Totes les claus de l'avanç del POUM, que ja és en exposició pública

Els documents d'avanç del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) estaran en exposició pública des d'aquesta setmana i fins a l'1 d'octubre. El conjunt, que recull el consens polític sobre com haurà de ser el Rubí del futur, centrarà aquest juliol tres sessions diferents del cicle 'L'alcaldessa informa'.

Detall d'un dels plànols de l'avanç

✍🏼 David García

El document d'avanç es va aprovar al Ple municipal la setmana passada. No té valor normatiu ni genera drets adquirits a ningú, però recull el consens polític sobre les línies mestres que haurà de seguir l'urbanisme local els pròxims anys. El fet és que la documentació aprovada entra en un cert detall sobre diferents aspectes importants: habitatge, mobilitat, equipaments, polígons... Unes accions que, els pròxims mesos, s'hauran de concretar fitxa a fitxa en la redacció del document definitiu.

Els diferents plànols, memòries i documents que formen part de l'avanç ja es poden consultar al web municipal de transparència. Mentre duri el període d'exposició pública, s'hi podran presentar al·legacions.

Per tal de resoldre dubtes i apropar el contingut tècnic d'aquests documents a la ciutadania, l'Ajuntament ha programat tres cites temàtiques aquest mes dins de les trobades 'L'alcaldessa informa':

• Dilluns 8 de juliol, a les 17.30 h, a l'auditori de la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler
• Dimarts 9 de juliol, a les 17.30 h, a l'Escola Joan Maragall
• Dilluns 15 de juliol, a les 17.30 h, al Centre Cívic de Ca n'Oriol

Les claus del Rubí del futur

Un dels aspectes més destacats de l'avanç són les anomenades accions projectuals, que és on l'equip redactor concreta molts dels projectes futurs que hauria de preveure el POUM. Es podrien agrupar en cinc àmbits principals: habitatge i demografia; polígons i activitat econòmica; salut i verd urbà; infraestructures de transport; i equipaments i patrimoni.

1. Habitatge i demografia

L'avanç del POUM considera que l'escenari de creixement més viable és la projecció mitjana-baixa, segons la qual s'arribaria als 86.000 habitants el 2041. Aquesta previsió comportaria la construcció d'uns 3.000 habitatges més però, per tal que l'escassetat d'oferta no provoqui un encariment de la vivenda, es considera que el POUM hauria de garantir sòl per a un mínim de 6.000 habitatges els pròxims divuit anys. I el Pla General d'Ordenació Urbanística (PGO) vigent només donaria per reservar-ne uns 2.700.

Així, l'avanç planteja una trentena de projectes residencials diferents per augmentar el parc local. Alguns d'ells ja estan en tràmit. Són el solar de l'antiga fàbrica Cremalleres, on s'espera aprovar aviat un projecte per fer-hi 153 habitatges; els 13 pisos previstos al solar entre les carreteres de Terrassa i Sabadell; o la seixantena de pisos que han d'anar a l'entorn de l'Escardívol i Correus.

Dels nous projectes, destaquen un grapat pel seu abast. Un d'ells és un tema històric: la requalificació dels terrenys de les antigues fàbriques de Ficosa a Can Pujol. Després de la polèmica marxa de l'empresa tot i el moviment urbanístic, l'últim pla parcial preveia edificar-hi prop de 1.400 pisos. I l'avanç continua amb la intenció de construir habitatge aquí. El nombre exacte s'haurà de concretar més endavant (al Ple es parlava d'un miler), però la intenció és que aquest futur nou barri sigui l'enllaç de tota la demografia que s'ha anat desenvolupant a la banda oest de la Riera.

En aquest punt de la ciutat, també es preveuen nous barris a l'entorn de l'antiga fàbrica de Pich Aguilera i del Vapor Nou. La intenció és que la transformació prevista de la Riera en parc natural i la futura estació de la Llana converteixin aquesta zona en una nova centralitat de Rubí. Recordem que és on hi ha prevista també la construcció del nou Ajuntament centralitzat.

A Ca n'Alzamora, es vol continuar el barri amb una nova parcel·la d'edificis i equipaments al final del carrer Antoni Sedó, a tocar del torrent dels Alous. S'explicaria per la futura construcció d'un intercanviador entre les estacions de Rubí Can Vallhonrat i Hospital General, que millorarà la connectivitat d'una zona que es vol explorar com una altra nova centralitat.

