Rubí treballa en un protocol contra la mutilació genital femenina
El Servei d’Atenció a la dona de Rubí està treballant amb una nova associació de dones africanes de la ciutat per erradicar l’ablació de clítoris. Fa uns dies, representants del consistori i de l’Associació de Dones Africanes es van reunir per planificar aquesta col.laboració. El protocol municipal per l’abordatge de la violència de gènere de Rubí inclou la mutilació genital femenina i altres pràctiques com els matrimonis forçats.
El document explica les formes de detecció i l’actuació en cas que l’ablació ja s’hagi consumat. A més, també defineix les àrees municipals que treballaran per detectar i errdicar aquesta pràctica i la col.laboració amb altres agents com ara els serveis sanitaris o els centres escolars.
La regidora de Polítiques d’Igualtat, Yolanda Ferrer, ha explicat que és un tema que s’ha de tractar des del respecte a la resta de cultures perquè en aquests països africans és una tradició. Per aquest motiu, s’ha de fer entendre a la seva població que mutilar d’aquesta manera nenes, noies, dones és una pràctica “monstruosa” i que les marca per tota la vida. Però tractant-se d’una tradició tan arrelada, no fer-li aquesta pràctica a una nena significa moltes vegades que després no es casarà i es quedarà sola. Per tant, és una qüestió molt complexa. Opinió que comparteix el doctor Iván Mañero, que és propietari d’IM Clinic a Sant Cugat del Vallès, que és cirurgià plàstic i estètic i, a més, es dedica a reconstruir el clítoris a aquelles noies que ho necessiten, que volen i que ho demanen. Té una fundació que té com a objectiu fer projectes solidaris a Guinea Bissau i que ha reconstruït els genitals a una cinquantena de dones a la clínica de Sant Cugat.
Mañero ha assenyalat que el més important és donar informació i, sobretot, l’educació tant aquí com allà. Yolanda Ferrer ha afegit que s’ha fet un treball molt intens per aproximar-se a la comunitat africana de Rubí perquè “no es pot fer aquesta tasca per elles sense elles”. De fet, en el cas d’aquesta associació rubinenca i, segons ha explicat Ferrer, han estat les pròpies dones les que han fet la seva reflexió personal per buscar-ne una solució i evitar que les seves filles passin per aquesta experiència.
Segons ha remarcat Mañero, l’ablació del clítoris comporta un dolor físic crònic “insoportable” a més d’infeccions d’orina i a d’altres dolències físiques. Però cal afegir la part psicològica o emocional que és molt més complexa de tractar i que arriba després de la reconstrucció. Trencar amb la seva cultura és molt complicat per aquestes dones i entendre que l’ablació l’han fet àvies o mares, que són la seva família és un procés amb molts costos emocionals i amb un llarg camí per recórrer. Mañero compta amb una fundació que té escoles, un hospital i centres per discapacitats a Guinea Bissau. Allà el que fan és, a través de l’educació, acostar-se tant a les nenes com als nens (que també han de ser conscients de les problemàtiques que comporten aquestes pràctiques a les dones), perquè entenguin que la mutilació genital femenina “no té cap mena de recompensa positiva per les nenes”.
Cal destacar que un estudi de la UAB estima que a Catalunya hi ha 1.575 nenes fins als 14 anys en risc de patir una mutilació genital. Els Mossos d’Esquadra disposen també d’un protocol d'actuació per evitar la mutilació genital femeninai al 2020 van atendre vuit nenes. A més, es calcula que 200 milions de noies i dones a tot el món han patit la mutilació, i que 4 milions de nenes corren el risc de ser obligades a fer-se l’ablació cada any.
