Desacord entre el govern municipal i Rubí Acull pel Dia del Refugiat
Rubí ha commemorat aquest dilluns el Dia Mundial del Refugiat amb la lectura de la declaració institucional de la campanya 'Siguem refugi, per un món sense camps', un acte organitzat per l'Ajuntament i la Coordinadora Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR). L'entitat Rubí Acull, però, s'ha desmarcat de l'acte i n'ha convocat un de propi, en entendre que la ciutat encara té molt camí per recórrer si vol garantir una acollida digna a les persones que han hagut de deixar el seu país contra la seva voluntat.
A les 19 h, una trentena de persones s'han reunit a la plaça Pere Aguilera per escoltar la declaració institucional, llegida per membres de la CCAR, la fundació APIP-ACAM i l'alcaldessa, Ana María Martínez. La primera edil ha acabat el text assegurant que "el refugi és un dret, i l'acollida digna, una obligació" dels governs. L'acte, que ha posat fi a un programa d'activitats que va començar el 7 de juny, ha acabat compartint missatges escrits en relació amb els refugiats i les crisis migratòries.
Una hora més tard, Rubí Acull ha fet el seu propi acte, on ha llegit un manifest explicant per què s'ha desmarcat de la commemoració institucional. El col·lectiu creu que el Servei de Primera Acollida és insuficient i només atén en català, castellà, anglès i francès; que molts dels recursos formatius, acompanyaments sociolaborals o cursos d'idiomes no estan a l'abast dels immigrants sense papers que viuen a Rubí; i que manca un espai estable de comunicació amb les entitats del tercer sector.
Elena Montesinos, regidora de Cooperació, lamenta la decisió de Rubí Acull, tot i que admet que poden faltar recursos econòmics i humans en el Servei de Primera Acollida, un espai "que s'està treballant per ampliar". La responsable municipal afirma que, quan calen serveis de traducció, es contracten i no hi ha problemes de comunicació, i que el govern prepara noves vies per poder ajudar les persones que viuen a la ciutat en situació irregular, algunes de les quals es podrien donar a conèixer aquest mateix any.
La situació a Rubí
Cada any a Rubí 150 persones són ateses al Punt d’informació i orientació per a persones refugiades. Paral·lelament, la ciutat també ha posat en marxa un espai d’acollida per a persones refugiades en el qual actualment hi ha cinc places.
Els processos d’acollida estan sent molt lents i moltes entitats i particulars denuncien el col·lapse de l’administració. Una persona que arriba a l’estat espanyol com a refugiada té dret a tots els serveis socials, sanitaris i de suport i al cap de sis mesos té permís de treball. Elena Malla de la CCAR, però, explica que el sistema està col·lapsat i cal més recursos. En el cas dels refugiats ucraïnesos, hi ha mesures especials que ajuden a fer que tinguin accés als serveis de forma més ràpida que la resta de refugiats que arriben a l’estat espanyol.
Els municipis catalans es bolquen amb els refugiats
La campanya “Siguem Refugi” vol presentar la realitat de totes aquelles persones que no tenen accés a migrar a través de vies legals i segures, perquè les polítiques migratòries racistes i patriarcals els ho impedeixen. La campanya compta amb la participació de 22 municipis de Catalunya.
Des de la crisi d’acollida del 2015, el municipalisme català ha treballat en el marc de la campanya Món Local Refugi per donar suport a organitzacions sobre el territori que salven vides i defensen els drets de les persones refugiades. Durant els darrers anys (2020-2021), un total de 47 ajuntaments han aportat més de mig milió d’euros a projectes d’ajuda humanitària en matèria de refugi. En total, s’han pogut impulsar 17 projectes d’acompanyament i respostes d’emergència a vuit països diferents, entre ells a l’illa de Lesbos, a Grècia, a la frontera Occidental euroafricana (Ceuta, Melilla i illes Canàries), als campaments informals de Sèrbia i Bòsnia, o als campaments de persones refugiades del Líban i el Kurdistan.
Els projectes finançats pels diferents municipis de Catalunya formen part de diversos sectors, com el suport jurídic a persones sol·licitants d’asil, l’accés a mitjans de vida i alimentació, el rescat marítim o el suport psicològic de les persones en trànsit. Aquestes iniciatives són possibles gràcies a la tasca que desenvolupen entitats sobre el terreny com el Lesbos Legal Center (Grècia), KlikAckiv (corredor dels Balcans a Sèrbia), l’associació Atlas, Ca-minando Fronteras, Solidary Wheels o No Name Kitchen (a la frontera Occidental euroafricana), Ponts per la Pau (Afganistan), o Un Ponte Per (al Kurdistan i al Líban).
