Rubí al dia, d'11 a 12h
Entrevistes, seccions i connexions amb la unitat mòbil. De dilluns a divendres, d'11 a 12h.
Subscriu-te
#759 - Llums d’emergència B-16 i Open Mic a Rubí
Belén Tierno dona pas a la secció de territori digital amb Germà Bustamante, que presenta el tema polèmic de les noves balises d’emergència B-16 que substituiran els triangles el gener de 2026. Explica en què consisteixen aquests dispositius, similars a una petita sirena lluminosa, i introdueix la idea que, tot i que se’ns venen com una millora de seguretat i part del sistema DGT 3.0, hi ha una realitat més fosca relacionada amb la gestió de les dades i la ciberseguretat.
Bustamante descriu com, teòricament, la balisa B-16 hauria de permetre que la DGT geolocalitzi el vehicle avariat de forma immediata. Però exposa que aquesta suposada connexió directa és una "mentida piadosa": la balisa porta una targeta SIM i, quan s’activa, envia primer les dades al núvol del fabricant. Aquesta és la fase A o protocol inicial, que encara es podria considerar normal, però ja implica que una empresa privada rep primer la informació de la ubicació del vehicle.
En explicar la fase B del sistema, Bustamante revela que les dades que el fabricant envia cap a la DGT passen per un subdomini de cmobility30.es. Fent una metàfora de trucar al veí de dalt en lloc de directament a la persona interessada, assenyala que aquest domini no pertany a la DGT, ni al Ministeri d’Interior ni a l’empresa adjudicatària del projecte, sinó a una persona física: Ivan Vega. Això es considera una anomalia greu, ja que un domini tan crític no hauria d’estar a nom d’un particular.
Bustamante subratlla dos grans riscos: d’una banda, que un servei d’emergències depengui d’un domini privat que podria deixar-se caducar, paralitzant potencialment la recepció de dades; de l’altra, que el domini estigui gestionat de manera "alegre". Especialistes en ciberseguretat han detectat, a través d’eines com Whois i Telnet, que els sistemes associats al domini estan exposats i mal configurats a Amazon Web Services, la qual cosa provoca fugues de dades. Utilitza imatges molt gràfiques, com la de tenir les claus d’una central nuclear penjades a la porta de casa amb un cartell de "no tocar".
Es destaca la incoherència entre la imatge de tecnologia d’última generació i uns fonaments digitals precaris, comparant-ho amb Stranger Things. Belén reconeix que ara entén millor l’oposició a les balises. Es comenta que ja hi ha polèmica perquè moltes persones han comprat balises no homologades i ara n’hauran d’adquirir unes de noves. Bustamante recorda que les dades de moviment i geolocalització dels conductors passen per molts actors privats abans d’arribar a la DGT, en temps real, i això obre la porta a una explotació comercial de la informació i a una pèrdua d’intimitat.
Bustamante detalla la cadena de transmissió de dades: balisa, servidor del fabricant, domini intermediari allotjat a Amazon Web Services i, finalment, DGT. Subratlla que Amazon, tot i ser un proveïdor potent, és un tercer privat més en aquest esquema, cosa que fa difícil identificar qui és el responsable real de protegir les dades. Planteja la necessitat d’una auditoria independent i transparent que expliqui als ciutadans el recorregut complet de la informació i qui controla cadascuna de les fases.
Belén imagina escenaris de fuga d’informació en què una empresa privada pugui vendre dades sobre rutes habituals dels conductors a tercers comercials. Bustamante, amb to irònic, recorda que "els mòbils no ens escolten" i qüestiona la confiança en el fet que la balisa només s’activi quan l’usuari la posa en marxa. Remarca que tenir el rastre complet de moviments d’un vehicle obre un enorme camp per a la gestió i possible explotació de dades. Insisteix que, quan comprem tecnologia, hauríem d’estar comprant també confiança, i que descobrir aquesta arquitectura opaca no genera precisament confiança.
Bustamante explica que el RAC ja ha demanat explicacions i reclama que la DGT clarifiqui ràpidament qui és Ivan Vega, per què un domini tan crític va acabar a nom seu i què pensa fer per protegir la infraestructura. Reforça la idea que la seguretat viària comença per la seguretat de les dades. Belén, en to humorístic, fa la broma de demanar protecció a "Ivancito" cada cop que es faci un viatge llarg, evidenciant la sensació d’inseguretat que genera el sistema actual.
