Per què han aparegut lones negres al lateral de la riera?

Les grans lones negres col·locades recentment als talussos de la riera tenen una missió molt concreta: privar de llum solar les arrels subterrànies de la canya americana per extingir aquesta espècie invasora sense comprometre la integritat estructural de l’escullera. Els plàstics s’han instal·lat en un tram d'1,5 quilòmetres entre els ponts dels carrers Cadmo i Conflent i hauran d’estar allà durant dos anys. L’actuació forma part d’un projecte més ampli per retirar la canya americana que ha comptat amb una subvenció de més de 90.000 euros de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

A la part baixa o llera, s’ha retirat directament la canya amb l’ús de maquinària, excavant els rizomes —les tiges subterrànies— fins a 50 centímetres de profunditat en una superfície de 5.500 m² per evitar que tornin a sortir. Als talussos laterals d'escullera, s’han pogut retirar les canyes de la superfície, però l’arrel es troba atrapada sota els blocs de pedra que formen els marges.

Segons ha explicat a Ràdio Rubí el regidor de Sostenibilitat i Medi Ambient, Andrés Medrano, desmuntar l'escullera per treure l'arrel era inviable. Per aquest motiu, s'han utilitzat 1.127 m² de lona fixada a la pedra per asfixiar la planta: "El que es fa amb aquestes lones negres és evitar que el terreny dels talussos rebi la llum i, per tant, el rizoma que està sota acabi morint. Si no ho féssim d'aquesta manera, el que hem tallat ara tornaria a créixer de manera ràpida".

Durant aproximadament dos anys, l'empresa encarregada farà un seguiment periòdic dels possibles rebrots fins a assegurar la mort total de la tija subterrània, moment en què es podran retirar les cobertures plàstiques.

Un perill en cas de rierades

Més enllà de l'aspecte cridaner de les lones, l'actuació respon a una necessitat de seguretat hidràulica davant l'increment d'episodis de pluges torrencials. La canya americana és una espècie invasora que redueix l'espai de pas de l'aigua i que presenta una fràgil estructura en cas de rierades. "Quan hi ha una vinguda d'aigua, el que fa aquesta canya és trencar-se, i això fa que es pugui acumular quan arriba a ponts o altres obstacles, fent que l'aigua no pugui fluir com toca", explica Medrano, que recorda que en episodis recents a rius propers com el Ripoll o el Besòs s'ha comprovat com les canyes arrossegades formaven taps perillosos en l'estructura dels ponts.

Replantació amb vegetació autòctona

Els treballs realitzats en aquest tram d'1,5 quilòmetres han permès retirar més de 470 tones de canya americana. Un cop extreta aquesta espècie, la llera queda despullada. Però una riera sense vegetació no és una opció desitjable, ja que es convertiria en un 'tobogan' on l'aigua baixaria a tota velocitat sense cap fre natural.

Per aquesta raó, l'Ajuntament destinarà 6.000 euros propis a la plantació d'espècies pròpies de ribera en una àrea de 1.200 m² durant els pròxims tres anys. Concretament, es replantaran exemplars de saulic, sarga, gatell, lliri groc, aloc i jonc. S'espera que, a diferència de la canya, aquestes espècies autòctones ajudin a consolidar els marges, afavoreixin el retorn de la fauna local i permetin frenar l'aigua de manera segura sense perill de ruptura.