Una quarantena de persones “descobreixen” l’èxit de la Patum a l’Ateneu

Cultura
Joan Miquel Merino, de la Colla de Geganters, amb Rumbo, l'alcaldessa i el regidor de Cultura
Joan Miquel Merino, de la Colla de Geganters, amb Rumbo, l'alcaldessa i el regidor de Cultura

Els orígens de La patum s'han de buscar en la celebració de Corpus Christi, festa nascuda durant el segle XIII i universalitzada el 1316 pel papa Joan XXII. A la ciutat de Berga la referència documental més antiga conservada de la festivitat del Corpus i la seva Processó correspon al 20 de maig de 1454. L'any 1983, la Patum va ser declarada per la Generalitat de Catalunya Festa patrimonial d'interès nacional i el 25 de novembre de 2005 fou declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Albert Rumbo, historiador i gerent del Patronat Municipal de la Patum de Berga, explica que un dels secrets de la pervivència de La Patum és que “no és una festa estàtica” i que s’adapta als temps gràcies a petits canvis espontanis que es fan per demanda popular. Per exemple, l’any 1978 els Tirabols no es van poder fer a la nit perquè va ploure i la gent va demanar fer-los al dia següent al migdia. A partir de llavors, aquesta modificació va arrelar a la Patum. Així, com diu Rumbo, malgrat tenir “rituals tradicionals i potser anacrònics”, és una festa “viva i potent” que perdura gràcies a la seva adaptació a la societat contemporània i, sobretot, “al jovent que la fa seva”. I és que l’historiador explica que a la celebració “tothom és actor i no espectador”. La Patum és el principal reclam turístic de Berga. La ciutat, de 16.000 habitants, arriba a acollir gairebé 80.000 persones durant el festeig. Enguany, la cita s’està celebrant entre el 21 i el 29 de maig.

La xerrada d’aquest divendres a Rubí estava organitzada per la Colla de Geganters de Rubí i s’emmarcava en el cicle A l’Ateneu en parlem. La trobada va comptar amb la presència institucional de l’alcaldessa Ana María Martínez, així com la del regidor de Cultura Moisés Rodríguez.

D’altra banda, relacionat també amb la Patum i amb protagonisme rubinenc, a l’Arxiu Comarcal del Berguedà es pot veure la mostra La Patum vista per Ignasi Marroyo. Així, la mostra de les fotos del rubinenc sobre aquesta celebració es pot veure a Berga fins l’1 de juliol.

 

Albert Rumbo, historiador i gerent del Patronat Municipal de la Patum de Berga

{mp3}talls_noticies/2016/05%20maig/2016_05_23_patum_xerrada_post{/mp3}

 

 

 

 

 

Notícies relacionades