Informe d’habitatge: lloguer i emergència, les dues fites de Rubí per als pròxims anys

1. Com és la població rubinenca i com serà en les següents dècades?

El ritme  de creixement de la població rubinenca s’ha alentit. En la darrera dècada el ritme de creixement ha passat del 3% al 1,5%. Amb tot Rubí segueix sent una de les poblacions amb el creixement vegetatiu (diferència entre naixements i morts) més alt que la resta de la comarca i Catalunya. En 10 anys Rubí ha passat de 74.381 habitants a 78.433. A més, és la ciutat catalana amb una mitjana més alta de fills per dona (1,5). El saldo migratori també ha baixat excepte en persones vingudes de fora de l’estat. Aquesta xifra s’ha triplicat entre 2002 i 2018. La majoria de migracions, però, són pròximes. És a dir, de persones de Sant Cugat majoritàriament i d’altres zones de l’àrea metropolitana, cosa que fa pensar que el preu de l’habitatge podria ser un factor clau en aquest sentit. Amb tot, la taxa de persones d’origen de fora de l’estat és del 12,5%.

Rubí té una població de mitjana edat. La meitat dels rubinencs tenen entre 30 i 65 anys. La taxa d’envelliment és lleugerament inferior a la resta de Catalunya i per cada 100 menors de 15 anys hi ha 94 majors de 65. El mateix passa amb la taxa de sobre envelliment que segueix per sota de la mitjana del país. Tots els grups d’edats han crescut en els darrers anys excepte els que tenen entre 16 i 34 anys.  De fet, s’ha produït una pèrdua significativa d’habitants en el grup de 20 a 34 que són els potencials demandants d’habitatge.

Fins el 2033 la població creixerà un 14% i arribarà  als 87.000 habitants. Segons les estimacions de la diagnosi del Pla d’Habitatge, el creixement tindrà a veure majoritàriament amb les migracions que representaran més del 80% dels nous rubinencs mentre que el creixement natural serà el 22% del total. El grup d’edat que més creixerà serà el de majors de 65 anys que al 2033 representarà més del 20% de la població rubinenca. El segon grup d’edat serà el dels 16 als 64 anys.  6 de cada 10 rubinencs estaran en aquest grup.

2. Com està el mercat de l'habitatge a la ciutat?

Més de la meitat de la població viu al districte 4 que comporta la zona urbana de la ciutat. Els barris més poblats segueixen sent el centre i la zona nord, però a on ha augmentat més la població en termes percentuals és als barris nous com Sant Jordi Parc o Ca N’Alzamora i a les urbanitzacions.  Per exemple, en els darrers 25 anys la població de les urbanitzacions s'ha triplicat i ha passat de ser el 7% a ser-ne el 21%.

La modalitat d’habitatge preferida pels rubinencs segueix sent la propietat tot i que en els darrers anys va perdent interès davant el lloguer. I així trobem que els habitatges de propietat han baixat des de 2001 del 88% al 77% mentre que el lloguer ha passat de ser el 8% al 2001 al 19% al 2019. El nombre de pisos construïts també ha baixat. Si abans de la crisi econòmica, fonamentada bàsicament en la bombolla immobiliària, es construïen un miler de pisos l’any, al 2018 se’n van fer 92.

Curiosament, el preu per metre quadrat dels pisos nous és més econòmic que el del mercat de segona mà. El preu dels pisos nous a Rubí és significativament més baix que altres ciutats de l’entorn, cosa que explicaria l’entrada de nous habitants procedents de la pròpia comarca o l’àrea metropolitana. Tot plegat té a veure amb les dimensions dels habitatges nous i de segona mà. Els pisos de segona mà, són més cars que els de nova construcció, però segueixen estan per sota de la resta de poblacions. A Rubí els pisos tenen dimensions menors i això els converteix en més assequibles. Després de diverses fluctuacions, el preu mitjà per metre quadrat a la ciutat està al voltant del 2.000 euros. Aquest mercat té una tendència a anar augmentant. (vegeu notícia)

En el cas del lloguer, el preu ha pujat de forma significativa en els darrers 5 anys. Ha passat de ser de 476 de mitjana a més de 600 l’any passat. Al darrer trimestre de 2019 el preu mitjà de lloguer va arribar a 700 euros (vegeu notícia), una xifra que no es veia des d’abans de la crisi, al 2007. La dada més significativa, però, és que en aquest temps, el nombre de llogaters s’ha doblat. També és destacable que, al contrari del que passa amb el mercat de propietat, a Rubí el lloguer no és més baix que a d’altres poblacions pròximes. Les dues capitals estan per sota de la ciutat en preu de lloguer. 

