Rubí al dia, d'11 a 12h
Entrevistes, seccions i connexions amb la unitat mòbil. De dilluns a divendres, d'11 a 12h.
Subscriu-te
#760 - Solidaritat amb Creu Roja i objectius SMART
S’obre la secció de solidaritat del programa amb la visita de Creu Roja Rubí – Sant Cugat: David Bea (tècnic), Rosa Calbó (vicepresidenta) i Ester Bello (voluntària). Es presenta el tema central: la campanya de recollida de joguines, una de les més estimades i antigues. La Rosa explica que fa més de 15 anys que hi participa i que la campanya ja existia abans. Es recorda el funcionament bàsic: punts de recollida (inclosa RÀDIO RUBÍ) i requisits de les donacions: joguines noves, no sexistes i no bèl·liques, insistint en la idea que els infants atesos també tenen dret a estrenar i “trencar el plàstic” de la joguina.
La Rosa compara l’evolució de la campanya al llarg dels anys. Ara la majoria de joguines que arriben són noves, fruit de la conscienciació sobre la importància que els infants puguin estrenar-les. Explica anècdotes de quan moltes famílies encara no parlaven castellà i com havia de comprovar per telèfon si l’usuari entenia la informació, fet que reflecteix canvis en els fluxos migratoris i la integració lingüística. També es descriu el canvi d’origen de les famílies ateses, amb més presència actual de persones procedents de Sud-amèrica. Es fa el pas conceptual cap a la joguina educativa i col·laborativa, orientada a transmetre valors i fomentar el joc compartit, amb jocs de taula, puzles i llibres com a elements clau.
S’explica la composició típica dels lots de joguines: un joc de taula o puzle, un o dos llibres quan n’hi ha prou, i una joguina més clàssica. Es remarca el gran esforç de classificació i disseny dels lots per adaptar-los a l’edat i garantir una certa equitat entre famílies. La Rosa destaca la intensitat dels dies de campanya, amb jornades de matí i tarda atenent famílies i gestionant incidències. Es confirma que la campanya comença el mateix dia de l’entrevista, amb voluntaris ja movent i classificant joguines. RÀDIO RUBÍ és un dels punts de recollida. Les joguines es traslladen al magatzem del carrer Marconi, activat només durant la campanya. Totes les famílies arriben derivades de Serveis Socials de l’Ajuntament de Rubí, amb uns 250 nuclis familiars i uns 400–500 infants atesos cada any.
Es clarifica la política envers les joguines usades: la Creu Roja només reparteix joguines noves en el marc de la campanya de Nadal. La data límit per portar joguines és flexible, ja que les sobrants es guarden per a l’any següent al magatzem del carrer Marconi, fet que permet començar les tasques de preparació encara que les donacions arribin tard. Les joguines usades en bon estat no es llencen; s’intenta derivar-les a altres entitats o circuits que sí les puguin utilitzar. Es fa una tria estricta, descartant peces en molt mal estat –s’esmenten casos extrems com nines sense braços–. També es demana que les joguines arribin sense embolicar per poder revisar-ne el contingut i confeccionar lots equilibrats, evitant “sorpreses” dins de paquets tancats.
Es descriu l’organització interna de la campanya de joguines: la Rosa coordina la part administrativa i l’atenció a les famílies, mentre que una altra voluntària, la Lourdes, lidera el treball a sala i la preparació dels lots amb la resta de voluntariat. El focus es desplaça al voluntariat arran de la participació d’Ester Bello al Congrés Nacional de Voluntariat, celebrat a Sevilla després de nou anys sense edicions. L’Ester explica que el congrés estava pensat “per i per als voluntaris”, per poder expressar necessitats i compartir experiències. Destaca la diversitat de realitats: ella mateixa fa tallers de memòria a gent gran a Rubí i reforç escolar a Sant Cugat, mentre altres voluntaris treballen en acollida de pasteres a Lanzarote, unitats d’emergència o serveis preventius. El fil comú, segons ella, és el desig de voler ajudar.
