Prop de 3.000 llars rubinenques viuen amb pobresa hídrica
Un estudi de la UAB reflecteix que el 10% de les famílies rubinenques pateixen pobresa hídrica en el seu dia a dia. Una problemàtica que habitualment es relaciona amb els països en vies de desenvolupament però que, en els darrers temps, també afecta els països rics i que provoca en els que la pateixen un impacte emocional i social.
✍🏼 Pamela Martínez Ortega
La pobresa hídrica és una expressió de desigualtats socioeconòmiques i dels processos de privatització dels serveis bàsics. L’estudi destaca que a Rubí, la gestió privada de l’aigua dificulta les mesures equitatives i sostenibles.
Així doncs, malgrat l’existència de mecanismes com el Fons de Solidaritat, hi ha una insuficiència per abordar les causes profundes de la problemàtica. Tot i les dificultats, moltes famílies rubinenques no han sol·licitat ajudes, ni han rebut assessorament per gestionar les factures. Segons l’estudi, només una minoria de famílies que pateixen pobresa hídrica accedeix als recursos disponibles, sovint per desconeixement o per l’estigma associat a demanar ajuda.
El document també evidencia que a les llars hi ha un alt grau de conscienciació sobre l’estalvi d’aigua i s’implementen mesures com reutilitzar l’aigua freda de la dutxa, reduir l’ús de rentadores o limitar les dutxes dels infants. Tot i això, moltes estan al límit de la seva capacitat d’estalvi, ja que els consums essencials fan impossible reduir més l’ús d’aigua. Aquest esforç constant genera ansietat, especialment entre les dones, sovint responsables de les tasques domèstiques. La manca d’accés a dispositius eficients, com reductors de flux o cisternes de doble descàrrega, agreuja la situació. I a això se suma la percepció negativa de l’aigua de l’aixeta, que fa que moltes famílies consumeixin aigua embotellada, augmentant així les seves despeses, una creença exacerbada per l’impacte que va tenir la COVID-19.
