Juan Martínez declara com a testimoni dels crims del franquisme

La causa 4591/2010 es va interposar als tribunals argentins al 2010 per la jutjessa María Servini de Cubría, emparada pel dret a la justícia universal, recentment eliminat de la legislació espanyola. La magistrada investiga el franquisme per crims de genocidi i contra la humanitat entre el cop d’Estat que va iniciar la Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936) i les primeres eleccions democràtiques després de la mort del dictador (15 de juny de 1977).

Juan Martínez, de 88 anys, és un dels querellants d'aquesta causa (veure notícia) i va patir una dura repressió política durant la dictadura. Represaliat, torturat i empresonat durant cinc anys, el 1971 es va exiliar a París i no va tornar fins 1976. Martínez era militant del PSUC i membre de Comissions Obreres. Segons explica la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, Martínez “mai ha oblidat els rostres dels seus torturadors”. Actualment, el rubinenc és membre d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), l’associació per a la recuperació de la memòria històrica i democràtica Neus Català i altres col·lectius en defensa de la memòria històrica i les víctimes del franquisme.

La declaració de Martínez tindrà lloc dimarts 7 de juliol a les 9.30 h.

A l'abril, les germanes Carme i Merçona Puig Antich van omplir la Sala Neus Català en un acte que es va fer coincidir amb el dia de la República, però també amb el cinquè aniversari de la querella que es va interposar pels delictes de genocidi i crims de lesa humanitat comesos a Espanya per la dictadura franquista. La causa va començar amb dues querelles el 14 d'abril de 2010 i al gener de 2013 havia augmentat fins a 150. Pels querellans, tres dels quals són rubinencs, el pas dels temps no els farà desistir (veure notícia)

Juan Martínez, represaliat pel franquisme

{mp3}talls_noticies/2015/07%20JULIOL/2015_07_03_juan%20martinez{/mp3}