#764 - Projecte Singulars i top sèries 2025

La conductora de **Rubí al dia, d'11 a 12h** presenta el darrer tram, centrat en temes culturals i socials. Avança que parlaran del **projecte Singulars**, un programa de formació i inserció laboral per a joves amb discapacitat, i que després hi haurà secció de **cinema i sèries**, amb recomanacions de pel·lícules ("Valor sentimental" i "Sendero Azul") i un rànquing de les millors sèries del 2025 a càrrec del crític **Jacint Fornols** i l’expert en sèries **Víctor Pérez**. També anima l’audiència a participar opinant sobre la sèrie de l’any.

S’inicia l’entrevista sobre el **projecte Singulars** amb la presentació dels convidats: els alumnes **Alejandro Suárez** i **Leire Valverde**, el tutor **José Consuegra** i la coordinadora **Verònica Casado**. Verònica explica que Singulars és un programa finançat pel **SOC** per a joves de 16 a 29 anys que no estudien ni treballen, i que, en el cas gestionat per la **FAC**, es dirigeix a persones amb *discapacitat intel·lectual* o *problemes de salut mental*. L’objectiu és donar-los una nova oportunitat per reprendre el seu camí formatiu i laboral.

S’explica com la **FAC**, entitat social arrelada a Terrassa dedicada a la inclusió social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental, s’ha coordinat amb **Rubí Forma** i l’**Oficina d’Atenció a la Diversitat Funcional** de Rubí per portar Singulars a la ciutat. Rubí Forma tenia molta experiència en formació, orientació i inserció, però no havia treballat encara amb un **grup exclusiu d’alumnat amb diversitat funcional**, fet que suposa un repte. Es detalla que, a través de l’oficina de diversitat funcional, es va proposar crear aquest grup específic i es va sol·licitar la subvenció del SOC. Per fer-ho possible, es va signar un **conveni de col·laboració** amb la FAC, que aporta el seu coneixement del col·lectiu i l’espai, integrant-se amb la dinàmica de Rubí Forma.

Es dona veu als alumnes perquè expliquin la seva experiència. **Alejandro** comenta que, com a jove de Rubí, va veure en el curs una oportunitat per obtenir **experiència laboral futura** i es va apuntar, amb un resultat que valora molt positivament. **Leire** explica que havia arribat feia poc a viure a Rubí, no trobava feina i preferia **aprendre coses noves** en lloc d’estar a casa sense fer res. S’interessa especialment per la cuina i surt molt satisfeta tant de la formació com del grup de persones que han format part del programa.

Es parla del contingut del curs i de com els ha canviat la perspectiva sobre la cuina. Tant l’Alejandro com la Leire confirmen que **ja han acabat el curs** i són **auxiliars de cuina**. Inicialment cap dels dos tenia clar dedicar-se a l’hostaleria: l’Alejandro pensava que seria un curs més general d’hostaleria i tenia dubtes si li agradaria la cuina; la Leire diu que l’hostaleria no li apassiona però es va animar per aprendre coses noves. Amb el temps, descobreixen que els agrada i que han adquirit competències reals (fins i tot fan broma amb saber fer una bona paella o una fideuà). L’Alejandro es veu en el futur treballant d’ajudant de cuina, tot i que actualment ja està treballant en una altra cosa, i considera que ha estat un **pas important per obrir-se oportunitats laborals**.

S’aprofundeix en allò que han fet al curs. Els alumnes expliquen que hi ha hagut una part de **teoria** i una part de **pràctica de cuina**, però remarquen que la cuina professional també té una cara "xunga": no és només cuinar, sinó conèixer **al·lèrgies, restriccions alimentàries i riscos per a la salut**, especialment per a persones celíaques o amb altres condicionants. Es treballa com mesurar quantitats, quins aliments no es poden barrejar i com garantir la seguretat dels clients. La conductora subratlla que aquesta part teòrica, tot i ser complexa, pot literalment **salvar vides**. L’Alejandro destaca que una de les coses que més ha après és **tallar aliments de manera professional sense fer-se mal**, cosa que ara també aplica a casa per cuinar-se el menjar.

