“Ciutat morta” reflexiona sobre la corrupció al CRAC

Els fets que denuncia l’audiovisual van succeir el 4 de febrer de 2006. La Guàrdia Urbana va detenir diversos joves, que van ser condemnats i van ingressar a la presó. Tot això, per la seva suposada relació amb l'agressió d'un agent del mateix cos de policia durant el desallotjament del Palau Alòs de Barcelona, fins llavors ocupat. Una d'aquestes persones detingudes era la psicòloga Patricia Heras, que es va suïcidar durant un permís penitenciari l’any 2011.

Ciutat morta explica aquest cas a partir de la història d’Heras. Tot i això, els responsables del documental diuen que només és el punt de partida per fer “una denúncia col·lectiva” d’altres casos similars que “estigmatitza una sèrie de persones”, com diu Xavier Artigas, un dels directors de Ciutat morta. Artigas es sociòleg, artista visual i fundador de la productora Metromuster. Juntament amb Xapo Ortega, dissenyador gràfic que col·labora amb material de denúncia social i política per a col·lectius vinculats a moviments socials de Barcelona, va dirigir el documental l’any 2013. Per a Artigas, la idea de “parc temàtic” de la ciutat de Barcelona que es ven al turisme està esgotada. Per al realitzador, Ciutat morta és la contraposició d’aquesta imatge amb la de la "gent que vol canviar el món" i recuperar la ciutat com a espai combatiu. 

El documental ha aconseguit la Biznaga de Plata al Festival de Cine de Málaga i ha passat per altres festivals de cinema com el de San Sebastián. De fet, aquest dimarts 18 de novembre a les 21.15 h es podrà veure també a l’auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) dins de L’Alternativa, el Festival de Cinema Independent de Barcelona.

Xavier Artigas, un dels directors de Ciutat morta

{mp3}talls_noticies/2014/11_2014_Novembre/2014_11_12_ciutat_morta_post0{/mp3}

{mp3}talls_noticies/2014/11_2014_Novembre/2014_11_12_ciutat_morta_post1{/mp3}