Rubí es pot tornar a inundar? En parlem amb el geòleg rubinenc Marc Ollé
Segons l’especialista de la Universitat de Barcelona, tot i que els principals estudis monitoren la Riera, també els torrents de la ciutat poden suposar un risc en cas de pluges torrencials
Aquesta tardor els temporals i les pluges, que han deixat grans desastres al País Valencià i també a la veïna Granollers, són una amenaça constant. A Rubí, on encara queda el record de la Riuada del 1962, el territori no està lliure de riscos. El geòleg rubinenc Marc Ollé, investigador predoctoral de la Universitat de Barcelona, ho ha explicat a Ràdio Rubí.

El principal centre de preocupació a l'hora de preveure inundacions a Rubí és la Riera. Com la resta de rieres sol estar seca. Tot i que té una petita quantitat d’aigua constantment, no ve d’origen natural, sinó que és resultant de la depuradora de les Fonts. En ploure, el cabal pot multiplicar-se exponencialment i, segons indica el geòleg rubinenc Marc Ollé, investigador predoctoral de la Universitat de Barcelona, “és a una escala que de vegades costa d'imaginar, però un geòleg sí que ho pot reconèixer perquè deixa empremtes en el paisatge”. És seguint aquesta geomorfologia que els experts poden delimitar les zones amb risc d’inundacions.
La Riera de Rubí es va canalitzar després de la Riuada de 1962, però això no fa que deixi de suposar un perill, en especial per les característiques que té aquest riu. “Si es repetissin unes pluges com aquelles, no sabem si es podria arribar a desbordar”, explica Ollé, “perquè la Riera té un comportament especial, transporta molt sediment i això pot canviar la dinàmica”.
El perill de la Riera de Rubí: les inundacions sobtades
Segons explica l’especialista, hi ha dos tipus principals d’inundacions. Per una banda, hi ha les de crescuda lenta, com les que es poden veure a l’Ebre, que poden durar dies i creixen de forma gradual. Per altra banda, hi ha les flash floods o inundacions sobtades, més similars a una gran onada d’aigua. Aquesta última passa en rieres amb característiques com la de Rubí. “Es produeixen en aquest tipus de rieres en què el que tenim és una conca normalment és més aviat petita i sobretot té molt pendent”, explica Ollé. El pendent que té la Riera, el cabal de la qual neix a la Mola, és destacable. Això fa que es mogui amb velocitat i, sumat al material que hi ha a la zona, arrossegui sediments i acabi creant una onada. “A vegades pot ploure a les muntanyes, a Rubí tenir una pluja molt minsa, i de cop pot venir una onada que no esperem”, descriu el geòleg.

Les actuals zones inundables de Rubí: els torrents
Tot i que l’atenció de la majoria d’estudis està en la Riera, hi ha altres zones de Rubí en risc d’inundació. Son sobretot aquelles pròximes a torrents. “Aquí les zones de més perill són, tal com estan contemplades també en els diferents estudis, la zona de la Llana, la zona del Molí de la Bastida i a la part de Can Jardí al sud”, assenyala Ollé, “tenim molts torrents a Rubí, que tenen unes conques molt més petites, però també poden desbordar”.
Tot i això, l’especialista assenyala que aquestes inundacions no serien tan catastròfiques, però sí que podrien portar alteracions en la mobilitat i dany als habitatges de la zona afectada. “El Vapor Nou seria la zona més crítica, perquè l'Escardívol no està habitat, però la zona del Vapor Nou és una zona que és inundable per aquest torrent de Can Xercavins”.
Recomanacions i prevenció
“Per qualsevol persona que quan veu una riera o un carrer inundat creu que si hi ha un pam d'aigua pot passar: no. Que la gent no pensi que poden passar perquè un cotxe d'entrada pot flotar pels neumàtics que porta i ja simplement la força de l'aigua et pot arrossegar, encara que sigui només un pam”, adverteix Marc Ollé.
El geòleg també afegeix que espera que les administracions escoltin els informes de la comunitat científica. “Que realment tinguin en compte el perill que pot suposar perquè, a més, construir en zona inundable al final té un cost per la societat”, explica l’especialista i afegeix que el primer pas per evitar un risc, és no exposar-nos a un perill.




