L'Ateneu s'omple per parlar sobre la crisi de les persones refugiades
La trobada d'aquest dimecres ha volgut aprofundir en la situació de les persones en els camps de refugiats d’Europa, com Idomeni (frontera entre Grècia i Macedònia), però també dels països veïns als punts de conflicte, és a dir, Líbia o Jordània en el cas de Síria. L'entitat municipalista Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha destinat una partida especial aquest any per aquest tema. Aquesta l'ha dedicada a donar suport a entitats que treballen a Grècia i Sèrbia en el cas d'Europa, però també a d'altres situades en camps a Líbia i Jordània, els primers països de trànsit. "A vegades l'atenció oblida 4, milions de refugiats que estan als països segons i que pateixen vulneracions de drets", explica la técnica del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Víctoria Planas. I especifíca que al Líban no tenen dret a la ciutadania i "això també s'ha de dir", diu Planas que remarca: "hi ha 450.000 persones sense passaport o a Jordània que hi ha 12 camps de refugiats". Aquest se sumen als que ja són a Europa.
Pel que fa a l'arribada a casa nostra, el procés per a l’acollida a Catalunya, que depèn de les directrius de l’Estat espanyol, consta d’un programa de 24 mesos, els 6 primers amb plaça residencial. Catalunya, fins fa poc només tenia 28 places. El nombre limitat dificulta el procés d’adaptació de la persona: "Ara es podran oferir 250 places però són insuficients perquè independentment de les persones que han d'arribar de les quotes espanyoles, continuen venint persones de manera informal", explica Enric Morist, coordinador de Creu Roja a Catalunya. Unes persones que arriben a través de les fronteres espanyoles: Ceuta i Melilla i l'aeroport de El Prat.
Per la seva banda, Anna Palou, de la plataforma Stop Mare Mortum, ha reivindicat el paper de la ciutadania mobilitzada per aturar les polítiques migratòries i d’exterior dels Estats de la Unió Europea. Unes polítiques, segons Palou, que amb l’acord entre la UE i Turquia demostren clarament que vulneren el dret internacional i els drets humans. "Parlem de la societat civil que ha anat al terreny i que està suplin les necessitats que no cobreixen les institucions europees ni el govern grec, però també de la que està a casa nostra i que li correpont sortir al carrer i exigir als polítics que actuïn en conseqüència i sobretot d'acord amb la llei".
A Catalunya la Generalitat ha creat el Comitè per a l'Acollida de Persones Regugiades com una eina de coordinació entre els diferents actors catalans: des de les institucions a la societat civil. Malgrat tot, el tècnic del comité, Jordi Virgili, destaca que si Catalunya tingués competències actuaria d’una altra manera: "Si fossim un Estat independent actuaríem com altres països més acollidors, per exemple, Canadà" i afageix que "Catalunya és una terra d'acollida i no només per memòria històrica".
La regidora de l'àrea de Serveis a les Persones, Marta García, ha presentat l’acte i ha apel·lat a estar alerta a les informacions canviants perquè condicionen la resposta dels municipis. L’Ajuntament de Rubí i el Consell de Cooperación han estat els organitzadors d’aquesta xerrada.
Víctoria Planas, técnica del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
{mp3}talls_noticies/2016/04%20abril/2016.0406_Planas_Fons{/mp3}
Enric Morist, coordinador de Creu Roja a Catalunya
{mp3}talls_noticies/2016/04%20abril/2016.0406_Morist_CreuRoja{/mp3}
Anna Palou, de la plataforma Stop Mare Mortum
{mp3}talls_noticies/2016/04%20abril/2016.0406_Palou_STOPMM{/mp3}
Jordi Virgili, tècnic del Comitè per a l'Acollida de Persones Regugiades de la Generalitat
{mp3}talls_noticies/2016/04%20abril/2016.0406_Virgili_Gene{/mp3}
