L'historiador Jaume Parras analitza els paral·lelismes entre la rierada del 62 i la dana
La tragèdia de la dana ha evidenciat, una vegada més, com els interessos econòmics han passat per damunt dels interessos col·lectius. Aquest és el punt de vista de Jaume Parras, historiador local expert en la rierada de 1962, que considera que hi ha paral·lelismes entre les dues catàstrofes.
✍🏼 David García
"Eren els primers moments de la industrialització dels anys 60, amb una allau d'immigrants que van construir les seves precàries cases a zones absolutament inundables i se les va emportar la rierada. Ara, les conveniències econòmiques han fet construir polígons on no calia, i les necessitats de prevenció de la inundabilitat han passat a segon terme". Parras ha passat aquest dimarts pel programa 'Inspira't' de Ràdio Rubí per comentar les similituds que veu entre la rierada del 62 i la València de la dana:
Als anys 60 no hi havia mecanismes de predicció meteorològica ni alertes sobre ric d'inundabilitat. Això, sumat al fet que la rierada va arribar de nit, va provocar una autèntica catàstrofe. En el cas de València, hi havia mecanismes però es van aplicar tard i malament, provocant una gran pèrdua de vides. En aquest sentit, Parras creu que s'ha d'exigir a l'administració uns mecanismes de gestió sòlids que facin eficients els protocols existents.
Encara un paral·lelisme més: la resposta tardana a la rierada del 62 va ser conseqüència, en part, de l'absència del governador civil i altres càrrecs de responsabilitat del règim, que eren de viatge a Madrid. La falta "dels que manaven" va provocar un retard en l'atenció a les víctimes. Una situació que l'historiador local ha vinculat amb el paper del president autonòmic Carlos Mazón el dia de la dana i l'enviament dels missatges d'alerta quan la riuada ja s'estava emportant gent pel davant. Per a Parras, Mazón hauria de presentar la seva dimissió per aquest episodi.
En l'àmbit local, Jaume Parras creu que "no s'hauria ni de discutir" la possibilitat de fer noves construccions en zones inundables. En aquest sentit, recorda que tot el litoral català té risc d'inundació, i que el Vallès ha canviat molt les últimes dècades, amb grans superfícies impermeables d'asfalt on abans hi havia terrenys naturals que podien absorbir la crescuda de les aigües.
Continua la recaptació de fons
Diferents entitats continuen recaptant donatius pels afectats de València. A nivell institucional, l'Ajuntament canalitza la solidaritat a través de Creu Roja Catalunya, que té en marxa una campanya de recapte de diners. La raó és que, en aquest moment, les entitats i ONG que treballen sobre el terreny prefereixen els donatius econòmics als de material.
Ho explicava aquest matí a Ràdio Rubí David Bea, tècnic de Creu Roja Rubí-Sant Cugat.
Al web www.cruzroja.es/colabora es troben els diferents comptes bancaris on col·laborar amb els afectats per la dana; uns donatius que també es poden fer per Bizum.
