Rubí al dia, d'11 a 12h
Entrevistes, seccions i connexions amb la unitat mòbil. De dilluns a divendres, d'11 a 12h.
Subscriu-te
#765 - Història de Rubí i consells per Nadal
La presentadora dona pas a Núria Julià, Helena Buixader, Quico Buil i Jordi Vilalta, explicant que presenten el llibre infantil *Els ibers a Rubí* i el butlletí núm. 91 del Centre d’Estudis Rubinencs. Es contextualitza el butlletí, iniciat el 1982, i s’anuncia que aquest número es dedica a l’arxiu fotogràfic del Museu de Rubí, amb una selecció d’imatges representatives de la història local.
S’explica que el butlletí recull unes 30 fotografies, des de 1887 (treballadors al Vapor Vell) fins a 1962 (piscina de les Bases de la Seda, just abans de la Rierada del 62). Cada imatge va acompanyada d’una explicació segons la informació disponible. El Centre d’Estudis remarca que encara queda molta història per investigar i publica articles de joves investigadors i estudiosos locals.
Quico Buil explica que la idea original del conte va ser seva, però que el desenvolupament ha estat col·lectiu amb el Centre d’Estudis i les autores. Es presenta el conte com el primer d’una trilogia sobre tres moments històrics de Rubí (ibers, romans i edat mitjana). S’explica que el projecte ha trigat un any per equilibrar el rigor històric amb el format infantil, adreçat a lectors molt petits (lletra de pal).
La Núria explica com, a partir de l’encàrrec, el Centre d’Estudis els va facilitar articles i butlletins per sintetitzar el coneixement històric. A partir d’això, ella crea un primer resum i un fil conductor per explicar als nens la vida ibera: com era el poblat, quins oficis hi havia, com funcionaven les jerarquies i els rituals d’enterrament, tot amb llenguatge planer i entenedor.
S’explica l’estructura comuna de la trilogia: personatges actuals (avi i neta terrissaires) que parlen del passat i acaben transformant-se en ibers. Es preveu que, al segon conte, els protagonistes siguin una parella jove i, al tercer, els nens ja crescuts, per mantenir coherència de personatges. També comenten, amb humor, que a cada conte hi ha la mort d’algun personatge, reflectint la realitat històrica.
Quico insisteix que el text i les il·lustracions havien de ser tan fidels com fos possible a la Rubí ibera coneguda pels historiadors. Es parla de la riera, del forn situat a la zona de l’actual Can Fatjó i de les sitges entre dos turons, relacionant-ho amb el Castell. L’Helena explica la dificultat d’equilibrar conte infantil i exactitud arqueològica (àmfores, pentinats, joies) buscant molta documentació per fer versemblant l’ambientació.
El Centre d’Estudis remarca que al conte havien d’aparèixer, sí o sí, els principals elements arqueològics ibers de Rubí: l’estela ibèrica, el forn iber i el cremadors o paviment ibèric. Aquests elements són protagonistes del relat i serveixen de pont entre el conte i les peces que els infants poden veure al Museu del Castell de Rubí i al Museu Arqueològic de Catalunya.
S’explica que el llibre inclou jocs i activitats cognitives finals per ajudar la canalla a fixar el que han llegit. Es destaca que és un material pioner: primer conte infantil sobre la història de Rubí. Pot servir a escoles, famílies, residències, nouvinguts que aprenen català i per crear vincles intergeneracionals (avis-nets llegint plegats). Es posa l’accent en conèixer les arrels per entendre el Rubí actual i es reivindica la rellevància històrica de Rubí respecte d’altres ciutats del Vallès.
S’indica que el conte es pot comprar a diverses llibreries de Rubí (Recó del Llibre, SABREMÉS Vilalta, L’Ombra, Lectors al tren, etc.). També es presenta el "pack rubinenc": una bossa il·lustrada per Rubitex amb la portada del conte, més una capsa de colors i el llibre. El conte sol costa 10 €, i el pack complet 15 €, pensat com a regal de Nadal assequible.
