Alejandro Ruíz-Huerta: ‘Estem en una democràcia de mínims’
Alejandro Ruíz-Huerta, supervivent de la matança d’Atocha, afirma que la situació política i social actual és molt complexa i l’auge de l’extrema dreta recorda a la crispació de la transició. Per l’expert en dret constitucional, estem en una democràcia de mínims i cal seguir lluitant per arribar a una democràcia plena.
✍🏼Belén Tierno Nebot
Alejandro Ruiz-Huerta Carbonell és doctor en dret i llicenciat en ciències empresarials. Des de 2007 col·labora amb la fundació Abogados de Atocha, creada per Comissions Obreres, per mantenir viva la memòria dels lletrats assassinats el 24 de gener de 1977 a mans d’un grup de pistolers d’extrema dreta. Aquests dies visita la ciutat per col·laborar en els actes d’homenatge que el sindicat està fent als advocats madrilenys.
Ruíz-Huerta assegura que els militants de partits i dels moviments socials van fer ‘ el que van poer’ durant la transició. L’advocat assegura que van treballar per la llibertat i la democràcia però que es van trobar molts entrebancs. ‘Els forats negres del feixisme’ que impregnen encara ara la societat i la política impedeixen arribar a una democràcia plena. Per l’advocat, cal seguir lluitant dia a dia per millorar un sistema de govern i una participació ciutadana que està en constant canvi. Cal repensar-ho tot, segons Ruíz-Huerta, i debats com el feminisme, l’ecologia o la lluita contra les guerres estan de plena actualitat i revisió. Finalment, l’advocat ha fet referència a la Llei de Memòria Democràtica. Per Ruíz Huerta, la llei obre el camí a la restitució de la memòria de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura però caldrà veure com s’aplica.