Es parla obertament de la necessitat constant de voluntariat. Es destaca que, tot i la diversitat d’experiències, els voluntaris comparteixen frustracions semblants: voler arribar a més gent i fer més. L’Ester explica que, tot i ser de Sant Cugat, fa molt a gust el taller de memòria amb gent gran a Rubí, i reitera que rep molt més del que aporta. Es llança una crida clara a la ciutadania de Rubí, especialment a la gent gran: es necessiten voluntaris. David Bea puntualitza que el factor clau no és tant el perfil professional com la disponibilitat horària, ja que la majoria d’activitats es fan entre setmana al matí (repartiment d’aliments, tallers de mòbil, projecte contra la soledat no volguda). S’assenyala que moltes persones es fan voluntàries en jubilar-se; la Rosa explica que va començar una dècada abans de deixar de treballar i que la Creu Roja va ser una “gran salvació personal”, ajudant-la a transitar cap a la jubilació tot mantenint rutina, utilitat i vida pròpia.
La conversa es desplaça cap als nous reptes socials que afronta Creu Roja: l’envelliment de la població, la soledat no volguda –no només en gent gran, sinó també en joves– i l’augment de problemes de salut mental arran de la pandèmia, especialment en l’adolescència. Es menciona la implicació de la Creu Roja en la taula de salut mental impulsada per l’Ajuntament de Rubí i les xerrades a instituts sobre emocions i gestió emocional. David subratlla que la Creu Roja és una entitat “camaleònica” que s’adapta a noves necessitats, i posa exemples de projectes d’acompanyament: treure a passejar gent gran, fer companyia a casa i fins i tot l’ús de dispositius com Alexa, tot i remarcar que res substitueix el contacte humà i mitja hora de conversa. Es destaca també la flexibilitat del voluntariat: persones a l’atur que no volen quedar-se a casa, joves que inverteixen un any sabàtic en projectes solidaris, i la possibilitat de col·laborar durant períodes concrets (Nadal, Setmana Santa, vacances). S’explica la figura del col·laborador temporal, que pot provar el voluntariat durant uns dies amb cobertura d’assegurances sense compromís a llarg termini.
Abans d’acomiadar la secció, la Rosa fa una darrera crida: qui pensi que no té temps per fer voluntariat pot ajudar igualment fent-se soci de la Creu Roja, aportant suport econòmic imprescindible per a les activitats i recordant que aquestes aportacions desgraven fiscalment. Es remarca que la gent jove sovint es mou per projectes concrets; per això es proposa que s’apuntin a campanyes específiques com la de joguines o altres recollides en períodes de vacances o setmanes blanques. L’Ester afegeix que es pot entrar com a col·laborador per un temps molt curt (una setmana, quinze dies) signant la documentació necessària, fet que permet conèixer la Creu Roja “per dins” sense por d’un compromís indefinit. La locutora conclou que la Creu Roja posa moltes facilitats per participar i desitja que la campanya de joguines i totes les accions de Nadal vagin molt bé, especialment en relació amb la soledat de moltes persones en aquestes dates.
Després de comiat a la Rosa, l’Ester i el David, el programa introdueix la cançó “Human” de Robbie Williams en col·laboració amb Jessie & Joy. Es contextualitza com a part del seu tretzè àlbum, titulat “Britpop”, amb l’anunci que el llançament s’endarrereix fins al febrer de 2026. La locutora fa un enllaç simbòlic entre el tema de la cançó, la humanitat, i el contingut sobre solidaritat tractat a la secció anterior. Es tanca el bloc amb un “Fins demà” que marca la fi de la franja de Rubí al dia dedicada a la informació social i solidària.
Comença la secció Coaching Canalla amb Pau Navarro, en un dimarts amb “pinta de dilluns”. Conversen sobre com els dimarts poden ser el pitjor dia de la setmana per percepció de la càrrega que queda, introduint la idea de ser conscients dels propis bioritmes i moments de màxima energia. A través de referències a la sèrie L’equip A i la frase “M’encanta que els plans surtin bé”, Pau fa la transició al tema del dia: l’eina SMART per treballar objectius. Abans, però, insisteix que el coaching no és màgia ni solucions miraculoses; requereix esforç i realisme, com deia la sèrie Fama: “aquí es ve a suar”. Proposa dues passes prèvies imprescindibles: comprovar si l’objectiu és realment propi i no imposat per altres, i substituir la pregunta “per què” per “per a què”, ja que aquesta última ens orienta cap al futur i l’acció. Recomana fer l’exercici de preguntar-se “per a què” cinc vegades sobre el mateix objectiu per aprofundir en la seva motivació real.
