Els rubinencs guanyen més, però són més pobres

Entre els anys 2016 i 2020, els salaris dels rubinencs han pujat un 5,8%, però això no ha fet que puguin comprar més coses perquè els preus han pujat i el seu poder adquisitiu ha caigut un 7%. Un fet que ha afectat més als homes que a les dones. Així ho constata l’informe sobre els salaris de l’Observatori comarcal que analitza els sous als cinc grans municipis del Vallès Occidental.

L’evolució dels salaris i de la capacitat adquisitiva durant el 2020 va estar condicionada per l’esclat de la pandèmia de la COVID-19. La paralització de l’activitat va trencar la dinàmica de creixement de l’ocupació iniciada el 2014, deixant un balanç molt desfavorable, que va afectar especialment el treball assalariat i alguns sectors econòmics, com ara el comerç i l’hostaleria.

Segons aquest informe, dels cinc municipis analitzats, Rubí és el que té la retribució mitjana més baixa, amb 24.591 euros bruts anuals i Sant Cugat del Vallès la més alta, amb gairebé el doble que Rubí. De la mateixa manera, el salari de la nostra ciutat també està per sota de la mitjana del de Catalunya, però és molt similar al de la mitjana espanyola.

Els darrers anys, les diferències salarials entre les persones treballadores amb els sous més elevats i els sous més baixos s’han reduït progressivament i de manera generalitzada. L’any 2020, però, es va produir un repunt de la ràtio. L’increment en la disparitat salarial en la comarca va ser menys accentuat que el de la ciutat de Barcelona i el conjunt de Catalunya. A escala municipal, el creixement més gran es va produir a Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Cerdanyola del Vallès. De fet, el salari dels que més guanyen multiplica per més de cinc el sou dels que cobren menys. En aquest sentit, Rubí és el municipi on menys diferències salarials hi ha.

Malgrat que des del 2016, la bretxa salarial entre els homes i dones a Rubí s’ha reduït 5,4 punts percentuals, el que és cert és que l’any 2020 les dones rubinenques van cobrar un 20% menys que els homes.