El Centre d'Educació Especial treballa per la seva normalització i visualització

Jordi Muntan, educador social molt vinculat al centre rubinenc, ha explicat al programa d’aquesta casa Rubí al dia, que “els pares es consideren invisibles” ja que els seus fills tenen moltes mancances a diferents nivells. És per aquest motiu que des de l’escola s’han iniciat projectes com el Rubiclack o el casal d’estiu que s’ha estrenat durant aquest mes de juliol (veure notícia), precisament per visibilitzar els nens i les nenes que tenen algun tipus de discapacitat. Però encara queden moltes coses per fer. Muntan ha comentat que, per exemple, fan sortides d’educació mediambiental, i no poden accedir al bosc de Ca N’Oriol amb cadira de rodes que, a més, és el seu espai de referència. I ha afegit que hi ha molts indrets i edificis a la ciutat que no disposen de cap mena d’accessibilitat habilitada. I no només això sinó que existeixen problemes a nivell d’inserció laboral i ocupacional o residencials. Per a Muntan, cal pensar en tot el col·lectiu, no només en els nens i les nenes, sinó també quan es fan grans. Per això, una de les idees que hi ha és crear una taula de discapacitat on intervinguin diferents actors i que tingui com a objectiu normalitzar.

Muntan ha afegit que està segur que amb el nou equip de govern s’entendran molt bé i que podran treballar plegats, cosa que no passava amb l’anterior. Una de les qüestions més urgents que s’han d’abordar és què passa amb els joves que ja no poden continuar al Centre d’Educació Especial de Ca N’Oriol perquè a Rubí no hi ha gaire possibilitats de continuar formant-se o de treballar i molts o bé han de marxar de Rubí o bé s'han de quedar a casa.

Poblacions com Sant Cugat, Cerdanyola i Sabadell porten molts anys treballant aquests projectes i Rubí s’ha quedat molt enrere, segons Jordi Muntan.

Jordi Muntan, educador social

{mp3}talls_noticies/2015/07%20JULIOL/2015_07_22_cee1{/mp3}

{mp3}talls_noticies/2015/07%20JULIOL/2015_07_22_cee2{/mp3}