Es tracta el tema de l’**acompanyament al llarg del curs**. La conductora posa en valor la importància de sentir-se acompanyat quan entres en un entorn nou amb gent desconeguda i possibles dificultats. Tant l’Alejandro com la Leire destaquen la figura dels **professors** (com **Dani Mas**, docent de cuina, i la professora de Primers Auxilis) i els agraeixen explícitament la seva ajuda, considerant que **gràcies a ells podran tenir un futur**. Es remarca que, per a joves amb experiències prèvies difícils, el fet de trobar docents implicats i propers és fonamental per generar confiança i motivació.

Es parla de la reacció de les famílies quan els alumnes decideixen apuntar-se al curs de cuina. **Leire** explica que, en lloc de quedar-se a casa sense fer res, la seva família va veure bé que busqués formació o una feineta, valorant que pogués **aportar diners o avançar en els estudis**. **Alejandro** afegeix que a casa li diuen que molt bé, perquè veuen en aquest aprenentatge **un possible futur professional**. La conductora suggereix que, quan les famílies els veuen tallar bé o cuinar paelles, la percepció sobre les seves capacitats també canvia en positiu.

La **Verònica Casado** explica més en detall el seu paper com a **coordinadora del projecte**. Tot i que els qui estan més hores amb l’alumnat són els docents i el tutor, ella s’encarrega que **totes les peces encaixin**: l’expertesa de la FAC en el col·lectiu, el bagatge de formació de Rubí Forma i la intervenció de les tècniques de l’Oficina d’Atenció a la Diversitat Funcional. Destaca que era un **repte compartit** per a tothom, ja que era la primera experiència amb un grup íntegrament de diversitat funcional. Acaben de fer una **reunió de tancament** i la valoració professional és "super bona": han vist clarament la transformació dels alumnes entre l’inici i el final del programa, amb la satisfacció d’haver-los **acompanyat en aquest tram del camí**.

El tutor **José Consuegra** explica com ha gestionat un grup de 12 alumnes amb característiques molt diferents. El seu primer objectiu va ser crear un **ambient acollidor per a tothom**, especialment per alumnes que havien patit **bullying o fracàs escolar**. No volia que la nova formació reproduís aquestes experiències, i per això es va preocupar que ningú hi anés ni amb por ni amb desgana. L’Alejandro confirma que ho han aconseguit i que han arribat a ser **com una petita família**, on tots se senten integrats.

Es reflexiona sobre el fet que cadascun dels alumnes té **dificultats en àmbits diferents**, com qualsevol persona, però també punts forts. La conductora destaca la importància de tenir un tutor que entengui aquestes diferències i ajudi a convertir allò que abans era una **font de problemes** en una part més del seu perfil, potenciant allò que fan molt bé. **Leire** explica que al grup eren tots molt diferents, amb les seves manies, però que sempre **es recolzaven mútuament** i gestionaven els petits conflictes sense "mal rotllo". Això els ha permès formar una **família d’aprenentatge**, on han après junts a gestionar dificultats personals i relacions, de manera molt semblant al que es trobaran en el **món laboral**.

La Verònica aprofundeix en el treball que fan a nivell de **competències transversals**. A més de la formació tècnica en cuina, el programa inclou: • Aprenentatge en **habilitats socials** i treball en grup. • Desenvolupament d’hàbits per **tenir i mantenir una feina**. Quan hi ha hagut incidents o dificultats puntuals, s’han abordat sempre amb una visió **interdisciplinària** entre docents, tutor i tècniques, transformant-los en **oportunitats d’aprenentatge**. Es plantegen preguntes com: “Això, al món laboral, què passarà?” per connectar directament l’experiència del curs amb la realitat futura. El balanç general és que han tingut molt pocs conflictes i que s’han sentit molt a gust durant el procés.