Belén pregunta si hi ha manera de negar-se a portar la balisa o limitar la geolocalització. Bustamante respon que és impossible: la balisa serà obligatòria i no portar-la comportarà multa. Teòricament, el dispositiu només s’activa quan l’usuari l’encén, però ell mateix mostra dubtes i remarca que caldria estudiar les especificacions tècniques per saber si hi ha mecanismes de protecció addicionals. Recorda que, segons el Reglament General de Protecció de Dades de la UE, les dades emprades per a una finalitat específica s’haurien de poder eliminar, però caldrà veure com s’aplica això al cas concret de les balises.
Belén comenta amb ironia que veu tothom comprant balises durant el pont i mirant quina els dona més seguretat, recordant que cal que estiguin homologades per la DGT. Bustamante es despedeix amb humor dient que es mou en bici i que, en tot cas, hauria de portar-se la balisa al casc com un arbre de Nadal. La secció es tanca mantenint el to crític però també juganer, i donant pas al final del programa.
Belén introdueix la tercera temporada de l’Open Mic Comedy al local de la CGT, gestionat per l’associació Espai Social-Cultural Aurora, i dona la benvinguda a David Xeca, creador del projecte i excol·laborador de Ràdio Rubí. Xeca recorda com, a la primera entrevista, tot just començava a muntar l’Open i volia oferir un espai perquè còmics del Vallès Occidental i l’àrea metropolitana poguessin provar material fora del circuit barceloní. Ara pot afirmar que l’objectiu s’ha assolit: s’han fet un nom entre els opens, reben moltes inscripcions i el públic respon molt bé.
Xeca explica que l’Espai Social-Cultural Aurora, conegut sobretot pels concerts i jam sessions, ha anat incorporant els monòlegs com a activitat fixa. El local, amb un públic acostumat a la música en directe, ha acollit molt bé la comèdia, i part dels habituals de la música han passat també a assistir als monòlegs. Segons els comentaris dels còmics, el lloc és molt agradable per actuar i el públic és molt agraït, fet que contribueix a l’èxit de cada sessió, amb el local sovint ple a vessar.
A partir d’un clip d’un monòleg d’un còmic convidat, Xeca explica el funcionament de les sessions: actualment solen programar cinc còmics per nit (al principi n’eren set, però l’espectacle s’allargava massa), amb combinació de gent novell i de gent contrastada. En gairebé tres anys, han passat per l’Open desenes de còmics, probablement prop d’un centenar, i molts repeteixen perquè se senten còmodes amb el local i el públic. L’èxit de convocatòria fa que sovint hi hagi moltes peticions per actuar a cada data.
Belén destaca que Xeca ha hagut d’aprendre també a fer de programador d’espectacles, no només de còmic. Ell explica que ha observat altres presentadors i formats d’Open Mic per entendre què funciona, com combinar perfils, quin ordre de cartell és millor i quins "ganxos" calen per atraure públic. Subratlla que l’objectiu és que la gent marxi contenta i agraïda, i que el projecte continua evolucionant, ajustant elements en funció de l’experiència i del feedback dels assistents i dels artistes.
Després d’un altre clip de monòleg, Xeca parla de la tècnica del stand-up. Explica que està treballant en un monòleg d’una hora, que és molt difícil perquè cal escriure molt i anar escurçant i millorant el text. Comenta que el bon humor no és només espontaneïtat, sinó sobretot un guió molt treballat: es construeixen premisses, es busquen diversos tipus de remats (jocs de paraules, girs absurds, exageracions, etc.) i es depura constantment. Belén apunta que, com a espectadors, sovint només veiem la part final i pensem "que ingeniós", però al darrere hi ha una gran quantitat de feina invisible.
Es reflexiona sobre el paper central de l’humor en el consum cultural actual: molts podcasts i programes amb més èxit tenen l’humor com a fil conductor. Xeca apunta que, amb la sensació que les notícies són majoritàriament negatives, l’humor serveix per distanciar-se i riure’s d’aquesta realitat des d’un angle intel·ligent. Considera que és una necessitat col·lectiva d’entreteniment que ajuda a gestionar la càrrega informativa i emocional del dia a dia.