Pau Navarro detalla l’eina SMART com a acrònim per definir objectius: S de Specific (específic), M de Measurable (mesurable), A de Achievable (assolible), R de Relevant (rellevant) i T de Time-bound (acotat en el temps). Explica cada component aplicant-lo a exemples quotidians com perdre pes: cal concretar quant pes (S), establir indicadors intermedis per mesurar el progrés (M), comprovar que l’objectiu és realista segons recursos i condicions (A), assegurar que és rellevant i alineat amb els valors i el “jo futur” de la persona (R), i fixar una data límit que generi urgència i disciplina (T). Insisteix que l’ordre de les lletres no és rígid: es pot començar per la T, per exemple, i després reajustar la resta. L’important és que tots els elements estiguin presents i es revisin. Pau recomana centrar-se en pocs objectius (un o tres com a màxim) per no dispersar-se, i anima l’audiència a posar-se “el xandall i els escalfadors vuitanteros” metafòrics per començar a treballar els propòsits de cara al nou any. La secció es tanca amb el compromís de tornar l’any següent per comentar si l’aplicació de SMART ha funcionat.
Visió general de l’episodi
Episodi de Rubí al dia, d'11 a 12h centrat en dos blocs principals:
- 1 Solidaritat i voluntariat amb Creu Roja Rubí – Sant Cugat (campanya de joguines, soledat no volguda, salut mental i crida a voluntariat i socis).
- 2 Secció Coaching Canalla amb Pau Navarro, que explica l’eina SMART per definir i assolir objectius.
A continuació, es detallen els continguts principals.
1. Campanya de joguines de Creu Roja (solidaritat)
1.1. Participants i context
- Secció de solidaritat del programa, amb Creu Roja Rubí – Sant Cugat.
- Intervenen: David Bea (tècnic), Rosa Calbó (vicepresidenta) i Ester Bello (voluntària).
- Tema central: campanya de recollida de joguines i situació actual del voluntariat.
1.2. Història i evolució de la campanya de joguines
- La campanya fa més de 15 anys que funciona, amb una trajectòria tan llarga que la Rosa admet que ja ha perdut el compte.
- Abans ja es feia recollida, però amb el temps s’ha anat professionalitzant i refinant.
Canvis principals al llarg dels anys:
- Qualitat de les joguines:
- Abans arribaven moltes joguines usades; ara, gràcies a la conscienciació, majoritàriament són noves. - La Creu Roja defensa el “dret a trencar el plàstic”: els infants atesos també han de poder estrenar la joguina.
- Criteris actuals per a les donacions:
- Joguines noves, no sexistes i no bèl·liques. - S’evita reproduir rols de gènere o normalitzar la violència en el joc.
- Canvi en el perfil de les famílies:
- Al principi hi havia moltes dificultats idiomàtiques (persones que gairebé no entenien el castellà). - Anècdota de la Rosa: havia d’afegir la pregunta “Repítame lo que le he dicho” per comprovar si s’havien entès. - Actualment, molta gent ja parla castellà o català i sovint provenen de Sud-amèrica, fet que reflecteix nous fluxos migratoris i més integració.
1.3. La joguina educativa i el contingut dels lots
Creu Roja i especialment Creu Roja Joventut han evolucionat el concepte de joguina:
- No es tracta només de “tenir una joguina”, sinó de joguina educativa i col·laborativa que transmeti valors:
- Jocs de taula, puzles, llibres, jocs que fomentin compartir i jugar en grup. - Es vol recuperar formes de joc que es van perdent amb la tecnologia.
Com són els lots de joguines?
- Cada lot sol incloure:
- 1 joc de taula / puzle / joc de societat. - 1 o 2 llibres, si n’hi ha prou. - 1 joguina “clàssica” (cotxes, nines, etc.).
- Es procura que siguin equilibrats:
- Adequats a l’edat. - Amb una certa equitat entre famílies (mides, varietat i “categoria” de les joguines).
“No tots han de tenir el mateix, però que més o menys tots facin goig.”
Per això es demana que les joguines no vinguin embolicades:
- S’han d’obrir per comprovar què hi ha dins i fer la tria i combinació dels lots.
- De vegades, dins de paquets embolicats s’hi han trobat sorpreses inesperades o joguines en mal estat.
1.4. Logística, calendaris i volum de famílies
Inici de la campanya:
- El dia de l’entrevista és el primer dia de campanya: ja hi ha voluntariat movent i classificant joguines mentre la Rosa és a l’estudi.
