La majoria de les desaparicions de persones (99%) no responen a causes criminals i gairebé en tots els casos es resolen de forma satisfactòria. Des de fa gairebé una dècada, els Mossos d'Esquadra tenen l'Oficina d'Atenció a les Famílies de Persones Desaparegudes que tracta els casos de forma personalitzada.
✍🏼Belén Tierno Nebot
La cap de la unitat, Laura Villanueva, explica que hi ha molts mites i tòpics al voltant de les desaparicions. El fenomen de les desaparicions respon a causes múltiples, es pot donar en qualsevol entorn i necessita una atenció molt personalitzada. Villanueva ha assegurat que des de la seva unitat treballen per fer aquesta atenció individual a les famílies i fer difusió del fenomen. En cas que una persona desaparegui sense causes aparents cal denunciar-ho a la comissaria de Mossos de forma immediata. En cada cas, les unitats d'investigació i l'oficina de suport treballaran la forma més adient per resoldre el cas.
Cada any es denuncien més de 3.000 desaparicions, el 27%, són de menors d'edat. Amb tot, el perfil del desaparegut és un home adult i un de cada tres té algun problema de deteriorament cognitiu o de salut mental.
Les xarxes socials són importants per als investigadors, però poden ser també perilloses
Des del 2017, les xarxes socials com ara Twitter i Facebook han entrat com una eina indispensable a la taula dels investigadors, però la cap de l'oficina assegura que en molts casos poden ser contraproduents. Perquè amplifiquen els casos i generen la sensació que desapareixen massa persones, perquè exposen a les persones desaparegudes i les seves famílies a l'opinió pública i perquè en alguns casos poden perjudicar la investigació.
Segons Villanueva, les xifres són bastant similars cada any i des de la pandèmia el nombre de casos han baixat. La majoria de les desaparicions es resolen de forma satisfactòria. Només un 1% de casos queden sense solució tot i que, segons la caporala dels Mossos, poden continuar actius. En el cas de persones adultes que desapareixen voluntàriament per començar una nova vida es considera que són casos solucionats de forma òptima tot i que la família o la gent pròxima consideri que la persona en qüestió segueix en parador desconegut.