Belén treu el tema dels límits de l’humor, arran de les polèmiques a xarxes quan es toquen temes sensibles. Xeca defensa que l’humor ha de ser transgressor i que és inevitable que alguna cosa molesti algú. Tanmateix, posa l’accent en el context: no és el mateix fer humor negre en un espectacle específic que en un acte institucional o esportiu. Recorda un cas recent en una població veïna on un monologuista va fer humor molt negre en un acte esportiu municipal i es va generar un fort rebuig. També parla d’un debat intern entre còmics sobre nous formats molt participatius, que alguns consideren que ja no són stand-up "pur".
Es mostra un fragment d’un monòleg de Xeca sobre la paternitat i els preparatius per tenir un fill. A partir d’això, ell explica que un acudit aïllat pot semblar correcte, però quan es construeixen diversos acudits al voltant d’una temàtica i s’encaixen amb una estructura coherent, és quan es veu la feina real de guió. Comenta que ja té uns 15 minuts sòlids sobre ser pare per primera vegada, que vol estendre fins a una hora de xou. L’Open Mic li serveix per provar aquests blocs, veure què funciona, eliminar el que no i anar configurant el seu espectacle propi.
Xeca descriu el procés de selecció de material: molts acudits que li fan gràcia personalment acaben sent descartats si no funcionen amb el públic, per molt que a ell li costi renunciar-hi. Belén li pregunta pel cartell del dia 12 de desembre, i ell avança que serà una sessió especial de tancament d’any amb gent que no ha actuat mai a l’Open dels Coneguts. Ha buscat referències per assegurar-se de la qualitat i destaca noms com la Iki o el Toni Guay, remarcant que hi haurà còmics consagrats i que la proposta serà especialment recomanable.
Belén pregunta si Xeca es veu portant l’Open a un espai més gran el 2026. Ell respon que no, perquè ampliar-lo a una sala gran podria desvirtuar l’essència d’un Open Mic, que necessita proximitat, bona acústica i format tipus bar amb taules i barra, com l’Aurora. Assegura que l’espai actual ho té tot: aïllament sonor, llums, micro i ambient. En canvi, sí que es veu, en un futur, presentant el seu monòleg d’una hora en teatres de la ciutat com un espectacle individual. La conversa es tanca amb agraïments mutus, la invitació a seguir l’Instagram de l’Open i un elogi de Xeca al paper de Ràdio Rubí com a servei per a la ciutat.
Introducció del tram del programa
En aquest fragment de Rubí al dia, d'11 a 12h amb Belén Tierno Nebot, es tanca el programa amb dues grans blocs:
- Un espai de territori digital sobre les noves balises d’emergència B-16 i la seva cara fosca en matèria de dades i ciberseguretat.
- Una entrevista cultural amb el còmic David Xeca sobre el projecte Open Mic Comedy a l’espai social-cultural Aurora (local de la CGT a Rubí).
Territori digital: balises B-16 i ciberseguretat (amb Germà Bustamante)
De triangles a balises obligatòries
- A partir de gener de 2026 es jubilen els triangles d’emergència i es fan obligatòries les balises lluminoses B-16 per a avaries i accidents.
- La promesa oficial és un sistema DGT 3.0 on cotxes i infraestructures es comuniquen, geolocalitzant ràpidament el vehicle avariat per reduir temps d’espera i incrementar la seguretat.
Com funciona realment el sistema
Protocol A (fase 1):
- Quan s’activa la balisa i es col·loca al sostre, el dispositiu porta una targeta SIM pròpia.
- La primera comunicació no és amb la DGT, sinó amb el servidor del fabricant de la balisa (empresa privada).
"Diguéssim que aquest seria el protocol normal: primer el fabricant rep les dades."
Protocol B (fase 2):
- El fabricant ha d’enviar les dades de geolocalització a la DGT a través d’una adreça web crítica.
- Aquesta comunicació es fa via el subdomini de cmobility30.es, que no pertany a la DGT ni al Ministeri d’Interior, ni tan sols a l’empresa adjudicatària del projecte, sinó a una persona física, Ivan Vega.
- Bustamante il·lustra el despropòsit amb una metàfora: és com trucar al veí de dalt perquè li passi un missatge urgent a algú que viu a Castellfollit de la Roca, en comptes de trucar directament a la persona interessada.
Riscos i problemes detectats
1. Titularitat privada d’un domini crític
- El domini cmobility30.es és propietat d’un particular (Ivan Vega) i no d’una institució pública o empresa responsable del servei.
