Tres professors de la UOC publiquen un estudi i una guia de bones pràctiques sobre l'abús sexual

Una qüestió que, malauradament, es troba d’actualitat amb tots els casos que han sortit a la llum darrerament. Segons aquest estudi, es tracta d’una problemàtica molt complexa i una de les principals conclusions és que en molts dels casos és molt difícil que les víctimes arribin a denunciar perquè no troben tot el suport que necessitarien al seu entorn. És una de les principals explicacions de per què només denuncien el 10 per cent de les víctimes d’abusos sexuals. L’estudi també parla que en molts casos la víctima no vol recordar, no vol que la culpin i, a més, hi ha un desconeixement i una clara desconfiança en el sistema judicial.

Per aquest motiu, segons Tamarit, és tan important donar tota la informació possible i el suport que sigui necessari. L’estudi també inclou una guia de bones pràctiques que precisament pretén donar eines perquè els professionals coneguin les necessitats i els drets dels menors i per facilitar l’accés al sistema judicial. Entre aquestes bones pràctiques, Tamarit ha explicat que s’ha de respectar el procés i el temps que necessita cada víctima i desvincular-ho de la denúncia.

Una altra qüestió interessant a tenir en compte és la prescripció del delicte. Tamarit ha comentat que un dels problemes de l’abús sexual infantil és que moltes víctimes necessiten un procés molt llarg per acceptar el que els hi ha passat i algunes "fins que no arriben a la trentena no s’atreveixen ni a explicar-ho". Per tant, pot passar que el delicte hagi prescrit. Però el catedràtic ha explicat que l’any 1999 es va produir un canvi legislatiu i desde llavors, el temps de prescripció comença a comptar a partir dels 18 anys. Fins i tot així, no és suficient.

Josep Maria Tamarit, catedràtic de la UOC i president de la Societat Catalana de Victimiologia

{mp3}talls_noticies/2016/03%20mar%C3%A7/2016.03.17.abussexual1{/mp3}

{mp3}talls_noticies/2016/03%20mar%C3%A7/2016.03.17.abussexual2{/mp3}