On portar les joguines:
- RÀDIO RUBÍ és un dels punts de recollida.
- Després, Creu Roja passa a recollir-les i les trasllada al magatzem del carrer Marconi, activat només per la campanya.
Famílies beneficiàries i derivacions:
- Les famílies arriben principalment derivades de Serveis Socials de l’Ajuntament de Rubí.
- Alguns casos arriben directament des de l’oficina de Creu Roja (situacions d’última hora).
- Volum habitual:
- Al voltant de 250 famílies. - Uns 400–500 infants atesos cada campanya.
Data límit per portar joguines:
- No hi ha data límit estricta.
- Les joguines sobrants es guarden al magatzem i serveixen de base per a la campanya de l’any següent.
1.5. Què passa amb les joguines usades?
- Política oficial: la Creu Roja només reparteix joguines noves en aquesta campanya.
- Les joguines en bon estat però usades:
- No es llencen (excepte les molt malmeses). - Es busquen altres entitats o circuits per donar-los-hi una segona vida fora de la campanya de joguines.
- S’han arribat a trobar joguines realment en mal estat (per exemple, nines sense braços), que cal descartar.
1.6. Voluntariat: perfils, necessitats i experiències
1.6.1. El Congrés Nacional de Voluntariat
- Ester Bello ha assistit al Congrés Nacional de Voluntariat de Creu Roja.
- Esdeveniment celebrat a Sevilla, després de 9 anys sense celebrar-se (pandèmia pel mig).
- Hi van participar uns 300 voluntaris, més l’organització.
Objectius del congrés:
- Espai “per i per als voluntaris”:
- Compartir necessitats reals, frustracions i motivacions. - Exposar realitat de diferents territoris i projectes.
- Dinàmiques de grup, tallers i intercanvi d’experiències molt diverses:
- Tallers de memòria amb gent gran a Rubí. - Reforç escolar a Sant Cugat. - Acollida de pasteres a Lanzarote. - Unitats d’emergència i serveis preventius en diversos punts.
Fil comú de tots els projectes: “el voler ajudar”.
1.6.2. Tipus de voluntariat i horaris
Necessitat principal: més voluntariat, però ajustat a la realitat horària dels projectes.
- La majoria d’activitats es fan entre setmana, al matí:
- Repartiment d’aliments. - Tallers de mòbil i d’alfabetització digital. - Activitats del projecte de gent gran i soledat no volguda.
- A les tardes:
- Reforç escolar. - Converses en català.
Per això, el perfil ideal seria:
- Persones amb disponibilitat entre setmana al matí.
- Amb ganes d’ajudar persones i capacitat d’implicació regular.
Qui acostuma a fer voluntariat?
- Persones jubilades o pre-jubilades (com la Rosa, que va començar uns 10 anys abans de jubilar-se).
- Persones a l’atur que volen mantenir-se actives mentre busquen feina.
- Estudiants que busquen experiències de servei, sobretot en vacances escolars (Nadal, Setmana Santa, Setmana Blanca…).
“El dia és molt llarg”: es pot trobar espai per fer coses per un mateix i per als altres.
També mencionen situacions curioses:
- Jubilats que “fugen de les feines de casa” i troben al voluntariat una forma productiva d’ocupar el temps.
- Joves que es prenen un any sabàtic i decideixen invertir-lo fent voluntariat.
1.6.3. Impacte personal del voluntariat
L’experiència de l’Ester amb la gent gran:
- Volia treballar amb infants, però a Rubí hi havia necessitat amb la gent gran i va acceptar el repte.
- Ara està molt vinculada als tallers de memòria i descriu els participants com “les seves nenes i nens”, malgrat ser persones grans.
- Assegura que rep més del que dona, en afecte i aprenentatges.
El cas de la Rosa:
- Creu Roja ha estat una “gran salvació personal”.
- Li ha permès fer una transició suau del món laboral a la jubilació.
- Ara s’organitza els matins a partir de les 10 h, combinant voluntariat amb vida personal (anar a comprar, gimnàs, etc.).
El voluntariat s’entén com un espai de creixement personal, no només de donació.
1.7. Nous reptes socials: soledat no volguda i salut mental
La Creu Roja s’adapta constantment a noves realitats socials:
- L’entitat es defineix com a “camaleònica”, canviant per respondre a les necessitats emergents.