Es detalla el suport econòmic que ha fet possible el conte: una aportació important dels Germans Boada i la compra d’un nombre significatiu de còpies per part de l’Ajuntament de Rubí. Es remarca que això dona estabilitat al projecte editorial i permet mantenir preus populars, reforçant el caràcter de producte 100% local i de proximitat.
S’anuncia la presentació del conte a l’Auditori de la Biblioteca, amb la presència de les autores i representants municipals. Un element central és la lectura del conte per alumnes de les escoles Regina Carmeli, Ribas i Xaloc. També es corregeix un lapsus en les dates: el butlletí es presenta al Museu Vallhonrat avui a les 18 h, i el conte es presenta demà a la Biblioteca a la mateixa hora. Es convida famílies i infants a gaudir de les dues jornades, amb venda de llibres i del pack.
El Centre d’Estudis explica la iniciativa de visites guiades a l’ermita de Sant Muç, dins les limitacions d’accés al medi natural (només per carreteres asfaltades o camins delimitats). L’objectiu és que l’ermita, l’única sencera que queda a Rubí, no s’obri només per festes puntuals, sinó com a mínim un cop al mes. Es posa en valor les pintures barroques del segle XVIII, recentment restaurades, i es detalla que s’ha fet manteniment, col·locació de mobles històrics a la sagristia i una exposició fotogràfica. Es planteja una obertura fixa el primer diumenge de mes (febrer-juliol i setembre-desembre) i la voluntat d’implicar parròquia, entitats i Ajuntament.
Es descriu la presència del Centre d’Estudis a xarxes socials. Fa uns 10 anys que són a Facebook i han arribat a uns 6.000 seguidors, convertint-se en l’entitat cultural amb més seguiment a la ciutat. També són actius a Instagram, X i TikTok, on publiquen continguts pràcticament cada dia. Es destaca l’aportació de la Marcela i el Carles, que han impulsat la producció de vídeos, malgrat que ara disposen de menys temps per qüestions laborals.
S’explica la col·laboració amb la Fundació Bosch i Cardellach, que coordina fitxes de patrimoni immaterial al Vallès. Les "fitxes" són estudis detallats de festes, danses, menjars o altres elements. Des de Rubí, s’ha proposat documentar les festes del carrer Sant Jaume (fitxa encarregada a la historiadora Natàlia Jiménez, vinculada a Rubí Guiem) i un projecte sobre patrimoni rural centrat en la Masia de Can Balasc i la seva transformació en cooperativa. Aquest darrer serà explicat pel soci Lluís García, expert en masies del Vallès.
Es reflexiona sobre com la història sovint es percep com a elitista i feixuga, i com projectes com el conte infantil o les rutes i conferències la fan molt més propera. L’objectiu és despertar la curiositat dels infants per la ciutat, les tradicions i els personatges locals. Es destaca que la Núria i l’Helena han fet el conte de forma totalment altruista, malgrat tenir la seva feina, com a mostra de compromís amb Rubí i amb la voluntat de deixar una empremta cultural per al futur.
Es presenta la línia de treball del Centre d’Estudis de cara al 90è aniversari de l’inici de la Guerra Civil el 2026. El 13 de gener es programarà la segona part de la conferència "Rubí i la Guerra Civil en color" a càrrec de Manel Soler, considerat el màxim especialista local en el tema i autor de novel·les ambientades a Rubí. També es prepara un article per al butlletí de juny. Per al març, coincidint amb el Dia de la Dona, la historiadora Begoña Pérez oferirà una conferència sobre el paper de les dones a la Guerra Civil (especialment a la batalla de l’Ebre). A més, es vol contactar amb un grup vinculat a l’Orfeó/CGT que ja va presentar un treball sobre col·lectivitzacions, per fer una nova xerrada. El Centre d’Estudis es mostra disposat a coordinar-se amb l’Ajuntament per futurs actes.
