Rubí aposta pel pensament crític a l’aula davant l’auge dels discursos antifeministes a les xarxes

La IV Jornada de Coeducació de Rubí ha posat el focus en com afrontar l’impacte dels discursos antifeministes i masclistes entre la joventut. Emma Leigh Capdevila, coordinadora de projectes educatius de Verificat, ha advertit que molts dels continguts virals que circulen a les xarxes socials ofereixen “relats esperançadors” en un context de crisi i precarietat, i ha defensat traslladar-los a l’aula per analitzar-los amb mirada crítica.

 

La Biblioteca Mestre Martí Tauler ha acollit aquest dissabte la IV Jornada de Coeducació de Rubí, una trobada adreçada principalment a professionals de primària i secundària del municipi. Sota el títol Aules amb mirada crítica: estratègies davant dels discursos antifeministes i masclistes, la jornada ha abordat un repte cada vegada més present als centres educatius: com acompanyar infants i adolescents davant la desinformació i els discursos d’odi.

 

Una de les ponents ha estat Emma Leigh Capdevila, coordinadora de projectes educatius de l’associació sense ànim de lucre Verificat, dedicada al fact-checking i a l’educació per al consum crític de la informació. Des del projecte educatiu DESFAKE, Leigh treballa la implementació de l’alfabetització mediàtica en diferents contextos educatius.

 

Durant la seva intervenció, ha posat exemples concrets de continguts que actualment es viralitzen entre el jovent: vídeos generats amb intel·ligència artificial, estereotips de bellesa extrema o nous models de dona vinculats a valors tradicionals.

 

Segons Leigh, aquests discursos connecten amb una part de la joventut perquè es presenten com a narratives “esperançadores” en un context de crisi d’habitatge, precarietat laboral i incertesa vital. “Són missatges que prometen objectius clars: ser atractiu, fer diners ràpid, encaixar en un rol que et faci sentir reconegut”, ha assenyalat. Davant d’un relat social que sovint descriu els joves com a desmotivats o fracassats, aquests continguts ofereixen una identitat aparentment sòlida i un camí fàcil.

 

Per això, defensa que l’escola no pot ignorar el que passa a les pantalles. “No podem abordar aquesta temàtica com si fos un bolet aïllat”, ha afirmat. La seva proposta passa per portar aquests continguts a l’aula i analitzar-los col·lectivament, entenent com funcionen els algoritmes, quins interessos hi ha darrere i quins privilegis i opressions s’hi reprodueixen.

 

Leigh també ha insistit en la necessitat d’una mirada interseccional que tingui en compte com el masclisme interactua amb altres sistemes d’opressió, així com amb factors de classe social i econòmics.

 

 

La jornada, organitzada pel Grup Motor de Coeducació de Rubí —integrat pel Servei d’Igualtat de l’Ajuntament, el CRP del Vallès Occidental III i les referents COCOBE dels centres educatius—, també ha inclòs ponències sobre polarització juvenil i noves masculinitats, així com una activitat participativa per compartir estratègies entre docents.

 

En l’obertura, l’alcaldessa Ana María Martínez Martínez ha reivindicat l’educació i el pensament crític com a pilars per combatre la desinformació. Una idea que Leigh resumeix en una aposta clara: davant els discursos d’odi, més eines per entendre, contextualitzar i qüestionar el que es consumeix cada dia a les xarxes.”