Encara en aquest barri, i aprofitant els futurs equipaments municipals previstos a les torres Massana i Salduba, també es vol actuar desenvolupant parcel·les al Passeig de les Torres i al carrer Ramón y Cajal. I, en aquesta zona, també es vol requalificar com a sòl residencial part del polígon (entre la C-1413 i el c/ Indústria), donada la proximitat amb altres parcel·les habitades.

D'altra banda, es vol desenvolupar l'entorn del Rubí Forma, amb habitatges però també com a "àrea de nova centralitat amb un alt component comercial", donada la seva bona ubicació.

A la Serreta, es preveu aprofitar la marxa de l'empresa Ipagsa per continuar teixint el barri, amb habitatges i un sistema d'espais lliures i equipaments que connecti amb el Parc de la Serreta.

La resta, a priori, es tracta de projectes menys ambiciosos, restringits a petites parcel·les tant del nucli urbà com de les urbanitzacions. En aquestes últimes, es vol acabar de normalitzar la situació urbanística de punts com Ximelis o Can Serrafossà.

Sobre la tipologia de totes aquestes construccions, hi ha consens en el fet que Rubí ha d'avançar cap a l'objectiu de solidaritat urbana que estipula que el 15% dels habitatges haurien de ser protegits. Per això, es vol que el POUM fixi les reserves de sòl per a polítiques socials en el 50%, tant de compra com de lloguer. Comptant que Rubí no té ara per ara ni 1.300 habitatges protegits (un 4,1% del parc local), es calculen que caldrien més de 4.700 nous pisos socials per complir els objectius.

2. Polígons i activitat econòmica

Rubí necessitaria unes 20-30 hectàrees més per acollir la demanda de noves activitats econòmiques. Els solars buits i sectors per desenvolupar ofereixen ara mateix un potencial 22 hectàrees però, per tal d'afrontar el repte de manera adequada, el POUM n'haurà de reservar 40-60.

En general, s'aposta per mantenir l'actual caràcter productiu de les grans trames industrials del municipi, amb ajustaments puntuals a normatives de control i molèsties. Això sí, el nou POUM no parlarà de polígons d'activitat econòmica (PAE), sinó de sectors d'activitat econòmica (SAE). Es vol diferenciar així del planejament vigent, que contempla majoritàriament l'ús industrial i de magatzem; i per incloure altres realitats com la logística, el comerç a l'engròs o els serveis. En aquesta última línia, es volen revitalitzar els polígons perquè puguin acollir activitats d'oci o lleure que generarien molèsties a la trama urbana.

En el cantó oposat, es vol regular l'activitat econòmica dins dels barris i zones residencials per evitar grans molèsties als veïns. Per això, una aposta important que menciona l'avanç és la reprogramació d'activitats industrials en punts que comparteixin espai amb veïns, o en els accessos des de la C-16 o l'AP-7. Aquí es volen treure les activitats logístiques i d'emmagatzematge amb forta presència de maquinària i vehicles de transport per passar a models no contaminants i basats en les noves tecnologies.

Es preveuen dues noves parcel·les que poden acollir parcs d'activitat econòmica a Can Corbera i al carrer Avinyó. A Can Rosés, entre l'avinguda de l'Estatut i la C-1413, es vol reconvertir una parcel·la industrial cap a usos terciaris (comerç, equipaments...). A Cova Solera, es vol reordenar el sector oest per ampliar el polígon i acollir nova activitat econòmica. I també es vol requalificar una parcel·la de sòl no urbanitzable pròxima al carrer Marconi per acollir una àrea de servei.

3. Salut i verd urbà

L'avanç indica que el POUM adaptarà Rubí a l'emergència climàtica fent-ne una ciutat més verda i passejable. En aquest sentit, es proposaran estratègies per reduir l'ús del cotxe, com l'adopció de noves illes de vianants. També es vol que els carrers tinguin més verd, més fonts i voreres més amples. La norma contemplarà l'anomenada Xarxa Verda Urbana, que sumarà els espais verds existents a noves zones que s'hauran d'establir.

Pel que fa a projectes concrets, destaquen iniciatives ja conegudes, com la transformació de la Riera en un gran parc central i la connexió d'una avinguda de l'Estatut pacificada amb el Parc de Ca n'Oriol. A més, s'incorpora l'Anella Verda de Rubí, una extensió natural passejable de 20 quilòmetres circulars. El projecte ha de solucionar la discontinuïtat entre espais naturals com Ca n'Oriol o els Alous a una banda; o la serra de Galliners, Can Balasc i Ximelis a l'altra.