Principals reptes actuals:
- 1 Soledat no volguda:
- Afecta sobretot gent gran, però també joves. - Inclou persones que, encara que tinguin gent al voltant, se senten soles. - Projectes: passejades, converses, visites a domicili, ús d’eines com l’Alexa. - Es destaca que l’important no és tant el dispositiu, sinó la presència humana: mitja hora de xerrar, parlar de la família, del menjar, de la compra…
- 2 Salut mental infantil i juvenil:
- Es veu com un dels grans problemes de la postpandèmia. - Especialment greu en l’adolescència, franja que va quedar molt tocada pels confinaments. - Treball conjunt amb l’Ajuntament de Rubí, que ha creat una taula de salut mental. - Accions: xerrades a instituts sobre gestió d’emocions, salut mental i benestar emocional.
Es demanen voluntaris sensibilitzats amb aquests àmbits per poder:
- Acompanyar gent gran.
- Participar en projectes educatius i xerrades.
- Donar suport en iniciatives relacionades amb la salut mental.
1.8. Suport econòmic i altres formes de col·laborar
A més del temps, Creu Roja també necessita recursos econòmics:
- Proposta de la Rosa:
- Qui tingui poca disponibilitat de temps pot fer-se soci de la Creu Roja. - Les aportacions econòmiques són clau per sostenir projectes i campanyes. - A més, les quotes desgraven fiscalment.
Altres formes flexibles de col·laborar:
- Fer de voluntari puntual per projectes concrets (campanya de joguines, recollides especials, etc.), especialment pensat per gent jove que es mou per projectes.
- Participar com a col·laborador temporal:
- Es formalitza amb un compromís de pocs dies (una setmana, quinze dies…). - Permet “provar” el voluntariat sense lligar-se a llarg termini. - Tot queda cobert a nivell d’assegurances i responsabilitats.
“No us queixareu que no us posen facilitats des de la Creu Roja.”
2. Secció Coaching Canalla: eina SMART per als objectius
2.1. Introducció i to de la secció
- Inici amb la sintonia de Coaching Canalla, conduïda per Pau Navarro.
- Conversa distesa sobre els dimarts amb “pinta de dilluns”, el cansament setmanal i els bioritmes personals:
- El Pau explica que els dimarts solen ser el seu pitjor dia, perquè és quan pren consciència que encara queda tota la setmana. - Es remarca la importància de conèixer quan tenim més energia per planificar.
S’utilitzen referències de cultura pop:
- L’equip A: record de la sèrie i la frase mítica “M’encanta que els plans surtin bé”.
- Origen: la pel·lícula serveix per parlar d’idees que s’implanten al cap.
- Fama: cita per dir que en el coaching “aquí es ve a suar”.
- Més endavant, menció a “Todo a la vez en todas partes”.
Es remarca que el coaching no és màgia ni fum, sinó treball, consciència i acció.
2.2. Abans de SMART: és realment el teu objectiu?
Abans d’aplicar l’eina SMART, Pau proposa dues reflexions clau:
- 1 De qui és aquest objectiu?
- Pot ser un objectiu imposat o suggerit per altres (família, amics, entorn, societat), encara que sigui amb bona intenció. - Si l’objectiu no és genuïnament teu, té molta més probabilitat de caure a mitges o no sostenir-se.
- 2 No preguntar “per què”, sinó “per a què”:
- El “per què” ens porta al passat i a la justificació. - El “per a què” ens projecta al futur i a l’acció.
Exercici proposat:
- Escollir un objectiu (perdre pes, deixar de fumar, aprendre anglès, canviar de feina…).
- Preguntar-se 5 vegades seguides “per a què”:
- “Per a què vull perdre pes?” → “Per sentir-me millor.” - “Per a què vull sentir-me millor?” → … - I així fins a 5 nivells de profunditat.
Aquest exercici deriva de la tècnica de les “5 W” (o els “5 why”) utilitzada per arribar a l’arrel dels problemes, però adaptada a l’orientació a objectius.
Objectiu + “per a què” cinc vegades = claredat sobre el sentit profund del que estem perseguint.
2.3. L’eina SMART: definició de les sigles
SMART és un acrònim en anglès utilitzat per dissenyar objectius de manera eficient. Pau en dóna aquesta versió:
- S – Specific (Específic)
- L’objectiu ha d’estar molt concretat i definit.