La presentadora agraeix als quatre convidats del Centre d’Estudis Rubinencs la seva tasca en favor del coneixement de la història de Rubí i els desitja èxit en les presentacions del butlletí i del conte. Es destaca que la venda de molts llibres significarà que força infants llegiran història local aquestes festes. Tot seguit entren falques promocionals d’altres programes de RÀDIO RUBÍ, com "Inspira’t" i "Long Play".
S’introdueix una pausa musical amb la cançó "Bon dia" d’Els Pets, amb motiu de la gira dels seus 40 anys i el tancament al Festival Neu. Es menciona que l’Albert Solé, director de RÀDIO RUBÍ, és un fan declarat del grup. La cançó serveix com a transició cap al bloc de salut relacionat amb el Nadal.
S’incorpora el farmacèutic Marc Toró, de la farmàcia Can Oriol, per parlar dels excessos dels àpats de Nadal. Es comenta com les celebracions s’allarguen amb dinars i sopars d’empresa i trobades amb amics, gairebé durant 15 dies. La presentadora assenyala que molts prefereixen anar a la farmàcia que no pas al metge quan es troben malament després d’un afartament, i Marc recorda que a l’hivern hi ha molta feina tant per patologies estacionals com per la venda de regals (cosmètica, dermo, etc.).
Marc presenta dues dades clau: segons la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències, durant Nadal augmenta un 7% la visita per intoxicació alimentària o trastorns intestinals. L’American Heart Association indica que el 80% de persones trenquen els seus hàbits saludables i el 45% no fa cap activitat física aquests dies. S’explica que aquests canvis bruscos (especialment deixar de menjar fruita i verdura) alteren el trànsit intestinal i augmenten el risc de malestar. Això dona pas a la introducció dels cinc consells per gaudir dels àpats sense patir les conseqüències.
Primer consell de Marc: evitar arribar als àpats de Nadal amb molta gana. Critica l’estratègia de saltar-se l’esmorzar i recomana menjar fruita hidratan i digestiva. Destaca tres fruites ideals: síndria, papaya i, sobretot, pinya, que conté bromelaïna, un enzim que accelera la digestió i el metabolisme dels greixos. La pinya, com a esmorzar o com a postres abans dels torrons, ajuda a evitar pesadeses. La presentadora esmenta que la seva mare sempre insisteix en menjar pinya després dels grans àpats i Marc ho avala com a saviesa pràctica.
Segon consell: tenir present el model del "plat de Harvard", tot i la dificultat d’aplicar-lo estrictament durant les festes. El plat ideal seria: 50% vegetals, 25% hidrats de carboni i 25% proteïna de qualitat. Marc subratlla que, si a taula hi ha amanides, tomàquets o verdures, s’han d’incorporar conscientment per reduir pics de sucre i risc de guany de pes. També fa una crida a qui prepara el menú perquè acompanyi la carn o el peix amb força verdura cuinada de manera atractiva, com fa la mare de la presentadora amb tomàquet cherry i formatge fresc, combinant sabor, probiòtics i lleugeresa.
Tercer consell: menjar a poc a poc i mastegar bé. Marc explica que la masticació lenta dóna temps al cervell a alliberar l’hormona GLP-1, que genera sensació de sacietat. Si aquesta hormona s’activa, s’atura abans el menjar i es redueix el risc d’afartar-se. Com que els àpats de Nadal són llargs, recomana combinar conversa i ingesta lenta per augmentar el gaudi i millorar la digestió. La presentadora comenta que li molesta la gent que menja molt ràpid perquè trenca la litúrgia del dinar, cosa que reforça el consell del ritme pausat.
Quart consell: evitar l’alcohol amb l’estómac buit. Marc desmenteix la idea que algunes begudes alcohòliques siguin saciants; al contrari, augmenten la sensació de gana i aporten molts sucres d’absorció ràpida, generant pics i baixades de glucosa. L’alcohol, a més, enlenteix la digestió i deshidrata, cosa que dificulta el trànsit intestinal. Recomana moderació, acompanyar sempre l’alcohol amb aigua i evitar començar a beure sense haver menjat res. Es menciona que hi ha gent molt conscient que ja combina sempre la copa amb un got d’aigua al costat.