- Això genera una situació que el col·laborador qualifica de “despropòsit com una catedral”, pròpia d’un còmic d’Ibáñez més que no pas d’un sistema crític d’emergències.
- Risc de fragilitat del servei: si el titular no renova el domini (cost irrisori anual), es podria bloquejar de cop la recepció de dades d’emergència a tot l’Estat.
"És com tenir les claus d’una central nuclear penjant a la porta de casa, amb un cartell que diu ‘no tocar’."
2. Exposició tècnica i ciberseguretat deficient
- Especialistes en ciberseguretat han analitzat el domini amb eines com Whois o Telnet i han detectat que:
- Els sistemes estan exposats i sense protecció suficient.
- Hi ha males configuracions a Amazon Web Services, on està allotjat el domini.
- Es produeixen fugues reals de dades a través d’URLs internes.
- Conclusió de Bustamante: s’ha venut un sistema “de darrera generació” però muntat sobre fonaments digitals precaris, gairebé "enganxats amb cel·lo".
Dades personals, privacitat i cadena d’actors
- La balisa B-16 implica que, en cas d’emergència, es transmeten dades de geolocalització en temps real: on està exactament el vehicle, rutes habituals, freqüència de desplaçaments, etc.
- Les dades no van directament a la DGT, sinó que passen per:
- El fabricant de la balisa (empresa privada).
- El domini gestionat per un particular i allotjat en servidors d’Amazon Web Services.
- Finalment, la DGT, que hi accedeix per fer la gestió d’assistències i evacuacions.
- Això obre la porta a:
- Vendes de dades a tercers interessats en perfils de mobilitat i hàbits de desplaçament.
- Pèrdua d’intimitat dels conductors.
- Dificultat per rastrejar qui vetlla realment per la protecció efectiva d’aquestes dades.
Possibilitat de control i drets dels usuaris
- La balisa B-16 serà obligatòria: no es pot circular sense, i la policia (Mossos o Guàrdia Civil) podrà multar si no es porta o no s’utilitza en cas d’incidència.
- Teòricament:
- La balisa només s’activa quan el conductor encén el dispositiu.
- El Reglament General de Protecció de Dades de la UE (vigent des de 2018) hauria de permetre l’eliminació de dades un cop complerta la finalitat específica (l’emergència).
- Bustamante, però, es mostra escèptic i remarca que caldria comprovar tècnicament:
- Si hi ha mecanismes reals per impedir que les dades es guardin més enllà del necessari.
- Si és possible exercir drets de supressió o oposició d’una manera clara i efectiva.
Crida a la transparència i a l’auditoria
- Bustamante formula tres preguntes clau que els ciutadans s’haurien de fer:
- On van exactament les nostres dades de moviment?
- Qui vetlla, de debò, per la seva protecció i seguretat?
- Tenim dret a una auditoria independent i transparent que expliqui tot el recorregut d’aquestes dades?
- Esmenta que el RAC ja ha demanat explicacions i considera que la DGT té l’obligació immediata d’aclarir:
- Qui és exactament Ivan Vega.
- Per què es va permetre que un domini tan crític fos registrat a títol particular.
- Quines mesures es prendran per blindar la infraestructura digital associada a les balises.
- Conclusió de l’expert:
La seguretat viària també depèn de la seguretat de les dades. Sense confiança en la gestió digital, el sistema perd legitimitat.
Open Mic Comedy a Rubí (entrevista amb David Xeca)
Naixement i objectiu de l’Open Mic
- David Xeca, excol·laborador de Ràdio Rubí, explica l’evolució del projecte Open Mic Comedy que organitza a l’Espai Social-Cultural Aurora, local de la CGT a Rubí.
- L’objectiu inicial era crear un espai estable de comèdia fora de Barcelona per a:
- Còmics i còmiques del Vallès Occidental i àrea metropolitana.
- Gent que vol provar text i deixar-se anar en un escenari.
- Assegura que s’ha assolit l’objectiu:
- El local té molt bon ambient i un públic molt agraït.
- Reben moltes inscripcions cada vegada que obren convocatòria.
- S’han fet un nom dins del circuit d’Open Mics.
Funcionament de les sessions
- Cada sessió compta habitualment amb cinc còmics o còmiques (inicialment en feien set, però s’allargava massa).
