Amb motiu del 45è aniversari del Cop d’Estat de Tejero, Ràdio Rubí ha emès un programa especial per explicar com va viure la ciutat aquest esdeveniment. L’historiador local i autor de ‘La transició a Rubí’, Jaume Parras; l’alcalde de 1981, Miquel Llugany; el periodista i responsable polític de Ràdio Rubí el 1981, Jordi Margarit i el tècnic de so, Josep Calvet han retratat com es van viure aquelles 17 hores de tensió a la ciutat.
D'esquerra a dreta, Jordi Margarit, Miquel Llugany, Jaume Parras i Josep Calvet / Ràdio Rubí
Belén Tierno Nebot
A Rubí, com a tot arreu, la tarda i nit del 23 de febrer de 1981 es va viure amb una barreja de desconcert i por. El Rubí de fa 45 anys, que aleshores tenia 31.000 habitants i un 70% havia votat a forces progressistes i antifeixistes a les eleccions municipals de 1979, es va paralitzar davant l'entrada del tinent coronel Tejero al Congrés dels Diputats de Madrid.
Alguns testimonis ciutadans expliquen que van passar tota la tarda mirant la televisió, amb molta por i preparant-se per un temps complicat. Alguns rubinencs expliquen que van anar a la farmàcia i a d’altres establiments per adquirir medicaments i altres productes, davant la por al que podia passar en les següents setmanes.
L'alcalde de l'època, Miquel Llugany, ha explicat que la notícia els va sorprendre mentre treballava a l'Ajuntament en temes de gestió de l'aigua. Segons Llugany, la prioritat va ser organitzar-se malgrat la manca d'experiència en situacions d'excepció:
"Estàvem desconcertats i atemorits. Vam intentar organitzar-nos de la millor manera possible, però era molt difícil perquè només teníem el telèfon per comunicar-nos amb les seus nacionals dels partits."
Llugany explica que només van poder comunicar-se per telèfon amb les seus dels partits a Barcelona i que, en previsió de l’arribada de tropes de l’exercit o la Guardia Civil, van situar vehicles de seguretat a les entrades per Sant Cugat, Terrassa i Sabadell.
Els regidors van passar la nit tancats a l’Ajuntament amb la certesa que havien de protegir la institució democràtica però amb la por d’haver de marxar si el cop triomfava.
La protecció de la informació i el paper de Ràdio Rubí
Un dels aspectes més crítics d'aquella nit va ser la gestió de la informació. Des de Ràdio Rubí, que feia poc que havia començat a emetre, es va treballar per mantenir el contacte amb la ciutadania i el govern municipal. El regidor delegat de la ràdio, Jordi Margarit, explica que es va instal·lar una mena d’estudi mòbil al consistori per si l’alcalde s’havia de dirigir a la ciutadania.
"Vam ser la única emissora que va connectar amb la cadena Ser a València des d’un locutor ens va explicar, en veu molt baixa, que les instal·lacions estaven ocupades per l’exèrcit"
La coneguda com la nit dels transistors, va ser una prova de foc per als mitjans de comunicació. Televisió Espanyola va estar ocupada per l'exèrcit fins les 21 h i a Ràdio Nacional de España, l’exèrcit els va obligar a emetre marxes militars. La cadena Ser va ser la única que va mantenir l’emissió i fins i tot, alguns diputats van poder saber què passava fora de l’hemicicle per la seva programació.
Alguns rubinencs expliquen que van estar molt pendents de Televisió Espanyola que va emetre pràcticament en directe la sublevació de Tejero i la resta d’esdeveniments quan va recuperar la seva emissió lliure a primera hora de la nit.
L’altre element clau durant la nit del 23F va ser preservar la informació que podria comprometre ciutadans. Josep Calvet, llavors responsable de nòmines i personal de l'emissora, ha relatat com van haver de posar fora de perill els arxius de col·laboradors i entitats per evitar represàlies si el cop triomfava.
L'impacte polític i la desclassificació de documents
L'historiador Jaume Parres ha subratllat que, tot i que el cop militar no va triomfar, sí que va aconseguir forçar una involució en el model d'estat, frenant les aspiracions federals que s'estaven gestant.
"El cafè para todos és un model que es va gestar després del 23F amb la connivència de molts partits democràtics, entre ells, el PSOE"
Un cop acabat el cop d’estat, es va anar tornant poc a poc a la normalitat i pocs dies després, el 27 de febrer, van haver manifestacions multitudinàries a totes les grans ciutats i en contra del feixisme.
En aquesta línia, Jordi Margarit, regidor de cultura en aquell moment, ha recordat que l'eslògan de la Festa Major d'aquell 1981 va ser "Visca la llibertat", com a símbol de la voluntat de la ciutat de no retrocedir cap a la dictadura.