Cinquè consell: practicar el "descans actiu" en lloc d’estirar-se al sofà just després de l’àpat. Marc recomana una activitat física suau, com caminar una mica o jugar amb els nens, per reduir la hiperglucèmia postpandrial i activar la motilitat intestinal. Cita un estudi de la Universitat de Goethe que associa aquesta activitat lleugera amb una millor gestió del sucre i menor increment de pes, sobretot en persones amb diabetis, sobrepès o obesitat. Deixa clar que l’exercici intens està desaconsellat en aquest moment; la clau és el moviment suau, no l’esport exigent.
Marc comenta que al gener augmenta molt la demanda de productes "detox" a la farmàcia, com suplements de pinya i carxofa, perquè la gent sent el cos "brut" després dels excessos. Això evidencia que alguna cosa no s’ha fet bé durant les festes. La presentadora anticipa que al gener parlaran de pèrdua de pes i hàbits, i Marc subratlla que és millor prevenir amb els consells que no haver de "netejar" després. Finalment, es tanca el programa agraint al farmacèutic la seva aportació i anunciant que **Rubí al dia** tornarà l’endemà al matí amb **Pamela Martínez Ortega**.
Introducció
L’episodi de Rubí al dia, d'11 a 12h combina dos blocs principals:
- Patrimoni i història de Rubí a través del Centre d’Estudis Rubinencs i el nou conte infantil Els ibers a Rubí.
- Salut i festes de Nadal, amb consells del farmacèutic Marc Toró per sobreviure als grans àpats nadalencs.
1. Centre d’Estudis Rubinencs i el conte Els ibers a Rubí
1.1. El butlletí núm. 91 i l’arxiu fotogràfic
Participen Núria Julià, Helena Buixader, Quico Buil i Jordi Vilalta. Expliquen que el butlletí núm. 91 del Centre d’Estudis, iniciat l’any 1982, es dedica a l’arxiu fotogràfic del Museu de Rubí.
- Es presenten unes 30 fotografies històriques de Rubí, de 1887 a 1962.
- Imatges clau: treballadors al Vapor Vell (1887) i la piscina de les Bases de la Seda just abans de la Rierada del 62.
- Cada fotografia porta una explicació detallada segons la informació disponible.
“Hi ha molts aspectes de la història de Rubí que encara s’han d’explicar, molts punts foscos, molta cosa per estudiar.”
El Centre d’Estudis anima gent jove i investigadors locals a publicar resums de treballs finals de grau i estudis sobre Rubí.
1.2. Naixement del conte Els ibers a Rubí
El conte és un encàrrec del Centre d’Estudis a la Núria (text) i l’Helena (il·lustracions).
- És el primer conte infantil que explica la història de Rubí pensat per a nens molt petits (lletra de pal).
- Forma part d’una trilogia: ibers → romans → edat mitjana.
- Ideat inicialment per Quico Buil, desenvolupat per l’equip del Centre d’Estudis i les autores.
Procés de creació:
- El Centre d’Estudis facilita articles, butlletins i anotacions perquè les autores sintetitzin el contingut.
- La Núria busca un fil conductor narratiu: un avi i una neta terrissaires d’avui que “viatgen” al passat i es transformen en ibers.
- Es treballen temes com:
- Com era un poblat iber i la seva ubicació (Castell, zona de Can Fatjó). - Oficis, jerarquies socials i rituals d’enterrament. - Elements arqueològics locals: estela ibèrica, forn iber, cremadors, paviment ibèric.
L’Helena remarca l’equilibri entre rigor històric i imaginació infantil:
- Respecte pels detalls arqueològics (àmfores, pentinats, joies, roba…).
- Referència constant a peces que es poden veure al Museu del Castell de Rubí o al Museu Arqueològic de Catalunya.
