La Infància: una experiència rubinenca en autogestió

Un dels principis d’aquest casal autogestionat era que tothom tingués un paper. Així, es feia una reunió setmanal per organitzar les tasques. Per exemple, els pares i mares s’encarregaven de recollir els excedents de menjar que el Mercat Municipal i altres establiments cedien al projecte. Després, es reunien per preparar els menús per als dos dies que es feia el casal. "El més important era prendre les decisions entre tots, per als menús s'havia de tenir en compte, per exemple, que hi havia nens d'altres religions", explica Judit García,  una de les participants del casal autogestionat.

La idea era donar eines als participants i que ells mateixos poguessin crear les xarxes oportunes per no dependre de terceres persones. Però a banda de les activitats i els menjars, també era fonamental l’educació emocional. "Feiem servir la paraula 'Stop'. Si en algún moment un nen sentia que no li agradava una activitat o un comportament deia 'Stop' i així s'evitava que comencés una baralla", diu García.

I és que el casal autogestionat es basa en l’educació llibertària, que pretén que els alumnes s’impliquin i no estiguin només “dirigits”. D’aquesta manera, la intenció és que puguin resoldre els conflictes i, a més, siguin solidaris i es converteixin en ciutadans crítics.

Judit García, participant del Casal

{mp3}talls_noticies/2014/11_2014_Novembre/2014_11_18_autogestionat_1{/mp3}

{mp3}talls_noticies/2014/11_2014_Novembre/2014_11_18_autogestionat_2{/mp3}