#916 - Mala Veïna, el flamenc i la cultura a Rubí
Martí Gironell i Enric Pallarés conversen sobre l’origen de la novel·la, inspirada en els jardins de Peralada i en la llegenda d’una remeiera de Garriguella. Gironell explica la recerca sobre plantes i remeis, la transmissió oral del saber, la persecució de dones titllades de bruixes i la llibertat femenina. També parlen del valor de la documentació històrica, de la natura i de com la ficció pot connectar el passat amb qüestions actuals.
Presentació de Célia Cruz i de la seva cançó «La vida és un carnaval», seguida de la peça musical.
Francisco Roldán explica la tasca de la Casa d’Andalusia i la preparació del festival, dedicat al Niño de Osuna i a l’Ele de Osuna. La cantaora Pepa López parla dels cants que interpreta, de l’emoció de pujar a l’escenari i canta per telèfon un fragment d’un *verdial*.
Jordi Ollé recorda Lola Mas, vinculada a la Comissió de Reis, i Ritchie, company dels inicis de la ràdio i vinculat a la cultura popular. Llegeix un text dedicat a Ritchie i conversa amb Toni Bravo sobre el treball voluntari, les tasques que no es veuen i els vincles entre les persones de les entitats i els tècnics de cultura.
Helena Cubillo anuncia el documental *Les culpables*, un cicle de cinema gallec amb la pel·lícula *Antes de Nos* i una conferència d’Albert Ferrer Flamarí sobre John Williams i els grans cors del cinema.
La novel·la Mala Veïna i les dones sàvies
El periodista i escriptor Martí Gironell conversa amb el llibreter Enric Pallarés sobre la seva novel·la Mala Veïna, que es presentarà a Rubí. Gironell explica que la història parteix dels jardins de Peralada i d’una llegenda sobre una remeiera de Garriguella. La protagonista representa dones que llegien la natura i compartien remeis i coneixements, sovint de manera oral, per evitar que els seus escrits les incriminessin.
- La conversa aborda la persecució d’aquestes dones, titllades de bruixes, i la seva llibertat davant les convencions i l’autoritat de l’època.
- Gironell parla del procés de documentació històrica, de les plantes i els remeis, i del paper de la natura en la novel·la. També hi apareixen els jardins com a espai cultural i una història d’amor travessada per diferències socials.
- Pallarés destaca que la ficció històrica pot acostar el públic a aspectes del passat i fer reflexionar sobre qüestions actuals.
«La ficció és una gran eina per entendre la realitat.» — Martí Gironell
El festival Cántaro Flamenco
Francisco Roldán, president de la Casa d’Andalusia, presenta el festival Cántaro Flamenco i explica la tasca de l’entitat en la difusió de la cultura andalusa. En conversa amb la cantaora Pepa López, s’expliquen el cartell, el funcionament del festival i la llibertat dels artistes per triar els pals del flamenc. López parla dels estils que prefereix, de l’emoció de cantar en directe i interpreta per telèfon un fragment d’un verdial.
Homenatge a dues persones vinculades a la cultura
Jordi Ollé dedica un espai a recordar Lola Mas, vinculada a la Comissió de Reis, i Ritchie, antic company de la ràdio i persona vinculada a la cultura popular. Llegeix un text en memòria de Ritchie i parla amb Toni Bravo de la feina sovint poc visible de les persones voluntàries i dels vincles que es creen entre tècnics i entitats.
Agenda cultural
Helena Cubillo repassa propostes de cultura a Rubí: el documental Les culpables, un cicle de cinema gallec amb la pel·lícula Antes de Nos i una conferència d’Albert Ferrer Flamarí sobre John Williams i els grans cors del cinema.