1.3. Funció educativa i pública del conte
El conte té diversos objectius:
- Acostar la història de Rubí als infants i despertar-ne la curiositat.
- Facilitar un vincle intergeneracional (avis-nets, famílies llegint abans d’anar a dormir).
- Ser una eina per a gent nouvinguda que vol aprendre català.
- Ajudar a comprendre que conèixer les arrels permet entendre millor el Rubí actual.
Es destaca, amb orgull, la importància històrica de Rubí en època ibera i romana:
“He descobert coses que no sabia, que Rubí era tan important… Després de Barcelona nosaltres.”
1.4. Distribució, preu i suport local
On es pot trobar el llibre:
- Llibreries de Rubí: Recó del Llibre, SABREMÉS Vilalta, L’Ombra, Lectors al tren, i possiblement altres.
Formats i preus:
- Conte sol: 10 €.
- Pack rubinenc: 15 €, inclou:
- El conte. - Una bossa dissenyada per l’empresa local Rubitex amb la il·lustració de la portada. - Una capseta de colors.
Finançament:
- Patrocini important dels Germans Boada.
- L’Ajuntament de Rubí compra una partida de llibres, facilitant-ne l’edició.
Les autores treballen altruistament, subratllant el seu compromís amb la ciutat i la voluntat de deixar una empremta cultural.
1.5. Presentacions públiques i participació escolar
S’expliquen dues presentacions diferenciades:
- Presentació del butlletí: Museu Vallhonrat, a les 18 h.
- Presentació del conte: Biblioteca, a les 18 h (l’endemà), a l’Auditori.
La presentació del conte inclou:
- Participació de representants municipals.
- Lectura pública del conte per alumnes de tres escoles: Regina Carmeli, Ribas i Xaloc.
- Venda per primera vegada del conte i del pack.
Es planteja com una tarda familiar on pares i criatures puguin combinar la part “seriosa” (presentació) amb l’experiència lúdica del llibre.
2. Sant Muç i la divulgació del patrimoni
2.1. Visites a l’ermita de Sant Muç
El Centre d’Estudis explica el projecte de visites guiades personalitzades a l’ermita de Sant Muç.
Context:
- Les restriccions d’accés al medi natural permeten visitar espais accessibles per carretera asfaltada o ben delimitats.
- L’ermita de Sant Muç compleix aquests requisits; no es fan rutes pel bosc, només visita a l’ermita.
Objectius:
- Recuperar el paper central de l’única ermita sencera que queda a Rubí.
- Evitar que només s’obri un o dos cops l’any (Xatos, festa de primavera, festa de tardor).
- Donar valor a les pintures barroques del segle XVIII, recentment restaurades.
Projecte d’obertura regular:
- Obertura prevista el primer diumenge de mes de febrer a juliol i de setembre a desembre.
- Es vol implicar parròquia, entitats i Ajuntament per generar més activitat cultural a l’ermita.
- Ja hi ha hagut actuacions: tractament de conservació, trasllat de mobles històrics a la sagristia, exposició fotogràfica.
2.2. Presència a xarxes socials
El Centre d’Estudis Rubinencs ha fet una aposta forta per la difusió digital del patrimoni:
- Actius a Facebook (des de fa ~10 anys, amb uns 6.000 seguidors, l’entitat cultural més seguida de la ciutat).
- També presents a Instagram, X (antic Twitter) i TikTok.
- Publiquen continguts diaris sobre història i patrimoni de Rubí.
Es destaca la col·laboració de Marcela i Carles, que impulsen l’ús del vídeo, malgrat les seves noves obligacions laborals.
2.3. Projectes amb la Fundació Bosch i Cardellach
El Centre d’Estudis col·labora amb la Fundació Bosch i Cardellach (Sabadell) en la recollida de fitxes de patrimoni immaterial del Vallès.
- Una fitxa és un estudi detallat (no només quatre línies) sobre un element de patrimoni immaterial: danses, festes, gastronomia, etc.
