Rubí dobla la recomanació de l'OMS sobre micropartícules contaminants
L'aire de Rubí té 11,2 microg/m3 de PM 2,5, les partícules contaminants més perilloses. Es tracta d'una dada que dobla el màxim recomanat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) però que és inferior a la d'altres ciutats vallesanes.
✍🏼 David García
La dada està recollida a l'últim informe d'IQAir, l'empresa suïssa que fa el seguiment de la qualitat de l'aire a gairebé 8.000 ciutats de tot el món. En l'edició 2023, per primera vegada, hi apareix Rubí. Segons aquesta dada, la concentració d'aquestes partícules ha caigut gairebé dos punts respecte dels 13 microg/m3 que el Pla d'acció supramunicipal per a la millora de la qualitat de l'aire del Vallès Occidental registrava a la ciutat el 2019, i seria la mitjana anual més baixa des de 2010. Tot i que es dobla l'última recomanació de l'OMS sobre aquesta mena de partícules (5 microg/m3), s'està encara molt lluny del màxim legal, situat en els 25 microg/m3 pel reial decret 102/2011 de millora de qualitat de l'aire.
L'informe analitza les PM 2,5, les més fines i contaminants. Mentre les partícules més gruixudes tendeixen a afectar la part superior de l'aparell respiratori i estan lligades a problemes pulmonars i cardiovasculars, les més fines poden arribar al torrent sanguini i ser absorbides per òrgans com el cervell o la placenta. La biòloga rubinenca Mireia Gascon, que entre les seves línies de recerca treballa la contaminació atmosfèrica, explica que està demostrat que l'exposició a aquestes partícules afecta el neurodesenvolupament dels infants i que es sospita que poden jugar també un paper en l'aparició de l'Alzheimer:
L'estudi alerta que només set països de tot el planeta compleixen amb el llindar màxim de l'OMS per a les PM 2,5. De mitjana, Espanya dobla aquesta recomanació, i només un grapat de ciutats com El Grao de Castelló compleixen amb el màxim de 5 microg/m3. Rubí, amb 11,2, té una presència similar a la registrada a Barcelona, Saragossa, Vigo o Alcalá de Henares. A Catalunya, només s'han estudiat 11 localitats. Les més pròximes a Rubí (Santa Perpètua, Mollet i Granollers) presenten els nivells més alts que s'han detectat al país, entre els 15,1 i els 16,1 microg/m3. Els més baixos, entre 8 i 9, es troben a Gandesa, Vila-seca i Lleida.
L'estudi d'IQAir fa servir les dades cedides per estacions de control de centres d'investigació, organismes públics, ONG, empreses i ciutadans. No es concreta quin és l'origen de les dades de Rubí, però al parc de Ca n'Oriol hi ha una estació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica que permet la mesura manual de les PM 2,5 (també recull automatitzadament mesures de les partícules més grans, les PM 10, i altres contaminants). Es tracta d'una estació de fons urbà, que no rep l'impacte directe del trànsit o la indústria i permet fer-se una idea de la contaminació mitjana.
Sigui com sigui, i com passa en la resta de casos analitzats, la dada de Rubí és una mitjana anual a partir de lectures mensuals. Els registres més alts s'han donat a l'estiu (13,7 al juliol i 12,6 a l'agost), mentre que els més baixos corresponen a finals d'any (9 al desembre i 9,2 al novembre). Amb tot probabilitat, la diferència s'explica per la variació en la climatologia, ja que la presència de partícules contaminants a l'aire es veu molt afectada pel vent, la pluja o la calor.
Per a Gascon, la manera de complir amb les recomanacions de l'OMS passaria per canvis estructurals i apostes polítiques valentes pel transport públic i la mobilitat sostenible. En l'àmbit individual, també és important reduir al màxim l'ús dels vehicles de combustió per contribuir a respirar un aire millor. A més, la mobilitat activa (anar a peu, en bicicleta, amb patinet...) també comporta beneficis a la salut pel seu component d'activitat física:
