Rubí al dia, d'11 a 12h
Entrevistes, seccions i connexions amb la unitat mòbil. De dilluns a divendres, d'11 a 12h.
Subscriu-te
#801 - Rubí i el 23F: 45 anys de la nit dels transistors
Inici del programa on es recorda el context del cop d'estat de Tejero i com era la ciutat de Rubí l'any 1981, amb una població majoritàriament progressista.
L'historiador analitza el caràcter endogàmic de l'exèrcit espanyol de l'època i les causes que van portar a l'intent de cop d'estat.
Relats de ciutadans sobre el clima de terror i les mesures que van prendre partits i sindicats per protegir els seus militants.
Explicació de com grups de ciutadans es van organitzar per vigilar els moviments de sectors feixistes a Rubí durant la nit del cop.
L'exalcalde narra com va rebre la notícia a l'Ajuntament i l'organització de la seguretat en un moment de desconcert total.
Anàlisi del segrest de TVE i Ràdio Nacional, i el paper de la Cadena SER explicant els fets des de dins del Congrés.
Jordi Margarit explica com es va muntar un sistema d'informació d'emergència i els intents de connectar amb altres emissores ocupades.
Josep Calvet relata l'acció de treure els llistats de col·laboradors de la ràdio per evitar que caiguessin en mans dels colpistes.
Debat sobre si els objectius del cop es van assolir mitjançant la moderació forçada del model autonòmic i l'entrada a l'OTAN.
Reflexió final sobre la monarquia i record de la celebració de la democràcia a Rubí pocs mesos després del cop.
Memòria històrica del 23F a Rubí
L'episodi d'avui de Rubí al dia, d'11 a 12h commemora el 45è aniversari del cop d'estat del 23 de febrer de 1981. A través de testimonis directes i l'anàlisi de l'historiador Jaume Parres, es reconstrueix com una ciutat majoritàriament obrera i progressista va viure unes hores de gran incertesa i por pel futur de la democràcia a l'Estat espanyol.
El context social i polític de 1981
Rubí era una ciutat de prop de 31.000 habitants amb un fort teixit social compromès amb les llibertats. Durant la tertúlia es destaca:
- L'existència d'un exèrcit encara endogàmic i reticent al canvi cap a un estat de les autonomies.
- La por real a una involució que pogués suposar una persecució de militants polítics i sindicals.
- La coexistència de grups reaccionaris locals que es van mobilitzar i patrullar durant la nit del cop.
La ràdio i el govern municipal
L'alcalde de l'època, Miquel Llogany, i els responsables de Ràdio Rubí, com Jordi Margarit i Josep Calvet, expliquen la gestió de la crisi des de l'Ajuntament:
- La creació d'un enllaç de microfonia directe des del despatx d'alcaldia fins als estudis de la ràdio.
- L'intent de mantenir l'emissió activa per informar la ciutadania, malgrat la censura militar a mitjans nacionals.
- L'anècdota de la protecció de dades: Josep Calvet va amagar l'arxiu de col·laboradors i patrocinadors de la ràdio en un garatge privat per evitar represàlies si el cop triomfava.
Valoració 45 anys després
Els convidats debaten sobre la desclassificació de documents oficials i l'impacte polític a llarg termini:
"El cop militar no va triomfar, però aquells elements que pretenien capgirar el rumb de la jove democràcia sí que van triomfar amb la LOAPA i l'aturada del model federal."
Es recorda també que la Festa Major d'aquell any va tenir com a eslògan "Visca la llibertat", simbolitzant la victòria de la societat civil sobre el feixisme.