L’esperança de vida a Rubí és de 82,3 anys

L’estudi que ha fet la Generalitat recull dades de les Àrees de Salut Bàsiques, els ambulatoris. Així tenim que a Rubí l’esperança de vida canvia en funció del CAP, és a dir, de la zona o barri. Per exemple, l’àrea 1 (cap Mútua) és el que té una esperança de vida menor amb 81,7 anys; l’àrea 2 (Cap Anton de Borja) té l’esperança de vida més gran a la ciutat amb 83,3 anys i l’àrea 3 (CAP Sant Genís), 82 anys.

El director de la Fundació Salut i Envelliment de la Universitat Autònoma, Antoni Salvà, explica que en l’esperança de vida incideixen factors individuals com la genètica però també altres de tipus col·lectiu com el nivell educatiu, l’ocupació, el nivell socioeconòmic etc.

Per l’expert en envelliment, les dades són preocupants perquè venen a dir que hi ha alguns elements externs a nosaltres que determinen la nostra esperança i qualitat de vida. La Generalitat, en base a aquestes dade,s ha decidit actuar en els ambulatoris on hi ha diferències més importants. Aquest any ho farà a 25 centres catalans, alguns d’ells a la comarca. S’han considerat zones prioritàries  els barris de La Serra, Nord, CA n’Oriac i Sud a Sabadell i a la zona de Terrassa est.

El doctor Salvà afirma que si considerem que el context determina l’esperança de vida cal incidir en aspectes preventius a les escoles, els centres de treball i les pròpies Àrees Bàsiques de Salut.

Finalment, el director de la Fundació Salut i Envelliment ha admès que els Ajuntaments poden tenir un paper decisiu a l’hora de corregir aquestes diferències perquè tot i que no tenen competències de salut sí s’encarreguen de la prevenció i són els que estan més a prop de la població. Rubí té un pla de salut elaborat entre el 2011 i 2014 que contemplava, entre d’altres coses, aquestes qüestions.

Antoni Salvà, director de la Fundació Salut i Envelliment

{mp3}talls_noticies/2017/febrer/090217envelliment%201{/mp3}

{mp3}talls_noticies/2017/febrer/090217envelliment%202{/mp3}