El nombre de jubilats supera per primera vegada el de joves a Rubí
Per primera vegada a la història, Rubí ha registrat un nombre més gran de ciutadans majors de 65 anys que de menors de 14. Tanmateix, els rubinencs nascuts a l'estranger han superat també per primer cop els nascuts a altres comunitats autònomes d'Espanya. Són algunes de les dades més destacades de l'explotació estadística del padró municipal, publicada aquest divendres per l'Idescat.
✍🏼 David García
Les dades definitives del padró municipal corresponen a la població censada a Rubí l'1 de gener de 2022. L'Idescat ja va publicar a finals d'any la dada total d'habitants (79.007 persones), i avui ha donat a conèixer les dades ampliades.
L'estadística confirma l'envelliment progressiu de la ciutat, i ho fa amb una dada simbòlica: per primera vegada, els rubinencs majors de 65 anys (12.946) superen els menors de 14 (12.413). Si fa una dècada el grup quinquennal majoritari a Rubí era el de 35-39 anys, aquest 2022 ha estat el de 45-49.
Pel que fa a la distribució territorial, prop del 60% dels rubinencs viuen al districte 4, corresponent a la major part de la trama urbana de la ciutat. En general, el repartiment en les diferents zones de Rubí es manté estable en el temps, amb l'excepció del districte 2 (Castellnou, Can Mir, Sant Muç...), que ha guanyat 2.000 dels seus 11.500 habitants en la darrera dècada.
L'estadística de 2022 recull un altre moviment simbòlic: els rubinencs nascuts a l'estranger (15.279) ja superen els nascuts a altres comunitats autònomes (14.504), un col·lectiu cada vegada més envellit. Entre els primers, el Marroc (3.066), l'Equador (2.393) i Colòmbia (1.097) continuen sent els països més freqüents. I els rubinencs nascuts a altres punts d'Espanya han vingut majoritàriament d'Andalusia (7.846), Castella i Lleó (1.139) i Extremadura (1.117).
Segons les dades més recents del padró, a Rubí viuen 157 persones de nacionalitat ucraïnesa, una trentena més que abans de l'inici de la invasió russa. Segons l'Idescat, al voltant de 65 ucraïnesos viuen refugiats a la nostra ciutat des de l'esclat de la guerra.
El 12,8% de la població local té nacionalitat estrangera, pràcticament la mateixa proporció que un any enrere. Es tracta d'un registre superior a la mitjana del Vallès Occidental (11,8%), però inferior al de Terrassa (14%), Sabadell (13,3%) o Sant Cugat (13,2%).
