Lourdes Charles (SomSèniors): “L’edatisme és una discriminació normalitzada que silencia les persones grans”
L’entitat SomSèniors alerta sobre el menyspreu i la pèrdua de veu social.
L’edatisme, la discriminació basada en l’edat, és una realitat molt present i sovint invisibilitzada a la nostra societat. Així ho ha denunciat Lourdes Charles, presidenta de l’Associació SomSeniors, en una entrevista en la qual ha alertat que aquesta mena de discriminació afecta especialment les persones grans i es manifesta de moltes formes, des de comentaris quotidians fins a lleis i pràctiques institucionals.

L'edatisme és la discriminació centrada en l'edat / Pixabay
✍🏼 Pamela Martínez Ortega
Segons Charles, l’edatisme parteix d’una mirada que posa el focus en allò que les persones grans “no saben fer” i en les seves suposades limitacions. “Se’ls treu la veu i se les tracta com si fossin ciutadans de segona”, ha afirmat. Aquesta visió genera, segons Charles, una injustícia social, ja que privilegia la joventut i margina les persones a mesura que envelleixen.
La presidenta de SomSeniors diferencia diversos tipus d’edatisme. D’una banda, l’edatisme institucional, present en normes i decisions de l’administració o de les empreses, com la limitació de proves mèdiques a partir d’una determinada edat o les dificultats per accedir a crèdits bancaris. “Són normes pensades quan l’esperança de vida era menor i que avui continuen discriminant”, ha advertit.
També ha xerrat de l’edatisme social, que es manifesta a través d’estereotips molt arrelats: considerar les persones grans una càrrega, pensar que no poden aprendre coses noves o assumir que no dominen la tecnologia. Aquests prejudicis, ha dit, influeixen directament en la manera com ens relacionem amb elles i acaben generant actituds discriminatòries, encara que sovint siguin inconscients.
Un altre aspecte que ha destacat és l’edatisme autoinfligit, quan les mateixes persones grans interioritzen aquests discursos i es limiten a si mateixes. Expressions habituals com “a la meva edat ja no toca” o “què vols, si ja soc gran” són, segons Charles, exemples clars d’aquesta discriminació assumida.
Lourdes Charles ha alertat que l’edatisme pot derivar en situacions greus de maltractament psicològic, econòmic o de negligència, sobretot dins l’àmbit familiar. “És una discriminació que pot arribar a ser criminal i que s’ha normalitzat tant que costa identificar-la”, ha remarcat.
Charles també ha assenyalat el paper clau dels mitjans de comunicació a l’hora de no reforçar aquests estereotips. Ha defensat una comunicació lliure d’edatismes, que eviti la infantilització i les expressions possessives i que reflecteixi la diversitat de realitats de les persones grans.
Finalment, Charles ha fet una crida a l’acció. Ha animat les persones grans a reivindicar els seus drets i a no acceptar tractes discriminatoris, i a la resta de la ciutadania a revisar actituds i llenguatge.





