La precarització laboral femenina persisteix al Vallès
Un estudi de l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental amb motiu del 8M conclou que les dones vallesanes estan millor formades que els homes però segueixen sent les més afectades per la bretxa salarial, feines precàries i més atur.
Al Vallès Occidental el 37,9% de les dones amb més de 20 anys tenen assolits estudis de nivell superior. Aquesta xifra està dos punts per sobre dels homes (35,6%). Afortunadament, la incorporació de la dona als estudis superiors és una realitat i ha anat millorant amb les generacions. Per edats, més de la meitat de la població femenina d’entre 20 a 34 anys té assolit un nivell d’estudis superior (52,3% sobre el total de dones d’aquesta franja d’edat); en el cas dels homes del mateix grup, aquesta xifra és més de deu punts inferior, d’un 40,1%. En la franja de 35 a 49 anys es registren proporcions similars al grup més jove, amb un 52,5% de les dones amb estudis superiors i un 41,3% dels homes. En el cas de la població de 50 a 64 anys, el pes de les persones amb un nivell formatiu superior és més baix que la generació anterior per als dos sexes, ambdós al voltant del 35%.
Les dones vallesanes segueixen treballant en sectors feminitzats
A la comarca, la branca d’ensenyament més feminitzada és la d’Educació, on el 80,9% de les persones que estaven estudiant ciències de l’educació o per ser docents eren dones. Per sobre del 70% d’alumnat femení també ens trobem els ensenyaments relacionats amb la Salut i els serveis socials (73,6%) i els d’Agricultura, ramaderia i veterinària (70,7%). En les branques de Ciències socials, periodisme i documentació (63,3%) i en les d’Arts, humanitats i llengües (60,3%), aproximadament, 6 de cada 10 alumnes que estaven cursant aquests estudis eren dones. Els ensenyaments que presenten un major equilibri són aquells relacionats amb els Negocis, l’administració i el dret, amb un 53,3% de dones.
A l’altre extrem, amb una proporció molt elevada d’alumnat masculí, se situen els estudis de Tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) amb el 88% d’homes, és a dir, només el 12% de l’alumnat d’aquestes disciplines eren dones. Amb un 73,8% d’homes cursant aquests estudis se situen els relacionats amb l’Enginyeria, indústria i la construcció. Els ensenyaments de la branca dels Serveis els cursaven un 59,9% d’homes, que en aquesta classificació inclouen a més de serveis personals -tradicionalment feminitzats-, també els de seguretat, sanejament i transport, altament masculinitzats. Els de Ciències naturals, químiques, físiques i matemàtiques també tenen una majoria d’alumnat masculí (54,2%), tot i que en menor proporció que els anteriors.
La feminització dels estudis es tradueix també a la feina. Les dades d’afiliació a la Seguretat Social per sectors d’activitat mostren que les activitats més feminitzades són aquelles relacionades amb les cures, com l’Assistència en establiments residencials o les Activitats sanitàries, amb un 83,8% i un 73,6% de dones afiliades, o amb ocupacions tradicionalment femenines, com la Indústria del cuir i del calçat (87,6% de dones) i la Confecció de peces de vestir (71,9%). La majoria de les activitats econòmiques masculinitzades estan relacionades amb la indústria, com la Metal·lúrgia (13,5% de dones) o la Fabricació de materials de transport (13,6%), com també amb el sector de la construcció, com les Activitats especialitzades de la construcció (11%). A més, també és rellevant tenir en compte que en el règim de cotització de treballador/ores de la llar, el 98% de les persones afiliades a la comarca són dones.
La sociòloga i tècnica de l'Observatori del Consell Comarcal, Mireia Menchen, ha analitzat les dades de l'estudi. Menchen afirma que, malgrat que algunes coses han canviat, els estereotips de gènere segueixen marcant les vocacions formatives i laborals de les dones.
La bretxa salarial persisteix i l'atur segueix afectant més les dones
Un altre informe de l’Observatori publicat al febrer afirma que la bretxa salarial s’ha reduït en els darrers anys però que la mitjana comarcal se situa en el 18%. Per sectors, la industria és el que té una bretxa salarial més petita, el 9% i la construcció, la més gran amb un 39% de diferència de sou entre homes i dones.
A Rubí la bretxa salarial és lleugerament inferior a la mitjana salarial, un 17,45. Les rubinenques cobren prop de 5.000 euros menys l’any que els homes. Les més afectades per les diferències salarials a la ciutat segueixen sent les dones amb un nivell d’estudis més baix, que cobren un 23% menys; les dones amb estudis secundaris cobren un 21% menys i les universitàries, un 14% menys.
L’atur segueix afectant més a les dones que als homes. Al desembre de 2023, sis de cada deu aturats eren dones, 23.000 a tota la comarca. El nivell d’estudis no és garantia de trobar feina. Pràcticament, el 60% dels aturats amb estudis superiors són dones.