3. Emergència habitacional

A Rubí hi ha emergència habitacional (vegeu notícia) Les sol·licituds d’ajuda relacionades amb l’habitatge han passat de 82 al 2014 a 323 al 2018. La majoria de persones que tenen algun tipus de problema amb l’habitatge són famílies, el 73%. Per edats, el grup més demandant d’ajuda és el comprés entre els 35 i els 65 anys. Representen la meitat del total. La majoria de persones que estan en risc d’exclusió, és a dir, que tenen dificultats per mantenir el seu habitatge tenen una renda d’entre el 1,5 i el 2,5 de l’IRSC, al voltant de 20.000 euros de renda anual. La dada no és del tot negativa perquè es tracta de famílies que podrien fer front al pagament d’una hipoteca o lloguer social reduïts.

Amb tot, les persones que necessiten ajuda econòmica o directa per fer front a les despeses d’habitatge han augmentat. En els darrers 5 anys, aquestes demandes s’han doblat i han passat d’estar al voltant de les 500 al miler. De fet, el consistori destina 246.000 euros a aquestes ajudes i la meitat, 120.00, són per endarreriments o impagaments de lloguer. La majoria de consultes a l’Oficina Local d’Habitatge també estan relacionades amb el lloguer. La demanda d’habitatge social oscil·la entre els 500 i els 600 casos.

A Rubí és complicat emancipar-se. Fins els 24 anys pràcticament no hi ha emancipació. Només marxa de casa l’ 1% dels joves. Més de la meitat dels joves de fins a 34 anys també viuen encara amb els pares.

4. Habitatges principals, buits i ocupats

A Rubí hi ha 32.000 habitatges, 28.000 són habitatge principal. En els darrers 5 anys el nombre d’habitatges ha crescut molt poc i s’han reduït els pisos sense ningú empadronat. La majoria d’habitatges rubinencs es va construir a la dècada dels 70. El segon període amb més construcció va ser la dècada dels 90. Segueix sent complicat fer un cens real de pisos desocupats. L’informe parla d’uns 3.000 habitatges a on no hi ha ningú empadronat però es calcula que els pisos buits poden estar al voltant dels 1.500. Aquesta diferència s’explica perquè alguns habitants no estan empadronats, són segones residències o tenen un ús comercial, entre altres raons. El consistori prepara un pla d’inspecció per acotar al màxim aquesta xifra i conèixer la situació real d’aquests immobles. Per contra, hi ha 850 habitatges ocupats. El 80% pertanyen a grans tenidors i la majoria estan ocupats per famílies, el 64%.

5. Projecció per als propers anys

La diagnosi del Pla d’Habitatge fa una projecció de les necessitats de la ciutat en els pròxims anys. De forma molt resumida podem dir que hi haurà prop de 5000 joves amb problemes per emancipar-se, 2.140 persones amb dificultats econòmiques per fer front a l’habitatge i 1.500 unitats convivencials noves que buscaran el seu primer pis. La majoria de llars unipersonals (55%) estaran habitades per majors de 60 anys. Les de dues persones majors de 60 seran el 53%. L’informe apunta que seran necessàries soluciona adaptades a aquest col·lectiu. La normativa catalana sobre habitatge estableix l’anomenada solidaritat urbana que parla d’un 15% d’habitatge social a les ciutats a assolir en les pròximes dues dècades. A Rubí, per acomplir aquesta fita calen 4700 habitatges socials en diferents modalitats i ja comptem amb un miler.

Finalment, l’informe estableix 5 grups als que cal parar especial atenció en els pròxims anys: els joves, les persones en risc d’exclusió habitacional, les que estan ja en exclusió i la gent gran que tindrà dificultats per aconseguir lloguers.