Rubí va tenir un paper clau en el moviment rabassaire
L'historiador local, Eduard Puigventós, assegura que les mobilitzacions pageses actuals són hereves del moviment sindical
La biblioteca de Rubí acull aquest dilluns la conferència d'Eduard Puigventós sobre el moviment rabassaire a Rubí, organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària. La xerrada repassa la lluita pagesa dels segles XIX i XX, un tema que, segons l'autor, guarda moltes similituds amb les actuals protestes del sector primari.
Manifestació del moviment rabassaire / Ajuntament de Rubí
✍🏼 Belén Tierno Nebot
Durant una entrevista a Rubí al dia, Puigventós ha recordat que Rubí va ser una ciutat eminentment agrícola on, en certs moments de la història, fins al 90% del territori estava cobert de vinya i tres quartes part de la població vivien del camp. Aquest context va afavorir l'aparició de conflictes pels contractes de "rabassa morta", que vinculaven la tinença de la terra a la vida dels ceps.
"La revolta pagesa d'aquests dies és hereva dels rabassaires del segle XX, que alhora ho són dels del XIX. És un descontentament per la gestió del territori i la crisi permanent de la pagesia", ha explicat l'historiador.
Figures clau de Rubí en l'àmbit català
Rubí va ser, juntament amb Artés, un dels primers municipis a organitzar societats agràries per plantejar reformes fiscals a l'Estat. L'historiador rubinenc ha subratllat que Rubí no només va viure el moviment, sinó que va exportar líders destacats a tot Catalunya.
- Josep Malet: Mossèn liberal que va escriure un tractat pioner defensant els interessos dels rabassaires davant els propietaris.
- Pere Aguilera i Pere Esmendia: Figures rubinenques que van ocupar càrrecs de secretari i vicepresident a la Unió de Rabassaires de Catalunya i després van ser alcalde i regidor de l'ajuntament durant la República.
De la vinya a la indústria
Tot i que actualment la presència de la vinya a la ciutat és testimonial, Puigventós sosté que l'esperit reivindicatiu rubinenc ha evolucionat des del camp fins a les fàbriques. Segons l'expert, el sindicalisme agrari va ser el precursor de les grans mobilitzacions industrials que van marcar la ciutat durant la segona meitat del segle XX. La conferència d'aquesta tarda aprofundirà en aquestes arrels de justícia social i accés a la terra que han definit la identitat local.
