clàssic “Els miserables” de Víctor Hugo, pensada com a gran regal:
- Més de mil pàgines. - Edició cuidada i molt atractiva com a objecte (no només com a lectura).
- Particularitat clau: nova edició en català basada en la traducció de Maria Bohigas (Club Editor), aquí revisada i actualitzada.
- Història de la traducció:
- Bohigas va traduir el llibre fa molts anys, en una feina de gairebé 10 anys combinada amb altres tasques. - La traducció anterior estava gairebé exhaurida i en format molt modest de butxaca. - En revisar-la per reeditar-la, l’autora s’ha adonat que havia de reescriure i adaptar força fragments al català actual i a la sensibilitat dels lectors d’avui.
- Es remarca la importància de la traducció literària:
- Llegint en traducció, llegim la veu del traductor tant com la de l’autor. - La professió de traductor està guanyant visibilitat i reconeixement, amb iniciatives com un futur simposi de traductors europeus a Barcelona.
- Es cita la frase de Rimbaud sobre l’obra:
“Els miserables són un poema, un poema de debò.”
- El llibre es presenta com una obra fundacional de la literatura europea contemporània i ara, amb aquesta edició, més accessible i atractiva per al lector catalanoparlant.
b) “Guia de les criatures fantàstiques catalanes”
- Llibre de Joan de Déu Prats amb il·lustracions de Maria Padilla, centrat en la mitologia i les criatures fantàstiques catalanes.
- Estructura en forma de guia:
- A cada pàgina hi ha una il·lustració d’una criatura (fumeres, gambutzins, dones d’aigua, etc.). - I una fitxa amb informació: orígens, lloc on se la situa, aspecte, poders, parentius amb altres éssers llegendaris.
- Exemples:
- Gambutzins: petits éssers associats a dies de molt vent; al Baix Ebre s’explica als infants que “xiulen” amb el vent, i molts esplais organitzen “caça de gambutzins” de nit. - Fumeres i altres criatures menys conegudes, vinculades a zones concretes del territori.
- El llibre és alhora:
- Regal bonic (edició molt cuidada i il·lustracions potents). - Recurs pedagògic ideal per a escoles i instituts, per treballar llengua, literatura, història, socials i imaginari col·lectiu.
- Es critica que, en alguns centres, per la voluntat de ser “massa multiculturals”, s’han deixat de banda les llegendes locals, tot i que es coneixen molt bé universos com el de Harry Potter o El senyor dels anells.
- Es reivindica la necessitat de recuperar i explicar aquestes històries pròpies (dracs, boscos de Sant Llorenç, Montserrat, etc.) i de fer-ne fins i tot novel·les negres o fantàstiques a l’estil de Dolores Redondo, però ambientades al Pirineu, Montseny o Collserola.
- La llibreria presentarà el llibre amb la presència de Joan de Déu Prats el 17 de desembre.
3. Tancament, falques i autopromoció de Ràdio Rubí
Entre els segments principals s’escolten diverses falques promocionals i corts informatius que recorden la programació i el paper de Ràdio Rubí com a emissora de proximitat:
- Recordatoris que Ràdio Rubí és “la primera en informació local” i que tot el que passa a la ciutat es pot seguir al 99.7 FM i a radiorubi.cat.
- Falques de programes com:
- “Sonido vinilo” (programa musical de clàssics 70–90). - “Inspira’t” (magazín d’històries inspiradores amb Cuca Fernández i Carme Moreno). - “En Joc” (espai esportiu de La Xarxa). - “Experimenta” (programa per descobrir nous gèneres musicals). - “Les Gildes” (tertúlia jove quinzenal els dilluns al migdia).
- Breus butlletins informatius amb notícies de la ciutat (assentaments a la plaça Pompeu Fabra, incendi al carrer Lope de Vega, premis a empreses locals, tancament d’aparcaments, etc.).
- Anunci del cicle Gaudí al Teatre Municipal La Sala i d’estrenes de cinema català, així com sortejos d’entrades per “El trencanous”, concerts i obres com “Les Bàrbares”.
4. Idees clau de l’episodi
Cultura com a regal de Nadal
- L’episodi defensa explícitament que, davant el “no sé què regalar”, una bona opció és:
- Regalar art local (Mercart al Claraboia). - Regalar llibres per a totes les edats.
- S’hi associa el regal cultural amb valors duradors, identitat i suport al teixit creatiu local.
Cultura, comunitat i solidaritat
- Les activitats culturals de Nadal (Mercart, maratons de contes, lectures de poesia) es presenten com a espais de trobada ciutadana.
- Hi ha una dimensió solidària clara: col·laboració amb Oncolliga Rubí i alineació amb La Marató de TV3 dedicada al càncer.
Reivindicació de la creació i la traducció
- Es posa en valor:
- La creació artística local com a expressió d’ànima i trajectòria vital. - La traducció literària com a ofici complex i central per a la circulació dels grans clàssics.
- Es defensa recuperar i donar protagonisme a les mitologies i criatures fantàstiques catalanes com a part de la nostra cultura.