En marxa els tràmits per rebatejar la plaça Nova amb el nom de Neus Català

El canvi de nom de la plaça Nova de Les Torres per plaça Neus Català continua el seu camí i està previst que sigui una realitat a l'abril, quan es compliran dos anys de la mort de la supervivent dels camps nazis (vegeu notícia). Abans, el Ple haurà d'aprovar el canvi de manera oficial.

Una vegada fet el canvi, els veïns i veïnes de la plaça hauran d'actualitzar el nou nom a diversos documents. En aquest cas, l'Ajuntament ha anunciat que assumirà la majoria d'aquestes gestions. Es tracta, per exemple, de notificar el canvi de nom a tots els serveis municipals; a les administracions supramunicipals; al Departament de Salut (per poder actualitzar les dades de la targeta sanitària); al Cadastre (a través del qual la informació també arribarà a l'Agència Tributària); a les agències immobiliàries; a les notaries; al Registre de la Propietat, o a les diferents empreses de subministraments.

A més, l'Ajuntament actualitzarà la informació a Google per evitar que es produeixin problemes en el repartiment de paqueteria i comandes a domicili. També caldrà fer el canvi corresponent al padró municipal, de tal forma que els veïns, o bé obtindran el seu nou empadronament de forma gratuïta des de la Seu Electrònica de l'Ajuntament, o l'hauran de demanar a l'Oficina d'Atenció a la Ciutadania (OAC). A més, rebran al domicili el certificat de l'acord de Ple sobre el canvi de nom, que els podrà facilitar altres possibles gestions.

Quan la plaça Nova passi a nomenar-se plaça de Neus Català i Pallejà, l'espai passarà a formar part de les visites guiades organitzades per l'Ajuntament per donar a conèixer les Stolpersteine que hi ha a la ciutat en record dels onze rubinencs que van ser deportats als camps de concentració nazis (vegeu notícia).

Neus Català era la penúltima supervivent catalana del camp de concentració per a dones de Ravensbrück. Amb l'arribada de la democràcia, va viure al barri de les Torres durant més de vint anys, on va continuar la seva lluita pel feminisme i la recuperació de la memòria històrica i democràtica de totes les dones amb l'objectiu de donar a conèixer els horrors del feixisme.

Neus Català, filla d'una família de camperols, va néixer a Els Guiamets (Priorat) el 1915. Volia estudiar infermeria, però l'esclat de la Guerra Civil li va truncar el somni de treballar en un hospital. Es va afiliar a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i després al PSUC. Quan els franquistes van entrar a Barcelona, el 1939, Català va travessar la frontera francesa amb 180 nens. Amb ells va fer un llarg viatge des de la colònia de les Acàcies, a Premià de Dalt, fins a Darnius, Portbou i el Voló. Els perseguien els bombardejos.

A França es va casar amb Albert Roger el 29 de desembre del 1942 i va entrar a format part de la Resistència. A ella i al seu marit els van detenir l'11 de novembre del 1943. El seu marit no sobreviuria a l'infern nazi. Català va ser condemnada a treballs forçats a perpetuïtat. Va arribar a Ravensbrück la nit del 3 de febrer del 1944 i la van fitxar com a Neige Roger. Era el número 27534.

Els últims anys de la seva vida, Català va deixar el barri de Les Torres per tornar al seu Els Guiamets natal, on va morir el 13 d'abril de 2019. Català ha rebut la Creu de Sant Jordi, la medalla d'or al mèrit públic de l'Ajuntament de Barcelona i la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya.