Radiografia de la salut mental a Rubí
Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, especialistes del CSMA i el Servei de Rehabilitació Comunitària del CST parlen de la situació a la ciutat
Coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental aquest 10 d'octubre, la sensibilització entorn del benestar emocional i el tractament de les patologies mentals torna a situar-se en el centre del debat públic. Després d'uns anys marcats per la pandèmia i les seves seqüeles, els serveis de salut mental de Rubí continuen treballant per reduir l'estigma, oferir atenció especialitzada i recuperar les xarxes de suport comunitari.
La salut mental de Rubí: equilibri entre la persona i el seu entorn
El concepte de salut mental és complex. Segons ha definit el responsable del Centre de Salut Mental per a Adults (CSMA) de Rubí, el Dr. Rigoberto Triola, es tracta de com les persones reaccionen davant les situacions quotidianes: "En realitat, la salut mental és com pensem, com sentim i com actuem quan ens enfrontem a les diferents situacions de la vida. Podríem dir que és l'estat d'equilibri entre una persona i el seu entorn, allò que garanteix la seva participació laboral, intel·lectual i de relacions amb els altres per tal d'assolir un benestar i una qualitat de vida".
Tanmateix, la salut mental no depèn exclusivament de la voluntat individual, sinó que està fortament condicionada per factors externs. El nivell socioeconòmic, les circumstàncies biogràfiques o la pressió estètica i social a través de les tecnologies juguen un paper determinant. "Hi haurà gent que es trencarà, que tindrà dificultats i que no se'n sortirà, i n'hi haurà que sí, depenent de la xarxa social de suport i de la seva evolució biogràfica", ha advertit Triola. El psiquiatre ha subratllat que "les poblacions amb un nivell de renda o de recursos més baix pateixen més patologies mentals", i ha alertat sobre la "hiperconnexió i la intensitat de l'ús de les pantalles i les xarxes socials, que incrementen la pressió sobre la imatge corporal i la comparació constant en infants i joves".
L'impacte de la pandèmia i l'aïllament social a Rubí
Els efectes de la situació sanitària viscuda en els darrers anys han tingut una incidència directa en el benestar emocional, especialment entre la població jove. Segons les dades recollides pels serveis de salut, entre el 2018 i el 2022 es va registrar un increment notable dels diagnòstics. "Es calcula que s'ha doblat, almenys en població juvenil, la patologia o els trastorns mentals des del 2018 fins al 2022; ben bé al mig de la pandèmia", ha destacat el Dr. Triola.
Davant d'aquesta realitat, el responsable del Centre de Salut Mental per a Adults ha assenyalat l'aïllament i la pèrdua d'interacció presencial com una de les principals causes de vulnerabilitat. En paraules de Triola, el model de vida actual ha afeblit les relacions humanes directes: "L'aïllament social, la pèrdua de xarxes de suport, aquest suport comunitari, el cara a cara, aquest contacte físic que cada cop anem perdent més perquè ens anem aïllant... cada cop som més individuals, vivim més amb els cascos, amb les xarxes i amb poca connexió presencial de contacte".
Els dispositius assistencials de salut mental a Rubí
Per fer front a aquestes necessitats, Rubí disposa d'una xarxa pública d'atenció gestionada pel Consorci Sanitari de Terrassa (CST). Aquesta xarxa cobreix les diferents etapes de la vida i diversos àmbits d'atenció especialitzada.
Tal com ha detallat el Dr. Triola, la ciutat ofereix una cobertura assistencial completa per a la població: "Disposem en aquests moments, per a la població de Rubí, Castellbisbal i Sant Cugat, d'un dispositiu que és el Servei de Rehabilitació Comunitària. Per a Castellbisbal i Rubí oferim salut mental infantil i juvenil, salut mental d'adults a partir dels 18 anys, un centre d'atenció i seguiment a les drogodependències i el Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç per a la infància".
Acompanyament i construcció de vincles més enllà del diagnòstic
Una vegada superada la fase aguda d'una patologia o després d'un ingrés hospitalari, especialment en adults, el Servei de Rehabilitació Comunitària es converteix en una peça clau per recuperar l'autonomia i reincorporar-se a la vida quotidiana. El servei atén principalment persones d'entre 16 i 65 anys derivades des dels centres de salut mental.
Georgina Marín, professional del Servei de Rehabilitació Comunitària, ha explicat que l'objectiu principal de la seva tasca és acompanyar els usuaris en el seu procés de recuperació: “Treballem sobretot en la seva pròpia autonomia, les relacions socials, les rutines i la participació en la comunitat. La idea és que, en poder venir aquí, no estiguin a casa".
Així mateix, Marín ha ressaltat que el treball interdisciplinari dels psicòlegs, terapeutes ocupacionals i treballadors socials es basa a posar la persona al centre i no pas la seva etiqueta mèdica: "La persona no és un diagnòstic, sinó que el que hem de treballar és a través dels seus interessos, les capacitats, ajudar a tornar a fer els vincles que s'han perdut i buscar un projecte vital". La professional ha conclòs destacant la importància de crear un entorn de confiança: "Aquest vincle crec que és primordial de tots els professionals que estem aquí, perquè ens adonem que si no hi ha vincle costa molt que tothom confiï. Són persones vulnerables que ho han passat molt malament i aquí es genera un sentit de pertinença on estan a gust".
