Els rubinencs destinen més del 30% dels seus ingressos a l'habitatge
Els rubinencs que tenen un pis en propietat en destinen de mitjana el 30,4% de la renda, mentre que els que viuen de lloguer han de reservar-ne el 31,7%. És una de les dades que aporta l'Informe anual d'habitatge del Consell Comarcal, que també destaca un augment considerable en la demanda de pisos protegits.
✍🏼 David García
Les dades sobre l'esforç econòmic que suposa l'habitatge en les economies familiars corresponen a 2020 i apunten a un increment del 4% respecte a 2016 en el cas de la propietat, i del 3% en el cas dels lloguers. L'última xifra disponible està lleugerament per damunt de la mitjana comarcal (un 28,8% tant per propietaris com per a llogaters), però la tendència a l'encariment els últims anys és la mateixa que en el conjunt del Vallès Occidental.
Més enllà del percentatge del sou que es destina a pagar el pis, aquest informe també constata el que és una evidència per a la majoria de la població: l'encariment de l'habitatge aquests últims anys. El preu del m2 de compravenda, lleugerament per damunt dels 2.000 € a Rubí, ha pujat un 18,6% des de 2018. I els lloguers, pròxims als 700 € mensuals de mitjana, s'han encarit un 9,2%.
El document també confirma que la llei catalana de regulació dels lloguers va funcionar: el preu mitjà a Rubí va baixar un 5,2% el 2021, quan la norma era en vigor, i es va encarir un 5,7% l'any següent, una vegada tombada pel Tribunal Constitucional.
Les dades també apunten a 257 rubinencs que l'any passat van sol·licitar un habitatge protegit, una xifra que gairebé triplica la de 2021. Amb tot, ara hi ha 264 veïns de la ciutat inscrits al Registre de Sol·licitants d'Habitatges de Protecció Oficial (RSHPO), quan el 2020 eren gairebé 400.
Una realitat que no canvia és la dels desnonaments: l'any passat es van efectuar prop de 1.200 al Vallès Occidental, el 40% al partit judicial de Rubí. Això sí, es segueix la tònica dels últims anys, segons la qual en la majoria dels llançaments judicials (63,5%) s'ha fet fora els llogaters. En el 25% dels casos es continua expulsant els propietaris, i l'11,5% pertany a altres situacions. Aquestes dades no inclouen els anomenats "desnonaments invisibles", on es força els llogaters fora del pis amb pujades desorbitades de la mensualitat o per la no renovació injustificada del contracte.
Finalment, l'informe del Consell Comarcal també analitza el parc immobiliari de Rubí. Gairebé la meitat dels pisos i cases de la ciutat es van construir abans de 1981, i més de la quarta part tenen les qualificacions energètiques més baixes (F o G). Es tracta de paràmetres que van en la línia de la mitjana comarcal. Això sí, per norma general, els municipis vallesans amb més renda tenen un parc immobiliari més renovat que el de la resta.