- M – Measurable (Mesurable)
- Cal que es pugui mesurar el progrés (indicadors, fites parcials).
- A – Achievable (Assolible/Alcanzable)
- Ha de ser realista en funció dels recursos i condicions de la persona.
- R – Relevant (Rellevant)
- Ha de tenir un impacte important i significatiu per a la persona (alineat amb valors i desitjos propis).
- T – Time-bound (Acotat en el temps)
- Cal posar una data límit o un horitzó temporal clar.
Es fa broma que “smart” en anglès també vol dir “llest” o “pragmàtic”, cosa que lliga bé amb l’esperit de l’eina.
2.4. Aplicació pràctica de SMART
Pau utilitza l’exemple típic de “vull perdre pes” per mostrar com convertir-lo en un objectiu SMART.
S – Específic
- No n’hi ha prou amb “vull perdre pes”.
- Cal concretar: “vull perdre 5 kg”.
- Preguntes útils:
- Què vull aconseguir exactament? - Quin resultat observable hi haurà quan ho aconsegueixi?
M – Mesurable
- Cal dividir el procés en fites petites i mesurables:
- Per exemple, saber quan hauràs perdut 1 kg, després 2, després 3…
- Preguntes clau:
- Com sabré que m’hi vaig apropant? - Quins indicadors em diran que vaig en bona direcció?
A – Assolible
- Ha de ser realista segons:
- Edat, condicions físiques, situació econòmica, temps disponible.
- Exemple: 20 kg en 6 mesos pot ser inviable o poc saludable per a molta gent.
- Preguntes clau:
- Quins recursos tinc (temps, diners, coneixements, suport)? - Tinc les habilitats que calen o puc adquirir-les?
També recorda que en objectius grans, com canviar de professió, cal considerar si es poden aconseguir els recursos necessaris pel camí.
R – Rellevant
- L’objectiu ha de ser important per a tu, no només per complir expectatives alienes.
- Cal imaginar-se el “jo del futur” un cop assolit l’objectiu:
- Com seré? Com em sentiré? Què canviarà a la meva vida? - Està alineat amb els meus valors i manera de viure?
Aquesta part acostuma a fer emergir contradiccions:
- Per exemple, quan l’objectiu està molt lligat a materials i estatus, pot xocar amb valors com la simplicitat, la família o l’equilibri personal.
- Si ignorem aquests valors, l’objectiu es pot sostenir un temps, però tendeix a trencar-se.
T – Temps (data límit)
- És imprescindible fixar una data límit o termini:
- Sense data, l’objectiu queda en un “ja ho faré algun dia”.
- La data genera:
- Urgència sana. - Necessitat de planificar i disciplinar-se.
Posar data és un altre exercici de realisme: cal comprovar si el termini és massa curt o massa llarg i ajustar-lo.
2.5. Ordre i flexibilitat de l’eina
Pau aclareix que l’ordre de les lletres no és rígid:
- La paraula SMART és pràctica i fàcil de recordar, però a la pràctica els elements es treballen en paral·lel.
- Es pot començar per la T (data límit), per exemple, si això és el que dóna impuls inicial a una persona.
- Durant el procés és normal reajustar:
- Potser la data no era realista. - Potser cal fer l’objectiu més específic o més assolible.
L’eina és dinàmica: no és un contracte tancat, sinó un marc per pensar millor.
2.6. Missatge final del Coaching Canalla
- El coaching no promet miracles; posa estructura i consciència perquè la persona es posi a treballar.
- Es convida l’audiència a:
- Posar-se metafòricament el xandall i els escalfadors vuitanteros. - Escollir pocs objectius (1–3 com a màxim) i aplicar-hi l’eina SMART. - Revisar, d’aquí un temps, què ha funcionat i què no.
La secció es tanca amb la proposta de tornar “l’any que ve” i comprovar si l’audiència ha començat a aplicar SMART en els seus propòsits.
3. Tancament del programa
- Després de la secció de Creu Roja, el programa introdueix el tema “Human” de Robbie Williams amb Jessie & Joy, connectant-lo simbòlicament amb la solidaritat com a valor profundament humà.
- El programa Rubí al dia, d'11 a 12h es tanca amb una falca recordant que RÀDIO RUBÍ és “la primera en informació local” i animant a seguir l’actualitat de la ciutat.
- Finalment, es clou el magazín fins a l’endemà a les 8 del matí.