El Parlament aprova la regulació dels lloguers a Rubí i altres ciutats amb "mercats tensats"
L'Índex de preus de referència del lloguer era, fins ara, una eina orientativa que permetia conèixer els preus mitjans del lloguer en una determinada zona, segons les condicions de l'immoble. Amb l'aprovació d'aquesta llei, els nous contractes de lloguer no podran superar aquests preus mitjans en les ciutats afectades, com Rubí. Per ser una ciutat "d'habitatge tens", com la nostra, cal que els lloguers hagin pujat per damunt de la mitjana catalana o que el seu import superi el 30% dels ingressos dels menors de 35 anys. Bàsicament, es tracta de les ciutats de l'Àrea Metropolitana i les capitals de província.
Tot i contemplar algunes excepcions (es permeten pujades als propietaris que guanyin menys d'uns 2.000 € mensuals o que hagin reformat l'immoble), els impulsors de la nova llei confien que servirà per fer front a l'especulació immobiliària, ajudar a garantir l'accés a l'habitatge i frenar l'acumulació d'actius dels grans tenidors.
Carlos Águila, un dels portaveus del Sindicat del Lloguer de Rubí, ha valorat molt positivament la nova norma, destacant que "és la primera vegada en democràcia que es regularà el preu del lloguer". Tot i això, des de l'entitat local ho consideren un punt de partida: "Per apropar-nos a la proporció dels ingressos que destinem al lloguer segons Nacions Unides, encara hauríem de reduir els preus un 40%".
La tramitació de la llei no ha estat exempta de polèmica. Impulsada per entitats socials i recollida per JxC, ERC, els comuns i la CUP, l'espai postconvergent va introduir esmenes importants un cop presentada. Unes modificacions que, segons el Sindicat del Lloguer, suposaven una "esmena a la totalitat" que desvirtuava totalment la nova llei. Finalment, els quatre partits han arribat a un acord in extremis unes hores abans de l'aprovació a la cambra catalana aquesta tarda.
En teoria, una vegada aprovada aquesta Llei, s'ha de començar a aplicar automàticament. Els seus impulsors, però, temen que Moncloa recorri la norma davant del Tribunal Constitucional, un moviment que aturaria de facto la seva aplicació. Si, per contra, són alguns dels partits polítics que s'hi han oposat (Cs, PSC i PP) els que recorren al TC, la llei podria estar vigent uns mesos mentre els magistrats debaten si s'ajusta o no a la Carta Magna.