Projectes rubinencs destacats:
- Festes del carrer Sant Jaume:
- Elaboració de la fitxa a càrrec de Natàlia Jiménez (historiadora i responsable de Rubí Guiem). - Previstes publicacions i/o conferències sobre aquest material.
- Masia de Can Balasc i patrimoni rural:
- Participació en un curs/congrés sobre patrimoni rural. - El Lluís García, expert en masies del Vallès, explicarà les transformacions de la masia i la seva conversió recent en cooperativa.
La idea central és popularitzar la història, treure-la d’una imatge elitista i apropar-la a la ciutadania amb llibres, activitats i accions divulgatives.
3. Projectes sobre la Guerra Civil i memòria històrica (2026)
De cara al 2026, coincidint amb el 90è aniversari de l’inici de la Guerra Civil, el Centre d’Estudis prepara diversos actes.
3.1. Conferències programades
- 13 de gener: segona part de la conferència Rubí i la Guerra Civil en color, a càrrec de Manel Soler:
- Màxim especialista local en Guerra Civil. - Escriptor de novel·la policíaca i col·laborador habitual a la ràdio. - Està preparant una novel·la històrica ambientada a la Guerra Civil a Rubí. - Farà també un article sobre els inicis de la Guerra Civil a Rubí, previst pel butlletí de juny.
- Març (al voltant del Dia de la Dona): conferència de Begoña Pérez:
- Historiadora que treballa sobre el paper de la dona a la batalla de l’Ebre i la Guerra Civil. - S’enfocarà en la memòria i el protagonisme femení en el conflicte.
3.2. Altres línies de treball
- Contactes amb l’Orfeó Euterpe / sector vinculat a la CGT per una conferència sobre col·lectivitzacions durant la Guerra Civil.
- Possibles noves activitats si l’Ajuntament de Rubí impulsa actes commemoratius; el Centre d’Estudis es posa a disposició per coordinar esforços i evitar treballar de forma dispersa.
L’objectiu global és enfortir la memòria històrica local i fer-la accessible, amb una mirada àmplia que incorpori també la perspectiva de gènere i la vida quotidiana.
4. Salut i àpats nadalencs amb el farmacèutic Marc Toró
A la segona part del programa entra el Marc Toró, farmacèutic de capçalera de RÀDIO RUBÍ (farmàcia Can Oriol), per parlar de com gaudir del Nadal sense destrossar la salut digestiva.
4.1. Més urgències i mals hàbits durant Nadal
Marc aporta dades per contextualitzar el problema:
- La Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències calcula un augment del 7% de visites a urgències per intoxicacions alimentàries i trastorns intestinals durant les festes.
- L’American Heart Association indica que:
- El 80% de les persones trenquen del tot els seus bons hàbits alimentaris durant Nadal. - Un 45% no fa cap activitat física (ni tan sols caminar) en aquestes dates.
Això explica per què apareixen:
- Més empassos, malestars gàstrics i intoxicacions.
- Sensació de pesadesa, restrenyiment i pitjor descans.
El missatge clau és: es pot gaudir dels àpats sense patir després, si hi ha una mica de planificació i sentit comú.
4.2. Cinc consells bàsics per sobreviure als àpats
4.2.1. No arribar a taula amb gana
- Error freqüent: “Com que avui hi ha dinar de Nadal, no esmorzo per guardar gana”.
- Recomanació: fer un esmorzar lleuger però complet i saludable.
Fruites especialment útils:
- Síndria, papaya i pinya:
- Tenen molt contingut d’aigua, faciliten el trànsit intestinal. - La pinya aporta bromelaïna, que accelera la digestió i el metabolisme dels greixos.
La pinya es recomana:
- Com a esmorzar el dia de l’àpat.
- O com a postres abans dels torrons i dolços.
4.2.2. Vigilar les proporcions: el “plat de Harvard”
Marc proposa tenir present el model del plat de Harvard com a guia visual, tot i que en festes sigui difícil aplicar-lo al 100%:
- 50% vegetals (verdures i hortalisses en diferents formes, no cal que siguin bullides).
