Milers de rubinencs de religió musulmana han començat aquesta setmana el Ramadà, una tradició que consisteix a fer dejuni, practicar l'oració i la reflexió i que, per primer cop en trenta anys, coincideix amb l'inici de la Quaresma catòlica. El Ramadà se celebra el novè mes de l'any islàmic i comença amb la lluna creixent, coneguda com a hilal.
Una família musulmana de Rubí trencant el dejuni del RamadàFoto: Arxiu
Belén Tierno Nebot
Més enllà de la tradició religiosa, el Ramadà és un costum cultural que practiquen també les persones no religioses. Mohamed Amin Taibi, un jove rubinenc d'origen marroquí, explica que el Ramadà és un temps d'autocontrol.
No només es deixa de menjar, beure aigua o practicar sexe durant les hores de sol, sinó que també és un moment per a reflexionar i ser més respectuós amb els altres.
Taibi assegura que el dejuni és un costum anterior al mateix Islam i que és comú a altres religions com la catòlica, amb la Quaresma, o el Budisme.
L'Alcorà, el llibre sagrat islàmic, prohibeix la pràctica del dejuni a persones malaltes, gent gran i nens. També es contempla en casos justificats com l'embaràs, l'alletament o un viatge, però, en aquests casos, s'han de recuperar els dies de dejuni.
Quan cau el sol, comença l'Iftar, el trencament del dejuni, que sol fer-se amb aigua i dàtils. Després es fa un àpat comunitari a base de sopa, harira, i altres plats tradicionals. El costum cultural inclou un altre àpat anomenat shuhur que es fa abans de l'alba.
A Rubí, l'any 2024 hi havia 2.607 persones nascudes al Marroc, el que representa el 21% de la població migrada de la ciutat. A aquest col·lectiu cal afegir persones d'altres procedències i de països de majoria musulmana com Pakistan, Senegal, Mali o Gàmbia i persones nascudes a Rubí però de família musulmana.
La data s'ha donat a conèixer després de saber-se la mort de la Maricarmen, la dona desnonada a Madrid que va tornar a encendre el moviment per l’habitatge