- En gairebé tres temporades, hi han passat desenes de monologuistes, fàcilment prop d’un centenar de persones.
- El públic omple el local cada mes i hi ha força assistents fidels que repeteixen.
- L’Aurora, tradicionalment orientada a la música i jam sessions, ha incorporat la comèdia com a activitat regular amb molt bona resposta.
Tipus de còmics i oportunitats
- L’Open combina:
- Còmics emergents que pugen per primera vegada o porten poques actuacions.
- Còmics semiprofessionals o contrastats, alguns amb oportunitats destacades (com fer de teloners de figures com el Magí de TV3).
- Aquesta barreja dona:
- Equilibri de ritmes i estils en una mateixa nit.
- Oportunitat real de creixement i prova de material.
- Alguns noms han repetit per la bona acollida del públic i l’ambient de proximitat.
Tècnica del stand-up i feina invisible
- Xeca remarca que el stand-up comedy no és només improvisació o gràcia innata:
- Hi ha una estructura molt tècnica: premissa, desenvolupament i remat.
- Es treballen diferents recursos: jocs de paraules, girs absurds, exageracions, etc.
- Està preparant un monòleg d’una hora, la qual cosa exigeix:
- Escriure molt text.
- Comprimir i reescriure constantment.
- Llançar a la paperera la majoria d’idees fins quedar-se només amb el millor.
- L’Open serveix per comprovar què funciona i què no:
- Acudits que a l’autor li semblen brillants potser no fan riure el públic i cal descartar-los.
- D’altres, que semblaven secundaris, poden convertir-se en èxits inesperats.
L’humor avui: necessitat, límits i context
- Xeca i Belén comenten que l’humor és molt consumit actualment:
- Podcasts d’humor amb grans audiències.
- Programes de ràdio i televisió que incorporen seccions humorístiques.
- Necessitat de riure i descarregar la negativitat de l’actualitat informativa.
- Pel que fa als límits de l’humor:
- Xeca defensa que l’humor ha de ser transgressor i sempre molestarà algú.
- El factor clau és el context: no és el mateix un espectacle d’humor negre que un acte institucional o esportiu d’un ajuntament.
"Els límits existeixen, però els posem nosaltres segons el context on actuem."
- Posa exemples de polèmiques recents quan s’han fet acudits molt negres en entorns no adequats.
- També comenta un debat intern entre còmics:
- Hi ha noves formes d’espectacle en què el públic participa molt.
- Alguns stand-uppers “purs” diuen que això ja no és un monòleg, sinó un altre tipus de xou.
Connexió amb el públic i espai idoni
- L’Espai Social-Cultural Aurora és considerat per Xeca ideal per a un Open Mic:
- Bones condicions acústiques: el riure ressona i crea caliu.
- Proximitat física amb el públic (format taules i barra, no platea de teatre).
- Equip tècnic adequat: micro de qualitat, llums potents, servei de barra.
- Quan se li pregunta si es veu portant l’Open a un espai més gran (com un teatre municipal), respon que no per aquest format concret:
- Traslladar-ho a una sala gran podria desvirtuar l’essència d’un Open Mic.
- Sí que s’imagina, en canvi, portar el seu monòleg d’una hora a un teatre com a espectacle propi, que ja seria un altre producte.
Properes dates i invitació al públic
- Es destaca la sessió del divendres 12 (tancament de 2025):
- Cartell format per còmics que no han actuat mai a l’Open dels Coneguts.
- Participació de gent molt consagrada dins el circuit.
- Es preveu un xou diferent i sorprenent respecte d’altres edicions.
- Es recomana seguir l’Instagram “Open dels Coneguts”:
- Per veure vídeos de millors moments.
- Per consultar cartells i properes dates.
- Xeca agraeix a Ràdio Rubí el suport i afirma sentir-s’hi "com a casa", subratllant el servei a la ciutat que fa l’emissora.
Tancament
El fragment combina alerta digital i reflexió sobre privacitat (balises B-16, DGT i domini en mans privades) amb cultura local i humor (Open Mic Comedy, tècnica del monòleg i vida escènica a Rubí). El missatge de fons és doble:
- Com a conductors i ciutadans digitals, cal exigir transparència i seguretat en la gestió de dades.
- Com a públic i creadors de cultura, l’humor és una eina poderosa per connectar, pensar i relativitzar la realitat, sempre atenent al context on es fa servir.