Gairebé la meitat dels contractes signats a Rubí són per a peons industrials
A Rubí, les professions de les quals es van signar més contractes a 2018 entre els homes van ser peó industrial (43%), operador de maquinària (5%), i recollidor de residus-venedors al carrer (4%). Entre les dones, també hi ha majoritàriament peons industrials (41%), seguides d’empleades de la neteja (8%) i administratives (6%).
Una situació molt diferent de la que es va donar al conjunt de Catalunya, on el pes dels peons industrials és només del 12%. Continua sent la professió amb més contractes entre els homes (15%), seguida de treballadors de la restauració (11%) i peons del transport (5%). Entre les dones de tot Catalunya però, els contractes més nombrosos van anar cap a les empleades de la neteja (11%), seguides de les treballadores de la restauració (10%) i, en tercera posició, les peons industrials (9%).
Al conjunt del Vallès Occidental, els contractes també són majoritaris entre els peons industrials, tot i que només representen el 19% del total, la meitat que a Rubí. Entre la resta de contractes, la restauració i la construcció (entre els homes) i la cura de persones (dones) tenen més pes de mitjana que a la nostra ciutat.
Bretxa de gènere
Pel que fa als directius i gerents, a Rubí es van signar l’any passat 69 contractes. Només 17 d’aquests corresponien a dones (25%). Una proporció per sota de la mitjana comarcal (32%) i la catalana (36%).
A Rubí, les dones són majoritàries entre els professionals científics i intel·lectuals (especialment en l’àmbit de la salut i l’ensenyament); administratives i oficina (excepte pel que fa al sector financer); restauració, personals i venedors (més dones a cures i comerç, més homes a restauració); i tècnics professionals (especialment del sector sanitari i comptable, no tant a cultura, ciències o TIC).
Els mateixos contractes, més precarietat
Rubí ha arribat els darrers anys a una xifra de contractes anuals similar a la que hi havia poc abans de la crisi econòmica. El 2018 es van signar poc més de 30.000 contractes, aproximament els mateixos que a 2007.
El que ha canviat, com a la resta d’Espanya, és la temporalitat d’aquests treballs. A Rubí, abans de la crisi, els contractes de menys d’un mes de durada representaven el 18% del total. Ara, superen el 40%.
Tot i que la durada dels serveis és evidentment més curta ara, el cert és que la proporció entre els contractes temporals/indefinits no ha variat gaire en onze anys, movent-se entre el 86% (2007) i el 88% (2018) de temporalitat.
