L’Ajuntament senyalitzarà pròximament el refugi antiaeri del carrer Cadmo
La senyalització del refugi de la Guerra Civil és una de les accions que té prevista la regidoria de Memòria Democràtica que ostenta des del mes de març Jordi Arnáiz. El regidor s’ha trobat recentment amb els membres de la Taula de la Memòria Democràtica per abordar les properes línies de treball. Arnáiz assegura que la senyalització del refugi és el primer pas per convertir-lo en un espai museitzat sobre el passat de la ciutat.
✍🏼 Belén Tierno Nebot
El refugi antiaeri del carrer Cadmo pertanyia a l’antiga fàbrica de l’Escardívol. Es va construir durant la Guerra Civil per refugiar-se d’atacs aeris amb bombes. Es va localitzar al 2019 després que unes obres de manteniment revelessin l’existència d’una galeria subterrània. Arran d’això es va fer una intervenció arqueològica al carrer Cadmo, entre Terrassa i Joaquim Blume.
L’historiador local, Eduard Puigventós, explica que la fàbrica tèxtil de l’Escardívol, l’edifici Bullidor, es va reconvertir durant la Guerra Civil en una fàbrica d’armament. A Rubí es fabricaven algunes peces per als caces soviètics Polikarpov I-16 i durant el conflicte hi havia presencia dels comandaments de l’exèrcit republicà a la ciutat per supervisar les tasques. L’any 38 s’haurien aprofitat els túnels que ja existien a la fàbrica per crear un refugi antiaeri. L’espai té un passadís que connectaria la fàbrica amb un espai més ample i que tindria accés des de la factoria i des de l’exterior, al carrer Cadmo, on ara hi ha un grup de cases adossades.
[podcast id=radiorubi_podcast_28748]
Foto: Josep Feliubadaló. Arxiu Municipal de Rubí
La intenció del consistori és recuperar part d’aquest refugi i convertir-lo en un espai museïtzat per recordar la història de la ciutat. De moment, tal com explica el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Arnáiz, es col·locarà un monòlit amb fotos i una explicació de l'espai i es buscarà finançament per convertir-lo en un espai visitable.
El del carrer Cadmo és un dels tres refugis que hauria tingut Rubí durant la Guerra Civil. Darrerament, també s'han fet prospeccions a la zona de la plaça Pearson per veure si hi ha un altre espai que es va fer servir com a refugi.
La Taula de Memòria Democràtica, que s’ha trobat aquesta setmana, també ha debatut sobre la creació d’un certamen que fomenti els treballs de recerca en memòria democràtica local. La intenció és que al curs 2024-2025 es pugui fer un concurs adreçat a escoles i instituts. Jordi Arnáiz ha explicat que s'ha de fomentar la recerca històrica entre els joves rubinencs per trasmetre a les noves generacions el passat de Rubí.
La tasca de la regidoria de Memòria Democràtica va impulsar fa uns anys la senyalització de les cases dels empresonats a camps d’extermini nazi. El projecte de les Stolpersteine ha servit per recordar que 11 rubinencs van viure als camps de la mort nazis.
La Taula també ha recordat en diverses ocasions Neus Català, una represaliada pel franquisme i supervivent dels camps d’extermini que viure durant molts anys a la ciutat i que s’ha convertit en un símbol de la memòria democràtica. Des de 2021, Neus Català té una plaça al barri de Les Torres, on va viure més de vint anys.