La Verònica explica la seva visió general de la feina de **Rubí Forma**. Cada alumne arriba amb una "**motxilla**" plena d’elements personals, familiars, acadèmics, d’experiències prèvies i, de vegades, de salut. L’objectiu és que, quan surtin del programa, **tinguin un camí al davant** que puguin seguir. En el cas del curs d’auxiliar de cuina, subratlla un avantatge addicional: **tothom menja i vol menjar bé**, de manera que, més enllà de si s’hi dedicaran professionalment o no, adquireixen **autonomia personal per cuinar**. A partir d’aquí, alguns es veuen treballant a cuina, d’altres només ho faran temporalment mentre estudien altres coses, però en tots els casos el curs serveix de **base sòlida** per continuar el seu itinerari, tant en estudis com en mercat laboral.

Es contextualitza el projecte Singulars dins la resta de programes de **Rubí Forma**. La Verònica explica que els programes ocupacionals més tradicionals (com el **FOAP**) no solen incorporar figures tan potents d’acompanyament com **tutors i psicòlegs**, pensats específicament per a joves amb moments crítics. El Programa Singulars i els **PFI** sí que inclouen aquest tipus de suport. També esmenta la **Garantia Juvenil** i altres serveis d’informació i orientació que ofereixen acompanyament, tot i que més enfocat a la tutorització i a derivar a recursos. Afegeix que sovint també cal **acompanyar les famílies**, que tenen una visió diferent dels seus fills, i que és molt útil fer d’intermediaris perquè millori la comunicació i es puguin establir **pactes realistes sobre el futur dels joves**. Defineix aquest treball amb famílies i alumnes com el veritable **“salari emocional”** dels professionals.

El tutor **José** resumeix els **progrés observats**: adopció de rutines, desenvolupament de competències transversals i millores espectaculars en alguns casos concrets (persones que gairebé no sortien de casa i ara tenen feina, o alumnes amb grans dificultats per estar en una aula que, amb adaptacions i ajuda del grup, han anat millorant). Considera el resultat global **molt positiu**. A continuació, la Verònica dona una notícia negativa: el **programa Singulars deixa de formar part de l’oferta del SOC**, i no es podrà continuar amb aquest model tan complet on la persona està al centre i rep el suport combinat de treballadora social, psicòleg, tutor i docents. Tot i això, explica que **Rubí Forma** mantindrà altres programes i recursos similars, i convida la ciutadania a adreçar-s’hi per trobar alternatives, encara que no siguin exactament iguals a Singulars.

La conductora retorna la paraula als alumnes per concretar algun aspecte que abans era difícil i que ara han millorat. **Alejandro** explica que tenia **por d’enfrontar-se al fregit**, especialment a l’oli que salta, per por de fer-se mal. Ara sap fer un **ou ferrat** correctament i ha perdut aquesta por, encara que al curs hagi viscut alguna anècdota de petits accidents a la cuina. **Leire** posa l’èmfasi en l’**àmbit personal**: li costava molt **confiar en gent que no coneixia** i temia ser jutjada. Gràcies al grup, que qualifica de respectuós i "guai", ha après a relacionar-se sense tanta por i se sent molt més segura amb persones noves. La conductora subratlla que aquests aprenentatges personals i socials són fins i tot **més importants per a la vida** que el propi títol d’auxiliar de cuina. S’acomiaden de **Verònica, José, Alejandro i Leire**, desitjant-los sort i esperant retrobar-los algun dia treballant en un restaurant.

Després de l’entrevista sobre el projecte Singulars, s’emeten diverses **falques promocionals** de la graella de **RÀDIO RUBÍ**: es recorda que l’emissora és la primera en informació local i s’anuncia un partit de la **UE Rubí** a la tarda, programes com *Rock and Classics* d’Esteve Llop, *Musical Express* de Francesc Vila i *Les Gildes*, tertúlia jove de dilluns al migdia. Aquest bloc serveix de transició cap a la **secció final de cinema i sèries**, que començarà 20 minuts abans de les 12, coincidint amb l’última secció de l’any 2025 dedicada a recomanacions audiovisuals per les festes de Nadal.

