Rubí continua pendent de la regulació dels lloguers, que no deixen de pujar

Rubí és una de les 140 ciutats catalanes on la Generalitat demana que es reguli el preu del lloguer amb la nova llei estatal. Moncloa, però, vol que l'índex de referència que es faci servir per establir les anomenades zones tensionades sigui homogeni a tot Espanya, i la normativa encara no s'ha desenvolupat. Mentrestant, el preu mitjà que es paga a la ciutat no deixa de pujar.

✍🏼 David García

A falta de les dades del quart trimestre, el preu mitjà del lloguer a Rubí el 2023 ha estat de 715,80 €. És la dada anual més alta registrada mai, i surt de la mitjana dels registres trimestrals: 702,17 € (gener-març), 716,67 € (abril-juny) i 727,77 € (juliol-setembre).

Catalunya va regular els lloguers amb una llei pròpia que va estar en vigor des de setembre de 2020 fins al març de 2022. Els efectes en el preu del lloguer a Rubí van ser obvis. El 2021, en plena aplicació de la normativa, la mitjana anual era de 651,06 €. El 2020, abans de la llei, era de 686,96 €; i el 2022, amb la major part de l'any sense regulació, els preus van tornar a una quantitat mitjana similar (688,22 €). Amb aquestes xifres, es pot concloure que la regulació va abaixar els preus al voltant del 5,5%. Des que el Tribunal Constitucional va tombar la llei catalana, els lloguers no han deixat d'encarir-se a la ciutat.

Ara, la intenció del govern espanyol és regular els lloguers a tot l'Estat a través de la Llei 12/2023 pel dret a l'habitatge, aprovada el maig de l'any passat. Però l'avançament de les eleccions generals, el període de negociació per a la investidura de Pedro Sánchez i altres entrebancs no han permès encara desenvolupar la nova norma.

El govern català ja ha mogut fitxa i ha fet un llistat amb 140 municipis on s'han de regular els preus, entre ells Rubí. Els dos executius, però, estan encallats en la interpretació de la llei i l'índex de referència que s'ha de fer servir per establir el topall dels preus. Aquest mateix dijous, és prevista una trobada entre la consellera de Territori, Ester Capella; i la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, per desencallar la situació. Més enllà de l'emergència habitacional, la negociació està emmarcada ara en els compromisos adquirits en el marc de la investidura de Pedro Sánchez.