Denegat l'asil a Rubí a una família colombiana perseguida per bandes violentes
Una parella colombiana amb un fill menor que viu a Rubí des del 2019 ha vist denegada la seva petició d'asil polític, demanada per estar amenaçats per bandes violentes al seu país. En una sentència que s'ha fet pública aquest dijous, l'Audiència Nacional denega els recursos presentats per la família contra la decisió del Ministeri d'Interior de negar-los la condició de refugiats a finals de 2020.
✍🏼 David García
Segons consta al text, la mare treballava d'infermera a Colòmbia quan va ser amenaçada i va patir un intent d'apunyalament per part de membres d'una banda criminal. L'atac es va produir quan es va negar a donar un tracte preferencial a una pacient vinculada al grup violent. La família denuncia que els sanitaris són objectius freqüents d'aquestes organitzacions i que, fins i tot, un dels seus companys de l'hospital va ser assassinat temps després. Després que, segons la seva versió, les autoritats pertinents rebutgessin admetre a tràmit una denúncia formal, la família va decidir traslladar-se a Europa i demanar asil polític.
Van estar cinc dies a França, on tenien vincles familiars, abans d'establir-se a Rubí el 2019. Un any després, van formalitzar la petició d'asil per raons humanitàries. Van incloure un informe dels Serveis Socials de l'Ajuntament en el qual s'explica que són persones de "gran vulnerabilitat econòmica" i amb un fill en tractament continuat per possibles problemes de salut mental. Uns mesos després, Interior va denegar la petició i la família va obrir la via legal amb un recurs contenciós que també ha estat rebutjat.
La violència a Colòmbia
En la seva sentència, l'Audiència Nacional reconeix que la situació de violència a Colòmbia és greu. Tot i que el govern i les FARC van arribar el 2016 a un acord de pau i desarmament, continua havent-hi tensió, homicidis i desplaçaments interns relacionats amb grups violents, organitzacions paramilitars i bandes de narcotràfic. Segons Creu Roja, actualment hi ha al país sud-americà sis conflictes armats diferents entre diverses organitzacions.
Tot i això, el tribunal explica que els fets argumentats per la família es limiten a la "delinqüència comuna", i que no es poden incloure en els requisits bàsics per l'asil polític: amenaces mortals per raons de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, gènere, orientació sexual o pertinença a un determinat grup social. Sobre aquest últim punt, els jutges creuen que els sanitaris no poden ser considerats grup social com a tal, tal com demanen els sol·licitants d'asil.
L'Audiència, a més, creu hi ha diversos aspectes que resten versemblança a la possibilitat que existeixi una necessitat real de protecció per a aquesta família. Entre ells, abdueixen que no es va demanar l'estatus de refugiats a França els cinc dies que van estar-hi i que, una vegada a Rubí, van trigar al voltant d'un any en formalitzar la petició.
No és un cas aïllat
Només el 5% de les sol·licituds d'asil que rep Espanya s'acaben acceptant i, de fet, les peticions dels colombians són les que més es rebutgen, representant gairebé la meitat del total. Segons dades del Ministeri d'Interior recollides pel digital Eldiario.es, el 2020 l'Estat va rebutjar prop de 38.000 peticions d'asil de ciutadans d'aquell país i només en va acceptar 624.
Des d'Interior es considera que Colòmbia compta amb un sistema complet de protecció i reparació de les víctimes de violència. A la sentència de la família rubinenca, es recull també que el país llatinoamericà destina "abundants recursos a la persecució i judici dels responsables", i que té establerts mecanismes per oferir protecció als seus ciutadans.
Les entitats socials posen en dubte aquesta valoració, i asseguren que recentment està havent-hi un repunt dels assassinats. En aquest sentit, consideren que els diferents grups paramilitars hereus de les FARC representen la mateixa amenaça a les llibertats civils que hi havia abans de 2016.
Tres de cada quatre sol·licituds, rebutjades
Rubí compta amb un punt d'informació per a refugiats que acompanya els sol·licitants d'asil en els tràmits burocràtics de la seva petició. Un asil, però, que només arriba en un de cada quatre casos. Elena Montesinos, regidora de Ciutadania i Cooperació Internacional, considera que s'ha de replantejar el sistema: "És una reclamació que hem comentat moltes vegades amb Refugees Welcome; s'ha de canviar no només el criteri, sinó la manera d'interpretar-ho i aplicar-ho".
