L'Esbart Dansaire, testimoni de la història del darrer segle a Rubí
La presentació oficial de l'entitat va tenir lloc el 18 de novembre de 1923 amb un recital a la parròquia de Sant Pere. Cent anys després, l'Esbart continua sent un grup de ball amateur amb arrels tradicionals i tocs contemporanis que ha sabut passar de generació a generació. La mostra d'això és l'espectacle que es farà els dies 18 i 19 de novembre a La Sala i que aplegarà dos-cents ballarins de totes les èpoques.
✍🏼Belén Tierno Nebot
L'Esbart Dansaire és una de les entitats culturals creades per mossèn Josep Guardiet a principis del segle XX. Durant un segle ha mantingut les tradicions catalanes i les ha popularitzat. La seva activitat només va estar aturada, temporalment, durant la Guerra Civil i ha estat testimoni de totes les èpoques polítiques i socials que ha viscut el país.
Algunes dates i noms destacats dels cent anys de l'Esbart Dansaire
El 1924 es crea la secció infantil de l'Esbart. Avui en dia aquesta secció continua. A més hi ha l'escola de l'Esbart que forma els ballarins des d'edats molt primerenques. Des dels anys 90, s' imparteixen classes de dansa a totes les escoles públiques de la ciutat per les que han passat milers de rubinencs i rubinenques de diverses generacions.
El 1932, Wifred Catasús es converteix en director de l'Esbart i l'entitat comença a actuar en festes tradicionals de la comarca. El 1940 es reprèn l'activitat després de la Guerra Civil. Malgrat que molts esdeveniments d'arrel catalanista estaven prohibits durant la postguerra, l'Esbart aprofita la seva vinculació amb l'església per tornar a l'activitat i mantenir viva la dansa popular del país.
El 1951 Daniel Bas començà a dirigir l'Esbart rubinenc amb l'objectiu de convertir-lo en un gran ballet folklòric català.
El 1954 li pren el relleu Joan Closa, però deixa el càrrec uns mesos després, en favor d'Albert Sans.
Sans ha estat el director més longeu de l'Esbart amb trenta-cinc anys al capdavant del cos de dansaires. En aquesta època, finals de la dècada dels 50, comença una primera modernització de l'entitat i a banda de les danses tradicionals s'inclouen també els balls de València i les Balears. És també aleshores quan l'Esbart actua als escenaris més destacats del país: el Palau de la Música Catalana (1959), el teatre Romea (1966) i el Teatre del Liceu (1968).
Una de les etapes amb més ressó de l'agrupació és precisament la de mitjans del segle XX amb l'Albert Sans com a director i el dansaire Joan Fosas com a coreògraf En aquest temps actuen a Stuttgart (1964) i el Regne Unit (1972) i poc després l'Esbart organitza el Festival Internacional de Folklore, que es convertiria en el Rubifolk.
Més tard, l'any 1970, s'estrenen Les gitanes del Vallès i el 1983 s'adaptà la producció per ser representada al carrer amb el nom de Les Gitanes de Rubí. Aquesta és una de les activitats més populars que se segueix representant a la Festa Major de Sant Pere i en la que participen colles de particulars. Aquest 2023, l'escardívol ha viscut una de les ballades de gitanes més multitudinàries de la història amb milers de dansaires.
El 1980, l'Esbart presenta el primer programa sencer al Liceu, i entra a formar part de la programació del Festival Grec. El 1982 estrena en la temporada estable de dansa del Liceu el ballet argumental El Carnestoltes, amb guió original de Manuel Cubeles i música de Joaquim Serra. El 1985 el col·lectiu va rebre el Premi Nacional de Dansa.
La dècada dels 90, l'Esbart comença a ser dirigit per Eduard Ventura que, seguint la línia de Sans, també aposta per coreografies amb més contingut narratiu. En són exemples Tirant lo Blanc (1996) i Canigó (1996).
Des del 2005, el dansaire i coreògraf Jordi Rubio dirigeix l'Esbart Dansaire de Rubí. Aquesta darrera etapa, de gairebé dues dècades, l'Esbart torna a modernitzar-se i Rubio proposa coreografies més pròximes a la dansa contemporània. Són exemples d'aquesta modernització espectacles Haikus en temps de guerra, basada en poemes de Martí i Pol, o Dansa XXI.cat, totes dues estrenades el 2010.
El 2012 s'estrenen La Rierada i Miratges. En 2015, Som i serem i al 2016 Cants i danses del llibre vermell de Montserrat recorden el passat de la dansa catalana i de l'entitat. En aquest 2023, l'Esbart ha estrenat la seva obra més innovadora. Nemini Parco, basada en el mite d'Orfeu i Eurídice, és un espectacle de gran format amb una escenografia i posada en escena del segle XXI
Premis i reconeixements
Al llarg de la seva història, l'Esbart Dansaire ha rebut diversos reconeixements internacionals: el Premi Nacional de Dansa (1985), el Premi Mercuri d'ARC (1987) o la Creu de Sant Jordi (1997).
La dansa, un tret distintiu de Rubí gràcies a l'Esbart Dansaire
A banda de ser un grup de ball amateur que actuava a festes populars i teatres, l'Esbart Dansaire sempre ha treballat per popularitzar la dansa tradicional i convertir-la en un símbol de la ciutat. La ballada a la Festa dels xatos o les gitanes al carrer són exemples de com l'Esbart ha aconseguit que la dansa sigui un element identitari per a molts rubinencs i rubinenques. Gràcies a les activitats a les escoles, 8.000 nens i joves han conegut l'Esbart i han ballat les seves coreografies des dels anys 90. Ja al segle XXI, la ballada de les escoles s'ha convertit en una activitat multitudinària per celebrar el Dia de la Dansa.
Aquesta vinculació amb la dansa de la ciutat s'estén més enllà de Rubí i al 2011 l'antiga fàbrica Espona es converteix en el Centre de la Dansa Tradicional Catalana, un espai de recerca, formació, creació i difussió de la dansa tradicional.