També es vol crear una xarxa de carrers verds amb la pacificació d'algunes vies.

Es contempla, a més, la necessitat d'un projecte de restauració del Torrent dels Alous, que serà considerat com a parc fluvial.

En aquest apartat de l'avanç també es parla de les urbanitzacions, on es vol que el POUM reculli estratègies per millorar-ne la connexió i ampliar els serveis i equipaments. En aquest sentit, s'avança una proposta per establir iniciatives i programes de polítiques comunitàries i espais de trobada.

4. Infraestructures de transport

La nova planificació urbanística de Rubí haurà de repensar la mobilitat del municipi i, en aquest sentit, s'han de tenir en compte les noves infraestructures que podrien arribar els pròxims anys, com l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a La Llana o el nou intercanviador a l'Hospital General (FGC S1-Rodalies R8).

Però les transformacions més grans tindran a veure amb les vies per al trànsit rodat. El 2036 acabarà la concessió del peatge de Les Fonts, i això permetrà pensar en la C-16 com una nova ronda urbana de la ciutat. També es descongestionaria la C-1413, que es vol reconvertir (juntament amb el Passeig de la Riera) en una via "amb un caràcter més urbà". Aquí entra també l'avinguda de l'Estatut, que no només es vol pacificar, sinó que es vol que es consolidi com un segon eix comercial de la ciutat, després de l'Illa de Vianants.

Tornant a la riera, s'hi volen projectar tres nous ponts amb trànsit: plaça Vallès (La Llana), Pont de Can Claverí (o que connecti amb la futura estació dels FGC), i Compositor Wagner. També tres noves passeres per a vianants i ciclistes: Can Claverí-Can Corbera (com a part de l'Anella Verda), Escardívol-Marquès de Barberà, i c/ Ample-c/ Brussel·les.

Per norma general, l'avanç aposta perquè el POUM reculli un impuls clar de la mobilitat activa i el compliment del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible. I, pel que fa a l'aparcament, i donada la voluntat de disminuir el transport privat, s'indica que caldrà treure places existents per millorar la qualitat pública dels carrers, i fomentar l'accés en transport públic als equipaments i espais de màxima afluència.

5. Equipaments i patrimoni

La documentació aprovada pel Ple recull que el POUM haurà de contemplar tots aquells projectes recollits al Pla d'Equipaments vigent (nou Ajuntament a Pich Aguilera, el pavelló del GAER, l'escola d'Hostaleria, FabLab, Superson...). També es preveu reservar sol per a tres nous edificis: el futur centre hospitalari a Ca n'Oriol; una seu per a l'Arc Metropolità; i un nou centre integrat de Formació Professional especialitzat en mòduls industrials. En aquests últims dos casos, l'emplaçament s'haurà de determinar.

En matèria escolar, si es compleix l'escenari de creixement mitjà-baix, caldrà tenir en compte que seran necessàries sis noves línies d'infantil i primària, i quatre més de secundària. I, pel que fa a l'esport, el POUM hauria de recollir demandes com una nova piscina, un nou camp de futbol, un espai per a l'hoquei patins o la millora i ampliació dels complexos i equipaments actuals.

Pel que fa als equipaments ja existents, el POUM contemplarà la xarxa de centres cívics, que haurà d'anar acompanyada de la seva pròpia estratègia de connexió amb mobilitat sostenible.

Finalment, el POUM també haurà de recollir com integrar el patrimoni local al paisatge urbà. En aquest sentit, i més enllà de l'actualització del catàleg i de les diverses mesures de protecció, s'apunten alguns projectes de memòria històrica. Per exemple, que escoles i alumnes intervinguin als murs de la riera amb muntatges sobre les treballadores de la indústria tèxtil.

L'avanç també apunta a alguns edificis relativament moderns que s'haurien d'incloure en el catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic. Són l'institut La Serreta, l'escola Ramon Llull, el teatre municipal La Sala, la façana de Pich Aguilera, els tallers i centre d'operacions dels ferrocarrils i els habitatges Pearson (els grans blocs de pisos de Les Torres).

També es proposa protegir i permetre la rehabilitació de les 17 masies o restes de masies situades a l'entorn natural de la ciutat.