Ciutadania i entitats ja poden fer aportacions a la futura ordenança de sorolls
Ja s'ha obert el període de consulta pública de la futura ordenança de sorolls i vibracions de Rubí. La ciutat registra unes 1.800 queixes cada any per aquestes molèsties, un centenar de les quals acaben sent denúncies, però encara no hi ha un document que reguli clarament què es pot fer i què no i com sancionar els incompliments.
L'anunci de la futura norma es va fer per primera vegada l'any passat, tot i que encara s'hi està treballant. De fet, el desenvolupament de l'ordenança involucra una comissió específica d'una dotzena de tècnics de diferents serveis.
El govern municipal ja tindria un primer esborrany del text. Aquesta setmana, però, s'ha obert un procediment al portal Participa Rubí per tal de recollir aportacions, opinions i comentaris que es valoraran en el redactat final de l'ordenança.
Existeix una àmplia legislació estatal i autonòmica sobre la contaminació acústica, però l'Ajuntament explica que és insuficient en l'aplicació local quan s'han de solucionar les problemàtiques concretes. Segons el regidor de Medi Ambient, Andrés Medrano, s'elaborarà una zonificació clara de la ciutat (amb zones d'especial protecció, si s'escau), uns límits de decibels per activats, un règim de control i sancions...
Medrano s'ha referit a la regulació de la pirotècnica de cara a les molèsties que genera als animals, que és un compromís del Ple, com a un dels capítols que inclourà aquesta ordenança.
Mapa de sorolls
En el marc dels treballs de la nova ordenança, és probable que s'actualitzi el mapa de sorolls de Rubí, que data de 2012. El mapa de superacions, que creua el mapa de sorolls amb el de la capacitat acústica (la divisió de la ciutat en zones rurals, industrials o residencials, cadascuna amb diferents llindars sonors), permet tenir una radiografia de la situació a la ciutat.
De dia, el panorama es força bo, i només els voltants de la rotonda de l'Escardívol superen en més de 10 decibels els llindars màxims. De nit, però, els sorolls per damunt del que marca la norma són la tònica recorrent a moltes parts de la ciutat. Tot l'entorn de la C1413, el pont del carrer Sant Joan, l'avinguda Can Sucarrats a Can Fatjó, la zona de l'escola Montessori, o les rotondes de l'avinguda de l'Estatut són les zones urbanes on el problema és més greu; mentre que, als polígons, són Rubí Sud i Can Rosés els que tenen pitjors xifres.
Ca n'Alzamora i Can Vallhonrat, que fa dècades que reclamen solucions als sorolls provinents de l'AP7 i la B30, no tenen pas els pitjors nivells de soroll en aquest mapa. Això és perquè s'han considerat zones amb predomini de sòl industrial i, per tant, tenen uns llindars més altos de decibels màxims que els que s'apliquen a altres indrets de Rubí.
