3.000 llars rubinenques tenen dificultats per pagar la hipoteca

La nostra ciutat tindrà un Pla local per a la inclusió social en un futur no gaire llunyà. I el primer pas per poder comptar amb aquest pla ja s'ha fet que és la presentació d'una diagnosi inicial a la Taula d’Inclusió Social amb moltes dades a tenir en compte. El següent element en l'elaboració del pla serà un procés participatiu que servirà per completar aquesta anàlisi i que començarà ben aviat. 

Amb les dades presentades, es denota una preocupació important per la situació de moltes persones a la nostra ciutat que estan en risc d'exclusió social. Així, per exemple, els nivells més alts de pobresa a Rubí els trobem en les dones amb situacions greus de vulnerabilitat i remarcant la feminització de la pobresa. Però també els trobem en la infància i adolescència, a les persones amb un nivell baix de formació, persones estrangeres o en llars monomarentals. Aquests nivells de pobresa responen a un dels principals problemes de la societat actual que és l’habitatge. Hi ha molta diferència entre els rendes familiars i el que valen els pisos, segons aquesta diagnosi, cosa que s’està traduint en situacions d’exclusions residencials. I per posar-hi xifres concretes: 3.000 llars tenen moltes dificultats per pagar la hipoteca, 942 en el cas del lloguer i també remarca els 850 habitatges que podrien estar ocupats.

En relació a la Renda Familiar Disponible a Rubí (una altra dada que es dona en aquesta diagnosi inicial) va ser de 12.100 euros per habitant l’any passat, l’any de la pandèmia. Els més afectats per aquesta situació continuen sent els aturats que tenen més de 55 anys, i d’aquests, el 35 per cent són dones. A més, el 33 per cent d’aquelles persones que porten sense feina molt de temps tenen un nivell formatiu baix.

A tot això cal sumar que la població rubinenca es va envellint cada vegada més i, un element que ha de preocupar i molt, també puja l’índex de solitud no desitjada de persones més grans de 65 anys, cosa que augmenta el risc d’exclusió social.

En darrer terme, la diagnosi presentada explica que un 11 per cent de la població està sent atesa per Serveis Socials Bàsics de l’Ajuntament per diferents problemàtiques: manca d'habitatge, dificultat per pagar lloguer o subministraments bàsics com l'aigua o la llum i per fer front a necessitats bàsiques com l’alimentació o la higiene. 

Procés participatiu
Després d'aquesta diagnosi inicial que serveix per començar a treballar, arribarà el procés participatiu que també forma part de l'elaboració final de pla.

Un procés participatiu que s’ha definit en 5 tallers adreçats a professionals dels serveis municipals, d’altres administracions, personal d'entitats prestadores de serveis i personal d'entitats participants en programes socials; i en un taller general per a persones usuàries de serveis i programes socials. Els tallers tractaran aspectes com ara l’economia i l'habitatge, la formació i el mercat laboral, la salut, les relacions i la ciutadania.

Després, s’haurà de fer una avaluació quantitativa i qualitativa de tots els temes treballats i de les dades i, llavors, vindrà la part de fer propostes, de definir quines accions seran les prioritàries per fer front a totes aquestes problemàtiques. I tot plegat culminarà en el Pla local per a la Inclusió social que ha d'esdevenir un projecte transversal de ciutat.