Francesc Bartroli: “Posar nom a les víctimes de l'Holocaust serveix per evitar que torni a passar”

“A casa no se’n parlava: era un tema tabú.” Amb aquesta frase, Francesc Bartroli resumeix dècades de silenci familiar al voltant de la deportació i mort del seu tiet, Francesc Bartroli Creus, al camp de concentració nazi de Gusen el 7 de gener de 1942. Amb motiu En el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, Ràdio Rubí ha volgut posar el focus en una realitat sovint desconeguda: l’Holocaust també va afectar veïns del municipi. Bartroli ha remarcat que “posar nom a les víctimes serveix per evitar que torni a pasar”.

Francesc Bartroli, nebot de Francesc Bartroli Creus, rubinenc deportat a Gusen / Ràdio Rubí

✍🏼 Pamela Martínez Ortega

Bartroli ha explicat que durant molts anys no va saber pràcticament res del destí del seu tiet. “El meu pare no volia aprofundir en explicacions. Crec que el que volien era oblidar el dolor que havien passat”, ha relatat. No ha estat fins molts anys després, a través de llibres, del treball de memòria històrica i del contacte amb altres testimonis, que ha pogut començar a reconstruir aquesta part de la història familiar.

El seu tiet, veí de Rubí i fortament significat políticament durant la República, es va exiliar a França després de la Guerra Civil. Allà va ser detingut per la Gestapo i deportat al complex de Mauthausen-Gusen. “Quan descobreixes què va passar, et genera un rebuig total i absolut al feixisme”, ha afirmat Bartroli, que ha defensat la necessitat de recordar aquestes històries perquè “no tornin a passar”.

L’entrevista també ha servit per contextualitzar històricament aquests fets amb l’historiador rubinenc Manel Soler. Soler ha recordat que el 27 de gener commemora l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, l’any 1945, un moment que va simbolitzar la fi del sistema d’extermini nazi, tot i que els últims mesos de guerra van ser especialment cruels.

Segons Soler, molts republicans espanyols van acabar als camps nazis després d’exiliar-se a França el 1939. Primer van ser internats en camps de concentració francesos o integrats en batallons de treball i, en alguns casos, a l’exèrcit francès. Amb la invasió alemanya de França, van ser fets presoners. El punt d’inflexió va arribar l’any 1940, quan el ministre franquista Ramon Serrano Súñer va comunicar al règim nazi que els republicans espanyols eren considerats apàtrides. “A partir d’aquí, Alemanya els va poder deportar als camps d’extermini”, ha explicat l’historiador.

En el cas de Rubí, hi ha documentats 11 veïns deportats als camps nazis, principalment a Mauthausen i al subcamp de Gusen. La majoria eren joves d’entre 25 i 30 anys, tot i que també n’hi havia de molt joves. “Eren perfils molt diversos, però tots marcats per la seva vinculació amb el republicanisme”, ha assenyalat Soler.

Les condicions de vida als camps eren extremes. La fam, el fred i el treball forçat feien que la supervivència depengués sovint de si el pres era considerat útil. Quan ja no podien treballar, molts acabaven morint d’esgotament o eren assassinats a les cambres de gas. “Només cal veure les imatges dels alliberaments per entendre fins a quin punt estaven deshumanitzats”, ha afegit l’historiador.

El silenci que ha explicat Francesc Bartrolí va ser habitual durant la dictadura franquista. Segons Soler, moltes famílies van optar per callar per por de ser assenyalades i per poder sobreviure en un règim que es va allargar durant quaranta anys. Aquest context explica per què moltes d’aquestes històries no han sortit a la llum fins dècades després.

Més enllà dels deportats als camps nazis, Soler ha destacat que l’impacte de la repressió a Rubí va ser molt més ampli. Les seves investigacions apunten que al voltant de 200 persones del municipi —algunes famílies senceres— van haver de marxar a l’exili després de la Guerra Civil. Moltes no van tornar mai.