La conductora presenta la darrera secció de **cinema i sèries del 2025** amb **Víctor Pérez** als estudis i **Jacint Fornols** a distància. Jacint recomana la pel·lícula **"Valor sentimental"**, que es considera una de les millors de l’any i que ell creu que tothom hauria de veure. Es tracta d’un **drama familiar** sobre dues germanes i el seu pare, un director de cinema, dirigit per **Joachim Trier**, que en aquesta obra s’inspira en el cinema d’**Ingmar Bergman**. La pel·lícula ofereix un retrat profund de la **solitud, les relacions familiars i el procés creatiu**, amb interpretacions molt destacades d’Estel de Nesgaard, Renate Reinsve, Elle Fanning i Inga Lisdóter-Lilleas. Jacint subratlla que la casa on transcorre bona part de la història es converteix en un **personatge més** i que el film combina diversos nivells de lectura (emocional, familiar i metacinematogràfic). Esmenta que ha estat guardonada amb el **Gran Premi del Jurat a Canes**, i la considera una clara candidata a aparèixer en els rànquings de **millor pel·lícula de l’any**. El Víctor hi afegeix una lectura personal sobre com la pel·lícula mostra l’**art com a via per sanar ferides**, un aspecte amb què diu que molta gent es pot sentir identificada.

Jacint presenta la segona recomanació cinematogràfica: **"Sendero Azul"**. Es tracta d’una **faula distòpica** que aborda la **vellesa** i l’**edatisme**. La protagonista, **Teresa**, una dona de 77 anys, rep una carta que l’envia a una suposada colònia idíl·lica per a gent gran, però en realitat revela una societat on les persones grans són **desplaçades per deixar espai als més joves**, convertint-se en una nosa econòmica i social. La pel·lícula s’articula com una **road movie** per paisatges de l’**Amazònia**, que Jacint considera dels millors retrats del lloc des de *Fitzcarraldo*. Destaca la interpretació de **Denise Weinberg** i la combinació de **realisme màgic, ironia, humor i crítica social**, tot suggerint que, encara que el relat és distòpic, no és tan lluny de la realitat actual. El film ha estat premiat amb el **Gran Premi del Jurat a Berlín**. La conductora assenyala que és una proposta ideal per qui vulgui anar al cinema aquest Nadal i evitar les típiques superproduccions nadalenques, com *Avatar*, que acaparen sales.

Es dona pas al **rànquing de les millors sèries del 2025** segons **Víctor Pérez**, pensat perquè l’audiència aprofiti les vacances de Nadal. Al número 5 situa **"Pluribus"** (Apple TV+), sèrie de **Vince Gilligan**, creador de *Breaking Bad* i *Better Call Saul*. La protagonista absoluta és **Rhea Seehorn**, i la sèrie se centra gairebé exclusivament en el seu personatge. La sinopsi oficial resumeix que “la dona més infeliç del món vol salvar el món de la felicitat”, però el Víctor comenta que la història es pot llegir com una **crítica a la intel·ligència artificial, a les xarxes socials i a la imposició de la felicitat constant**. Hi veu clarament la mà de Gilligan en la manera de filmar, el muntatge i la construcció de la trama. Alguns espectadors diuen que “no passa res”, però el Víctor defensa que és una sèrie que es **cou a foc lent**, fugint del model “sèrie TikTok” on cada minut ha de passar alguna cosa. La considera una de les millors estrenes de l’any, només superada per la sèrie que col·loca al número 4.

Al lloc número 4, el Víctor situa **"Task"** (HBO), que considera **la millor nova sèrie del 2025**. Inicialment presentada com a minisèrie, el seu èxit crític ha portat HBO a **renovar-la per una segona temporada**, fet que alhora genera una certa incertesa sobre si mantindrà el nivell. La sèrie té com a protagonista **Mark Ruffalo**, en el paper d’un agent de l’FBI. Tot i partir d’un esquema aparent de **sèrie de crim**, el relat no se centra tant en el cas en si com en la **relació entre el policia i el criminal**, i en temes com el **perdó** i la complexitat moral. El gran valor de la sèrie és fer **empatitzar amb tots els personatges**, fins i tot amb el criminal, i plantejar preguntes sobre què vol dir perdonar quan s’està implicat personalment. El Víctor destaca especialment un **monòleg final de cinc minuts** de Mark Ruffalo que considera memorable i una mostra del seu enorme talent com a actor dramàtic.