- 25% hidrats de carboni (arròs, patata, pasta, pa… preferentment integrals).
- 25% proteïna de qualitat (peix, carn magra, llegums, ous).
Aplicat al Nadal:
- Si a la taula hi ha un plat de tomàquets, amanides o verdures elaborades de manera atractiva, cal incorporar-los conscientment.
- Això ajuda a:
- Evitar pics hiperglucèmics. - Reduir el risc de guanyar pes. - Millorar el trànsit intestinal.
També interpel·la qui cuina el menú:
- Acompanyar el peix o la carn amb hidrats moderats i força verdura ben presentada i gustosa, aprofitant que és un àpat “especial”.
4.2.3. Menjar a poc a poc i mastegar bé
Més enllà del sentit comú, Marc ho fonamenta fisiològicament:
- Mastegar lentament activa hormones com el GLP-1, responsable de la sensació de sacietat.
- Si donem temps al cervell perquè aquesta hormona actuï, ens aturem abans i reduïm el risc d’afartar-nos.
En el context de Nadal:
- Els àpats són llargs (2–3 hores); no té sentit menjar de pressa.
- Combinar conversa i menjar lent millora:
- El gaudi global de l’àpat. - La digestió i el benestar posterior.
4.2.4. Evitar l’alcohol amb l’estómac buit
Punts clau:
- Hi ha la falsa idea que algunes begudes alcohòliques sacien, però en realitat:
- Sovint augmenten la sensació de gana. - Aporten sucres d’absorció molt ràpida.
- L’alcohol enlenteix la digestió, deshidrata i empitjora el trànsit intestinal.
Recomanacions:
- No començar el vermut o el primer got sense haver menjat res.
- Combinar sempre l’alcohol amb aigua per millorar la hidratació.
- Beure amb moderació i prioritzar begudes menys carregades de sucre.
4.2.5. El “descans actiu” després de l’àpat
Marc introdueix el concepte de descans actiu, que vol dir no quedar-se al sofà estirat immediatament després de dinar.
Suggeriments:
- Fer una petita caminada, encara que sigui curta.
- Jugar amb els nens o els nets, moure’s suaument.
Beneficis demostrats (Universitat de Goethe, Frankfurt):
- Reducció del pic hiperglucèmic postpandrial (després de l’àpat), sobretot en persones amb diabetis o sobrepès/obesitat.
- Millora de la motilitat intestinal, cosa que facilita la digestió.
Important:
- No es tracta de fer esport intens (totalment desaconsellat just després de menjar molt).
- Es tracta d’una activació suau, pensada per ajudar el cos a gestionar millor l’excés.
4.3. Després del Nadal: la sensació de “detox”
Es comenta que al gener molta gent arriba a la farmàcia amb la sensació de “cos brut” i ganes de netejar l’organisme:
- Augmenta el consum de productes com extractes de pinya o carxofa, amb efecte detoxificant i digestiu.
- Aquesta necessitat de “neteja” és un símptoma clar que durant les festes alguna cosa s’ha fet malament en l’alimentació.
Marc anima a anticipar-se:
- Aplicant els 5 consells és més fàcil que no calgui tanta “detoxificació” posterior.
5. Tancament del programa
La presentadora Belén Tierno Nebot agraeix la feina de:
- El Centre d’Estudis Rubinencs i les autores del conte per la tasca de divulgació històrica i educació patrimonial.
- El Marc Toró pels consells pràctics per gaudir de les festes sense problemes digestius.
Es desitja que molts nens i nenes llegeixin història de Rubí aquest Nadal i que l’audiència pugui celebrar amb salut i coneixement.
El programa es tanca anunciant el retorn de Rubí al dia l’endemà al matí amb Pamela Martínez Ortega i refermant el compromís de RÀDIO RUBÍ amb la informació i el patrimoni local.