#763 - Rubí al dia, especial Casino

Presentació de l’especial del Casino: record del ple municipal de maig de 2016 que va aprovar la municipalització després de 15 anys de negociacions, i contextualització del Casino com un dels edificis més emblemàtics de Rubí. Es destaca la llarga i controvertida recuperació de l’espai, amb un cost econòmic elevat i obres plenes d’entrebancs, fins arribar a la reobertura al desembre de 2025.

L’historiador local Ramon Batalla explica els orígens del Casino i el seu entorn: del cafè al jardí i el Círculo de Rubí a la Càmera Agrícola Oficial, fins al posterior Casino Espanyol. Es descriu la funció dels casinos i ateneus com a centres socials i polítics on es trobaven classes diferents: el Casino Republicà (Centre Democràtic Republicà) amb treballadors, pagesos i rabassaires, i la Càmera/Casino amb la petita classe mitjana local. A través d’aquests espais es pot llegir la societat rubinenca de principi de segle XX, marcada per divisions ideològiques i moments de crispació. Es comenten festes compartides com Sant Antoni, la desaparició del Casino Republicà després de la Guerra Civil i la reconversió de la Càmera en Casino Espanyol, així com l’ocupació del local per la CNT durant la revolució de 1936. El Casino es mostra com un espai covejat per tothom, molt vinculat als canvis polítics del país.

El Cesario Espeleta i el Manel Bamala relaten la seva vinculació personal amb el Casino. El Cesario explica l’arribada de la seva família a Rubí el 1957, la vida a prop de l’Ateneu i com, estudiant a les Escoles Ribes, coneix una noia que el porta a integrar-se al Casino i que esdevindrà la seva esposa. El Manel, rubinenc del carrer Nou i fill de pagesos, recorda el Casino com el gran punt de trobada juvenil: cada diumenge a les 7 hi havia ball i allà coneix també la seva futura dona. Parlen de les normes estrictes de vestimenta (americana i corbata), del vigilant senyor Moixí i d’anècdotes com fer servir un mitjó per simular una corbata. Expliquen el sistema de “floretes” o distintius per poder ballar i com els joves reutilitzaven els pins per estalviar. La conversa passa després a les difícils negociacions polítiques per a la cessió del Casino a l’Ajuntament, amb anys de bloqueig i canvis d’alcaldia, fins que l’alcaldessa Ana María Martínez desencalla l’acord. Es destaca la satisfacció generalitzada amb la rehabilitació, que respecta l’aspecte original del 1927 i converteix el Casino en un equipament per a totes les entitats i la ciutadania, en una ciutat amb centenars d’associacions i una gran expectativa per redescobrir l’edifici.

L’Àngel Miquel, director del Teatre Municipal La Sala, presenta l’espectacle inaugural del Casino. Explica que no hi ha una obra amb trama única, sinó una successió d’escenes que recorren la història del Casino i de Rubí, des de la inauguració de 1928 fins a la reinauguració del 2025, vinculant moments clau de la ciutat amb el context del país. Hi participen l’Esbart Dansaire de Rubí, el col·lectiu Vuit Temps, professors de l’Escola de Música Pere Burés, la pianista Raquel Portales, i actors com Enric Majó, Montse Bartroli i Isabel Blasco. L’Àngel destaca el caràcter coral i de cooperació de l’espectacle. També descriu el nou teatre com un espai tècnicament punter: tota la il·luminació és LED, amb sistemes digitals que permeten múltiples efectes amb menys equips, i una estructura escènica d’última generació. Tot i ser un edifici patrimonial protegit, el Casino s’ha actualitzat al segle XXI. Es remarca la complementarietat amb el Teatre Municipal La Sala: els grans muntatges es faran a La Sala, mentre que el Casino i la seva Sala petita, anomenada “La Càmera”, acolliran formats mitjans i petits i donaran nova vida cultural al centre de Rubí.

La darrera part de l’especial està dedicada al grup The Clippers, un dels conjunts més populars de Rubí als anys 60 i 70. La locutora conversa amb Simón Torres, Joan Baladoc, Carlos Calopa, Pedro Jiménez i Tomàs Torres. Expliquen que, en una època amb molts conjunts locals, ells van destacar fins al punt de guanyar dues vegades el concurs de conjunts i actuar en espais com el club 7 de 9 de Barcelona. Relaten una anècdota en què van ser denunciats per no tenir carnet d’espectacle en una revetlla de Sant Joan organitzada pel Centre Excursionista, fet que va provocar la suspensió de la festa, una manifestació espontània dels seus seguidors i la intervenció de la Guàrdia Civil. La seva trajectòria es veu truncada parcialment per la mili, però trenta anys després, impulsats per la rubinenca Maria Bufat, es tornen a reunir per un festival de grups al Casino. El retrobament, pensat com a acte puntual, es converteix en una segona etapa: reprenen assajos regulars, reben propostes per tocar en diferents llocs, renoven equip i mantenen viu un repertori centrat en versions dels anys 60. Expliquen que assagen cada dimarts, continuen omplint locals com l’Aurora i celebren els 60 anys del grup, amb la voluntat de seguir tocant “fins que el cos aguanti”. L’episodi es tanca amb ells com a símbol de la memòria musical i festiva del Casino de Rubí.