Al lloc número 3 hi ha la segona temporada de **"Separations"** (equivalent a *Severance*, d’Apple TV+). Després de **tres anys d’espera**, molta gent s’ha desconnectat de la trama, i el Víctor critica que les plataformes no facin **resums extensos** de temporades anteriors, cosa especialment necessària en una sèrie tan complexa. Tot i això, manté que és una de les sèries més **cinematogràfiques i sofisticades** del moment: una trama puzzle de misteri que planteja moltes preguntes i, fins ara, les va resolent de manera coherent, a diferència d’altres produccions. El repartiment és un dels seus punts forts: **Adam Scott** ofereix una actuació extraordinària, i **Britt Lower** ha guanyat un Emmy com a millor actriu. Temàticament, denuncia l’**horror de les megacorporacions** i el tracte deshumanitzador als empleats, amb una ironia especial pel fet que la sèrie estigui produïda per Apple. La conductora hi afegeix que, seguint la recomanació del Víctor, l’ha vista i la considera una de les millors sèries que ha vist recentment.

El número 2 del rànquing és la quarta temporada de **"The Bear"** (FX / Disney+). La presentadora la qualifica com la **millor sèrie de la història**, mentre que el Víctor la situa molt a dalt però reserva el primer lloc per una altra producció. Comenta que la tercera temporada va ser, dins del seu alt nivell, la més fluixa, però que la quarta **recupera plenament l’excel·lència**. *The Bear* destaca per un **muntatge i una direcció molt modernes**, que en les dues primeres temporades generaven una sensació d’ansietat molt potent a la cuina. Tot i això, el Víctor defensa que la sèrie **no va només de cuina ni d’ansietat**, sinó sobretot del **trauma familiar, les ferides del passat i la voluntat d’arreglar la pròpia vida**. El protagonista, interpretat per **Jeremy Allen White**, ha fet el salt a estrella de cinema gràcies a la sèrie. A la quarta temporada guanya pes el personatge de la **Jamie Lee Curtis**, amb escenes molt intenses. En conjunt, el Víctor veu *The Bear* com una sèrie "petitona" pel que fa a trama (centrada en una família i un restaurant), però amb **un cor enorme** i una capacitat d’emocionar que la converteix en un dels grans títols de la televisió actual.

Al número 1, el Víctor col·loca la segona temporada d’**"Andor"** (Disney+), dins de l’univers **Star Wars**. Tot i ser molt fan de la franquícia, admet que mai abans havia posat una sèrie de Star Wars en el seu top 5, però considera que aquesta temporada és directament **una obra mestra, un 10 absolut**. *Andor* recupera els **fonaments polítics** de la saga original: una crítica explícita al **feixisme**, als **governs d’extrema dreta** i als **genocidis**, mostrant com aquests règims arriben i es consoliden en el poder. El sorprèn que una sèrie tan oberta en aquests temes surti d’una companyia com **Disney**, amb un pressupost estimat de **més de 500 milions d’euros**. Per al Víctor, *Andor* demostra que, de vegades, **l’art pot triomfar malgrat les lògiques comercials**, i per això la situa com **la millor sèrie del 2025**. En el comiat, la conductora i el Víctor discuteixen amigablement si la millor sèrie de l’any és *The Bear* o *Task*, i tanquen la secció agraint al Jacint i al Víctor la feina de tot l’any, desitjant-los bones festes i animant l’audiència a veure molts bons films i sèries.

La presentadora acomiada formalment el **Rubí al dia, d'11 a 12h**, agraeix l’audiència i recorda que **l’endemà a les 8** tornaran a antena amb una nova edició del magazín. Es dona així per acabat el programa, que ha combinat contingut social i de formació (projecte Singulars) amb recomanacions culturals de cinema i sèries pensades per al període de Nadal.